Tresors descoberts

Visita a Estamariu a l’Urgellet (Alt Urgell).

Són tan sols cinc quilòmetres d’una estreta carretera, però amb tants revolts que et faran suar de valent abans d’arribar a Estamariu. Evita refiar-te del navegador si vols estalviar-te algun trencall impossible.

La història d’aquesta vila és menys tortuosa que la carretera que acabem de passar. Situada en un indret estratègic, controlava des del segle IV el camí que recorria la Cerdanya i també un pas secundari cap a Andorra.

Aquarel·la amb una panoràmica de la vila medieval d'Estamariu a l'Urgellet, Alt Urgell.

L’extens municipi incloïa diversos nuclis i arribava fins al Segre. Al segle XII s’erigí el ja desaparegut castell dels vescomtes de Castellbò, al voltant del qual es creà aquesta població. Pel que sembla, cap al segle XI Castellbò es coneixia com a Castell-lleó, la important fortalesa a la Vall d’Aran que vigilava els camins cap a Occitània. D’aquí podria venir el lleó heràldic que identifica Estamariu.

Porta antiga en una casa al centre medieval d'Estamariu a l'Urgellet, Alt Urgell.

Descobriments

En primer lloc acosta’t a la restaurada església de Sant Vicenç. Aquest edifici data del segle XI, però va quedar sense culte i abandonat potser cap al segle XVII. Amb el temps s’esfondrà la coberta i la natura se’l va fer seu, quedant completament oblidat.

La sorpresa va tenir lloc els anys noranta del segle XX quan, arran d’una restauració aparegueren unes pintures murals a l’absis, sota una capa de calç. L’autor de les pintures, conegut com a mestre d’Estamariu, podria ser qui va pintar diverses obres pel bisbat d’Urgell durant el segle XIV.

Visita a Estamariu a l'Urgellet, Alt Urgell. Absis de l'església romànica de Sant Vicenç.

Al cementiri trobem una de les diverses creus de terme del municipi. Tradicionalment, el tres de maig tot el veïnat es reunia aquí i es realitzava una benedicció. Diu la llegenda que un tres de maig, santa Elena, la mare de l’emperador Constantí, va trobar la creu on Crist va ser crucificat mentre feia excavacions arqueològiques.

Visita a Estamariu a l'Urgellet, Alt Urgell. Creu de terme al cementiri de l'església de Sant Vicenç.

Música santa

Continuem amb aquesta visita a Estamariu i ens endinsem pels estrets carrerons de la vila medieval, avui convertida en refugi d’estiuejants. Està tot tan repolit que ha perdut completament l’encant dels pobles rurals. Les cases del nucli més antic feien de muralla, configurant un sol pas que és l’actual carrer Major. Tenia un únic portal d’entrada que encara perdura a la part posterior de l’església parroquial.

Pedra gravada amb l'any 1775 encastada en una paret. Urgellet. Alt Urgell.

Per damunt d’algunes teulades sobresurt el senzill però curiós campanar de l’església de Santa Cecília del segle XVII, acabat amb un remat esgraonat. En aquest temple se celebraven els oficis en quedar abandonada l’església de Sant Vicenç que acabem de veure.

Cecília era una noia de casa bona nascuda a Roma a finals del segle II que es convertí al cristianisme. Un cop casada, va acordar amb el seu marit mantenir-se pura i casta, cosa que imagino devia frustrar al fogós jove. Durant una persecució els van enxampar a tots dos i a ell se’l van pelar sense que sabem el seu nom. A ella li practicaren diversos martiris, però com que tenia ajuda divina, sempre se’n sortia com si res.

Visita a Estamariu a l'Urgellet, Alt Urgell. Picaporta de l'església de Santa Cecília.

Al final li tallaren el coll. El botxí devia anar fumat, perquè ni a la tercera l’encertà i la noia va quedar agonitzant tres dies, durant els quals se la va passar cantant a Déu. Per aquest motiu es convertí en patrona dels músics. De totes maneres, sembla que la relació amb la música més aviat es deu a una mala transcripció dels escrits originals on el traductor -que també devia anar entonat- va traduir instruments incandescents per instruments musicals. I aquí no passa res.

Visita a Estamariu a l'Urgellet, Alt Urgell. Campanar de l'església parroquial de Santa Cecília.

Personatge il·lustre

No voldria acabar la visita a Estamariu sense parlar d’algú, tot i que no crec que sigui fill predilecte perquè cap placa el recorda. Segons sembla, Lluís Racionero va néixer el 1940 en algun dels quatre carrers que configuren la vila. Val a dir que la major part de fonts consultades indiquen que va néixer a la Seu d’Urgell, potser perquè l’hospital és allà. Però tant és.

El xicot devia ser un cervell, ja que després de fer Enginyeria i Econòmiques a Barcelona va marxar a Califòrnia a estudiar urbanisme. Com que era l’època hippie, va establir relacions formals amb les drogues amb les quals sembla que ho veia tot més clar. De tornada després de la dictadura, es convertí en personatge de referència els nous moviments alternatius –underground que en deien-.

Va exercir com a urbanista i va escriure diversos assajos de caràcter social, novel·les i articles per a importants diaris i revistes. Potser les drogues el van dispersar una mica, ja que va militar a l’esquerra catalana i a continuació va assessorar la dreta espanyola. Vaja, que va tenir una vida ben intensa. 

Llinda de porta decorada amb ferradures com a element protector contra els mals esperits.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop 

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).