Visita a Arsèguel, al Baridà (Alt Urgell).
Encaixat entre la Cerdanya i l’Alt Urgell existeix un històric territori marcat per una complicada orografia: El Baridà. Sobre aquest estrany topònim ningú es posa d’acord què vol dir, tan sols que deriva de la població Bar que no, no és cap establiment de begudes.
Dins els difusos límits del Baridà trobem Arsèguel, un altre topònim mencionat al segle X i d’origen incert. Aquesta població que ha donat les més emblemàtiques fotografies de la serra del Cadí, actualment sona més per ser la ‘capital de l’acordió’.
La vila és un entramat de costeruts carrerons i escales que fan les delícies dels fotògrafs. Les cases de pedra, tot i que molt reformades per tal de deixar-les a gust dels estiuejants, conserven encara una mica d’aquell aire rural que devien tenir temps enrere.
A part d’això i de l’espectacular paisatge, aparentment poc més hi ha a la vila. De totes maneres, anem a fer un tomb, perquè de ben segur que fem alguna descoberta interessant.
Salvada per l’ossa
En primer lloc, només arribar a la vila, et trobes amb l’església, un edifici documentat al segle X, encara que molt modificat. Està dedicada a santa Coloma. Tot i ser una de les màrtirs més venerades a l’Edat Mitjana, la vida d’aquesta noia nascuda a Hispània al segle III dC té més de llegenda que de realitat. Va fugir a causa de la persecució contra els cristians i pel camí cap a França la van batejar com a Coloma per la seva innocència.
Quan la van enxampar, la van condemnar a prostituir-se però una ossa la protegí, que abans els fets com aquest passaven de la forma més natural. Llavors la van fer cremar, però una pluja va apagar el foc. Al final, l’emperador, que no estava per més romanços, li va fer tallar el cap.
Cal imaginar que, com que en el passat per aquests verals els ossos eren habituals, s’encomanaren a la protecció de santa Coloma, qui ja havia demostrat que tenia els plantígrads a ratlla.
Les dues enigmàtiques carotes de pedra a la façana hi ha qui assegura que provenen del desaparegut castell, que després comentaré.
Família de metges
Seguidament, per continuar aquesta visita a Arsèguel, entrem a la vila, que situada a l’altra banda de la carretera, sembla com si no volgués saber res de l’església. Abaixa el cap i fixa’t amb l’empedrat dels carrers. Tot i que no entenc gaire de minerals, em fa l’efecte que es pot tractar d’un tipus de marbre molt peculiar. El cas és que confereix un aspecte molt interessant i diferent d’altres poblacions.
Baixant pel carrer Trias de Bes, veiem una placa recordant que aquí va néixer Josep Llangort i Viladomat, però no ens aclareix qui va ser. Nascut el 1841, en Llangort va ser metge d’aquesta població. En realitat, el seu pare i el seu avi també van ser els cirurgians d’Arsèguel. És més, el seu fill també va ser metge, però va marxar a la Seu d’Urgell, on va dirigir l’hospital. Un llarg llinatge on a veure qui tenia el valor de canviar d’ofici.
Sembla que el ‘dissident’ va ser el seu germà Isidre, un important sabater -dels que fabricaven sabates- a la Seu d’Urgell. Però sembla que els vilatans d’Arsèguel no el consideren fill il·lustre, ja que no li han dedicat res.
L’hoteler
Uns metres més endavant, una altra placa de ceràmica homenatja a Francesc Carcolse, també nascut aquí. Anys abans que el tren arribés a Sitges, en Francesc va fundar la Fonda Subur, que esdevindria el primer establiment hoteler amb cara i ulls de la vila. Pel que sembla, la seva recepta del xató va fer regalimar en Rusiñol i Casas, els quals van cantar meravelles de l’establiment i del propietari.
Com va arribar Carcolse fins a Sitges? No ho sé, però intueixo que alguna cosa devia tenir a veure una sitgetana amb la qual va contraure matrimoni.
Vila de fonts
En aquesta visita a Arsèguel trobaràs diverses fonts. La majoria disposaven d’abeuradors i safareig. Cal tenir en compte que a mitjans del segle XIX, hi havia prop de quatre-cents habitants censats, que no és poc i calia molta aigua per rentar tota la roba. Tot i que han estat molt restaurades, encara conserven algun detall que delata el passat. Fixa’t per exemple amb la creu gravada a la pica de la Font de la Plaça.
Enemistats hereditàries
Des que el món és món, hi ha hagut rivalitats acarnissades. Tenim per exemple, les guerres de poder entre les dinasties xineses Qin i Han -segle III aC-, els mítics troians contra els aqueus o els güelfs i gibel·lins a la península Itàlica al segle XII. I no oblidem els llinatges dels Estuard i dels Tudor o dels Àustries i els Borbons que han deixat la història sembrada de guerres.
Més a la vora, tenim que la noblesa catalana del segle XVI es trobava dividida en dos bàndols irreconciliables: els nyerros i els cadells. Els senyors de Nyer a la Cerdanya i els dels Cadell, senyors d’Arsèguel, van protagonitzar un llegendari i virulent fenomen on no cabien neutralitats. O pertanyies a un o a l’altre. Els partidaris es trobaven a tots els estaments socials, al clero i també al poder reial.
Després de diversos setges i atacs, la història va acabar amb la destrucció del castell d’Arsèguel del qual no queda res. En realitat, les tropes van arrasar també la població. La tradició assegura que la gran arcada en un mur de pedra formava part de la fortalesa.
Tot i que pels voltants hi ha més per veure, aquí posem el punt final a aquesta breu visita a Arsèguel.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Arsèguel: enciclopedia.cat
- El Baridà: Orígens i evolució d’un corònim pirinenc, per C. Gascón
- El Baridà: toloriu.cat
- Església de Santa Coloma d’Arsèguel: enciclopedia.cat
- Santa Coloma: bibiloni.cat
- Josep Llangort: Metges i farmacèutics catalanistes (1800-1906), per J. M. Calbet
- Francesc Carcolse: vilaweb.cat
- Hotel Subur: centenarihotelsubur.wordpress.com
- Font de la Plaça: encos.cat
- Nyerros i cadells: elperiodic.ad – enciclopedia.cat
- Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna, per X. Torres
- El castell: invarquit.cultura.gencat.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: