Ermita de Sant Antoni del Tossal (Urgellet).
Un tossal acostuma a ser una petita elevació a la vora d’una plana. Molt visible des de la Seu d’Urgell i amb els camps de conreu que l’emmarquen, destaca un petit turó conegut precisament com El Tossal de Miralles. L’indret es troba coronat per la blanca ermita de Sant Antoni del Tossal, al límit dels termes de Cerc, Alàs i la Seu d’Urgell.
La pujada des de Cerc és senzilla i curta. Actualment creix un bosc format principalment per alzines que oculta parcialment l’edifici, però als anys trenta del segle passat la poca vegetació feia l’ermita visible des de qualsevol situació.
Expliquen les veus populars que la història d’aquesta ermita es remunta als anys vint quan a causa d’una tempesta en alta mar, l’Antoni s’encomanà al seu sant patró. Fill del poble d’Alàs, l’Antoni Secases i Pagès tornava d’Amèrica on havia emigrat per fer fortuna.
Va fer la prometença de construir una ermita si arribava sa i estalvi a casa seva. Dit i fet, el sant va fer el que li havien demanat i només arribar, el senyor Secases va encarregar el projecte a Joan Bergós.
Un arquitecte polifacètic
Nascut a Lleida el 1894, Joan Bergós i Massó va obtenir el títol d’arquitecte a Barcelona. Tot i que va rebre els ensenyaments de mestres que seguien les idees del modernisme, ell es va decantar pel noucentisme que ja irrompia amb força.
Mentre era estudiant va conèixer Gaudí, relació que el va influir en la seva formació. Més tard es passaria anys estudiant la personalitat i l’obra del gran mestre.
Durant la Mancomunitat de Catalunya se la va passar realitzant projectes de biblioteques i també va exercir com a professor. Així mateix va realitzar edificis de caràcter civil i religiós, com la peculiar ermita de la Mare de Déu del Puig de Sant Celoni. Però potser et sonaran més les parades del Metro de Rocafort i Urgell.
Bergós també és responsable de diversos edificis a la Seu d’Urgell com l’escorxador i les lleteries, així com el projecte del Pla d’Eixample d’aquesta ciutat el 1927, poc després de rebre l’encàrrec de l’ermita de Sant Antoni del Tossal.
Reformes irregulars
Malgrat que tothom encasella aquest edifici com a modernista, jo tinc les meves reserves i em pregunto si no serà més aviat noucentista. Aquí ho deixo.
Tot i alguna innegable inspiració en l’obra de Gaudí, com el pinacle amb la creu, la resta de l’edifici té una personalitat ben pròpia. Només cal observar l’arc del porxo i la rosassa hexagonal.
Tristament, en una rehabilitació duta a terme durant els anys setanta, s’eliminà el recobriment de trencadís de la cúpula i es pintà de blanc, restant-li una bona part de l’encant.
Com que no hi havia prou, una nova reforma realitzada el 2012 va pintar la cúpula de vermell. El tema de la restauració del patrimoni segueix sent una assignatura pendent a casa nostra.
Però tant és, l’Antoni Secases mai va veure acabada aquesta ermita, ja que moria el 1927, tres anys abans de finalitzar les obres.
L’ermita s’inaugurà el 13 de juny de 1931, coincidint amb el set-cents aniversari de la mort de Sant Antoni de Pàdua. Des de llavors, cada any s’hi celebra un multitudinari aplec on també es canten uns goigs que van ser escrits i musicats per a l’ocasió.
Predicació esgotadora
En realitat, Antoni de Pàdua es deia Ferran i va néixer a Lisboa al segle XII. Era de casa bona i la seva família va veure amb mals ulls que entrés a formar part d’una comunitat de monjos agustins. Allà va estudiar teologia i molt més.
Quan tenia vint-i-cinc anys, va presenciar l’arribada de les despulles d’uns franciscans martiritzats al Marroc. Va quedar tan impactat que va entrar a l’Orde Franciscà.
És llavors quan adopta el nom d’Antoni, ja que l’ermita a la vora d’on vivia era dedicada a Sant Antoni Abat.
Més endavant anà a predicar per Europa i acabà com a conseller del papa Gregori IX. Quan tenia treta-sis anys va morir d’esgotament mentre era a Pàdua predicant.
Era tan gran la seva popularitat, que aviat la seva tomba en convertí en lloc de pelegrinatge i se li atribuïren nombrosos i improbables miracles.
La tradició catalana explica que Antoni de Pàdua va arribar al Pirineu on, amb la seva inesgotable dialèctica, va convertir als cristians càtars. Era un temps de gran sequera i el sant va fer brotar un lliri blanc, fet pel qual se’l vincula amb la desaparició de la sequera i de la pesta en aquests indrets.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sant Antoni del Tossal: xac.gencat.cat – alturgell.webcindario.com
- L’ermita declarada be cultural: alturgell.cat
- Joan Bergós i Massó, per M. A. Soriano-Montagut
- Joan Bergós: dhac.iec.cat
- Antoni de Pàdua: festes.org – santantonio.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: