Mosaic hidràulic al vestíbul de Can Viladevall, edifici projectat per Juli Batllevell.

Setanta portes. Setanta històries

El carrer de Sant Agustí de Mataró va ser obert el 1790, des del Camí Ral fins a mar. Altres fonts detallen que s’obrí cap al 1831. Tant és. El cas és que aviat es construirien els primers habitatges i el carrer va passar a tenir una gran importància per a la ciutat, tant per les famílies de renom que l’habitaren, com per les indústries que s’hi van instal·lar.

Anem a fer una breu passejada. Per tal de seguir un ordre, comencem aquest itinerari pel carrer Sant Agustí de Mataró pel primer número i l’acabarem al setanta. Són moltes històries, però només destacarem unes poques.

Carrer Sant Agustí de Mataró. Esgrafiats modernistes en un habitatge.
Modernisme floral.

Història desapareguda

En primer lloc, a la cantonada amb el Camí Ral hi havia la Fonda Montserrat que amb el temps es convertiria en el glamurós Hostal Suizo, l’hotel més luxós de Mataró.

En arribar els temps de l’especulació immobiliària -imagino que cap als anys setanta, va ser substituït per un espantós edifici d’oficines de vidre i ciment, que fa tant de mal a la vista com l’Escola Santa Anna que hi ha al davant. Dos despropòsits al centre de la ciutat.

Modernisme de carrer

Comencem a baixar i al número setze trobem un habitatge tristament remodelat, però que encara conserva intacte el primer pis, amb el balcó de ferro colat i els esgrafiats. Ja que hi ets, observa al costat una altra façana més modesta, però igualment interessant. L’edifici del davant que imita maó vist és un dels diversos immobles de Mataró que van pertànyer a Miquel Biada, l’industrial que va fer possible l’arribada del tren a la ciutat.

Al número vint-i-quatre, hi ha un edifici del 1917, que en realitat en són dos, amb un llarg balcó. Per aquesta època el modernisme ja començava a fer figa i deixava pas al noucentisme, estil molt més racional i moderat pel que fa a la decoració.

El projecte es deu a Frances Fargas i Margenat, arquitecte barceloní poc conegut, que deixà interessants mostres d’un sobri modernisme, com l’edifici Fargas a la Via Laietana de Barcelona o Can Puxan a Canet de Mar.

Edifici noucentista al carrer Sant Agustí de Mataró, projectat per Francesc Fargas Margenat.
Carrer Sant Agustí, 24.

La casa del director

Un altre habitatge interessant és Can Viladevall, fent cantonada amb el carrer de Jaume Ibran. Les façanes presenten per tota decoració unes delicades garlandes esgrafiades i unes originals reixes. 

Josep Viladevall i Codina va ser un industrial que tenia una fàbrica de gèneres de punt a la cantonada de més avall.

Can Viladevall, edifici modernista projectat per Juli Batllevell per a un industrial tèxtil.
Can Viladevall.

El 1912 encarregà casa seva a Juli Batllevell, arquitecte de Sabadell qui va deixar una bona estesa d’obres a la seva ciutat i també a Barcelona i a Badalona, on va projectar un munt de fàbriques. Va ser deixeble de Domènech i Montaner i col·laborador de Gaudí. Per exemple, la Casa Trias al Park Güell és seva. 

En Viladevall només va poder gaudir quinze anys de la casa, ja que el 1927 va morir.

Mosaic hidràulic al vestíbul de Can Viladevall, edifici projectat per Juli Batllevell.
Art al vestíbul de Can Viladevall.

Nissaga d’artistes

Para atenció a la façana del número trenta. Vés pujant la mirada fins a observar el ràfec de la teulada. Veuràs que està decorat amb uns rombes i que dins de cada un hi ha unes lletres.

Són les inicials de quatre generacions d’estucadors que han treballat en aquesta ciutat. Mataró conserva nombrosos exemples d’estucats realitzats per algun dels descendents d’aquesta família.

Josep Alsina Farré -el besavi-, Santiago Alsina Borrell -l’avi- o Josep M. Alsina Llagostera -el pare-, són només alguns dels noms destacats que han deixat un impressionant llegat a les parets d’aquesta ciutat.

Carrer Sant Agustí de Mataró. Ràfec de l'habitatge de la família d'estucadors Alsina.
La família Alsina.

Serveis hospitalaris

Fent costat amb la casa dels Alsina hi ha un gran habitatge on encara es llegeix el rètol d’Aliança Mataronina. Aquesta mútua s’establí el 1909 i amb el temps va anar adquirint -de vegades sembla que d’una manera poc ortodoxa- diversos immobles on oferia serveis sanitaris i assistencials.

Imagino que aquest en va ser un, tot i que l’edifici va ser construït el 1982. Actualment hi té la seu una empresa de prestació de serveis de neteja a centres hospitalaris. A part d’això no he trobat cap altra informació.

Antic edifici de l'Aliança Mataronina al carrer Sant Agustí de Mataró (Maresme).
Serveis hospitalaris.

Moviment a la paret

Al costat de Can Viladevall comença una renglera de casetes que destaquen pels esgrafiats modernistes de les façanes. Van ser construïdes entre el 1831 i el 1848 per Jeroni Boada i Renter, probablement amb motiu de l’expansió fabril del moment.

Aquest arquitecte mataroní era fill d’una important família de constructors. Va ser pioner a la península en la fabricació i ús de la pedra artificial. A ell es deu entre altres, la façana de la basílica, el conjunt de cases de Can Aymar a La Riera, el col·legi Valldemia i diversos repartidors d’aigua, tots ells a Mataró.

Esgrafiat modernista de Josep Alsina en una casa projectada per Jeroni Boada al carrer Sant Agustí de Mataró.
Fuets orgànics.

La majoria d’habitatges constaven generalment de planta baixa i un pis. Es coneixen com a cases de “cós”. Un cós és la unitat d’espai entre dues parets, que permet que les bigues no fimbregin. 

Els estucats van ser realitzats per Josep Alsina i Ferrer, el besavi de la nissaga d’estucadors que hem vist més amunt. Una de les característiques de les decoracions modernistes s’anomena ‘coup de fouet’, en francès que queda més fi.

El cop de fuet, que res té a veure amb què et colpegin amb una llonganissa seca, és un motiu utilitzat fins a l’exasperació pels arquitectes d’aquell temps. El nom li ve perquè recorda la forma dinàmica que pren una tralla o fuet quan s’utilitza perquè els animals facin cas.

Esgrafiat modernista de Josep Alsina en una casa projectada per Jeroni Boada al carrer Sant Agustí de Mataró.
Sobre fons asalmonat.

Carrer fabril

Xino-xano arribem al final del carrer de Sant Agustí de Mataró. Em consta que només en aquest carrer hi havia deu empreses tèxtils, però totes han passat a millor vida, excepte el Vapor Gordils.

L’industrial de Tossa de Mar Joan Gordils instal·là el 1839 aquesta empresa en plena revolució industrial. Va ser la primera fàbrica a la península en utilitzar la màquina de vapor com a força motriu. Primerament va servir per moldre gra i després com a indústria de filats. Actualment és la fàbrica d’aquest tipus més antiga que subsisteix -com pot- a l’espera d’una restauració.

Per diverses raons que ara no vénen al cas, a mitjans del segle XIX el sector tèxtil era l’eix de la vida econòmica a Mataró, on arribaren a haver-hi més d’un centenar d’indústries d’aquest ram. Però el 1898, en independitzar-se les colònies antillanes, es van perdre aquells lucratius mercats i en poc temps més de la meitat de negocis se n’anaren en orris, restant només els dedicats al gènere de punt.

Xemeneia del Vapor Gordils al final de carrer Sant Agustí de Mataró (Maresme)
La xemeneia del Vapor Gordils.

Ciutats connectades

Finalment, i també desapareguda, just on acaba el carrer, hi havia la primera estació del ferrocarril. Actualment, només una placa recorda la històrica construcció.

L’empresari mataroní Miquel Biada va residir primer a Veneçuela i després a Cuba, on va fer una important fortuna especialment amb el comerç del tabac. Allà visqué en primera persona la inauguració del primer ferrocarril en aquesta illa i allà va forjar la idea que duria a terme en arribar a Barcelona.

El 1848 i després de no poques adversitats, s’inaugurava la primera línia de tren de l’estat, entre Barcelona i Mataró. L’edifici va ser construït per Josep Forns, mestre d’obres d’aquesta ciutat, qui també s’ocupà d’aixecar altres abaixadors i estacions de la línia. Es trobava arran de la platja i, com pots comprovar, a tocar de totes les indústries.

Seixanta anys més tard s’instal·là la doble via i es construí la nova estació dos-cents metres més amunt. L’antiga estructura s’utilitzà durant un temps com a magatzem fins que, el 1957, el nou traçat de la carretera va fer desaparèixer l’edifici així com tot un barri mariner.

Al carrer de Sant Agustí de Mataró hi ha més habitatges interessants, però no acabaríem mai. Aquesta és una mostra de la importància que aquest carrer de tres-cents metres va tenir. Només cal mirar amb calma i amb atenció.

Placa commemorativa que recorda la primera estació de ferrocarril promogut per Miquel Biada el 1848.
Tot el queda de la primera estació.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop