Detall del monument L'altre història, realitzat per Antonio Selvaggi i Narcís Ribas a Palafolls

L’altra història

Art marginal a Palafolls (Maresme).

Si un dia decideixes fer l’entretinguda excursió fins al castell de Palafolls, et recomano deixar el vehicle al final del carrer Roig i Jalpí. En un espai indefinit que no queda molt clar si vol ser una plaça, un carrer o un solar destinat a urbanitzar, hi ha un monument. Segons quan vagis, pot ser que el trobis mig ocult per la malesa o per algun vehicle aparcat al davant.

El monument consisteix en un mosaic abstracte damunt un suport de formigó pintat de blanc. Al peu hi ha una inscripció que ens aclareix que el títol és “L’altre història” (sic), que els autors són Selvaggi i Narcís Ribas i que l’obra va ser realitzada la primavera de 1991.

No et prenguis la molèstia de cercar a les xarxes cap altra referència sobre aquest monument, perquè no la trobaràs. Tampoc al web de l’Ajuntament ni als diversos blogs de l’artista. Una llàstima, perquè l’obra és prou interessant -i enigmàtica- per merèixer alguna ressenya.

No obstant això, gràcies a les explicacions i la informació que l’autor m’ha facilitat, he pogut saber una mica més, tant d’ell com d’aquesta obra.

Monument L'altre història, realitzat per Antonio Selvaggi i Narcís Ribas a Palafolls (Maresme).
“L’altra història”

De Calàbria a Girona

L’Antonio Selvaggi va néixer el 1955 en un poblet de la regió italiana de Calàbria. Topògraf de professió, també es va veure atret per la tecnologia digital en aquells temps en que internet ja treia el cap. 

Amb vint-i-cinc anys, aquest artista multidisciplinari va venir a terres gironines on crearia el Group Public Projects, juntament amb altres artistes, un col·lectiu activista que realitzava exposicions i accions de denúncia social que donarien que parlar. 

Més tard va continuar la seva carrera artística a Palafolls on l’obra aniria evolucionant i passant per diverses etapes creatives, tocant fins i tot la poesia. A més d’un extens històrial d’exposicions i de projectes, l’Antonio ha exercit com a comissari a Palafolls, organitzant diversos actes culturals.

Reflexions

Segons en comenta l’artista, l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.

Segons en comenta l’Antonio, l’escultura ‘L’altra història‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.

Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dóna nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.

Detall del monument L'altre història, realitzat per Antonio Selvaggi i Narcís Ribas a Palafolls

El carrer del falsificador

Nascut a Blanes al segle XVII, el frare Joan Gaspar Roig i Jalpí va ser un prolífic i peculiar historiador. Va viure uns anys a Madrid, on va ser nomenat cronista reial de la Corona d’Aragó. 

Tot i que va escriure un bon grapat d’obres religioses, és més conegut per les seves obres històriques i d’entre totes, el Llibre dels feits d’armes de Catalunya, que ell mateix va atribuir a un suposat autor del segle XVI.

Poc després algú va denunciar que el llibre era fals. Però no va ser fins al 1934 quan, en preparar una publicació d’aquesta obra es va descobrir la veritat.

No és l’únic frau del bon frare; en va fer uns quants més imitant la mar de bé la manera antiga d’escriure i on barrejava dades històriques amb llegendes i falses creences. 

Art marginal a Palafolls (Maresme). Mosaics a la façana de la casa de Narcís Ribas.
El capellà i el fuster.

El seixanta-nou

Ara anem a pel realitzador del mosaic. Fill d’un pescador de Blanes, en Narcís Ribas s’instal·la a Palafolls amb la seva família el 1966. És precisament al barri de Santa Maria, molt a prop del monument que acabem de veure, on trobem casa seva -o serà el seu taller?-. Fàcilment identificable, la façana és una bona mostra del que es coneix com a ‘art marginal’.

La paret, que es troba totalment recoberta de trencadís, alterna diversos medallons amb personatges amb un gran cap. Cada un representa un ofici o un tipus d’individu.

Així doncs identifiquem el fuster, el paleta, el capellà, l’electricista, un ancià, un senyor repentinat fumant i bebent i un parell d’indígenes. Entre tants homes tan sols trobem una nena.

Sota el ràfec apareixen les inicials N R així com l’any 1987.

Art marginal a Palafolls (Maresme). Mosaics a la façana de la casa de Narcís Ribas.
La casa número seixanta-nou.

Art marginal

El 1949 l’artista Jean Dubuffet va encunyar el terme ‘art brut’ per referir-se a l’art ‘sense polir’, realitzat per persones sense coneixements ni cultura artística. És a dir, que treballen al marge de la cultura ‘oficial’.

En un principi l’art brut pretenia definir les manifestacions artístiques realitzades per pacients d’hospitals psiquiàtrics.

Més tard, el crític d’art anglès Roger Cardinal ho rebatejà com a outsider art -art marginal-, un terme més aviat dirigit als artistes autodidactes, solitaris o inadaptats.

Són artistes que volen expressar les seves idees o emocions per mitjà d’una obra plàstica. Per això, els entesos diuen que el que feia Gaudí o Jujol era arquitectura modernista i el que fan d’altres és art marginal.

Aquesta façana és una bona mostra d’art marginal a Palafolls.

Art marginal a Palafolls (Maresme). Mosaics a la façana de la casa de Narcís Ribas.
L’electricista i el paleta.

Per acabar, agraeixo molt l’amabilitat de l’Antonio Selvaggi, qui m’ha facilitat tota la informació sobre ell i la seva obra, sense la qual aquest escrit hagués estat mancat de sentit.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Què veure a prop

Altres exemples d’art marginal