Mosaic de Raventós al carrer Pau Claris de Barcelona, realitzat els anys setanta del segle XX.

Color assegurat

Un mosaic de Raventós a l’edifici de Catalana Occident de Barcelona.

Els Ferret-Llopis eren una família sitgetana, propietària d’una casa pairal. Un dels descendents era en Francesc Ferret, nascut a Sitges el 1832. Es va casar amb una porto-riquenya i van anar a viure al Passeig de Gràcia de Barcelona. Així doncs ja pots veure que era una família amb un bon coixí.

El 1878 encarregà a Pere Bassegoda -dedueixo que el segon cognom era Mateu- un edifici d’habitatges a la cantonada del carrer Aragó amb Pau Claris. Bassegoda provenia d’una família d’arquitectes i, entre altres projectes, va construir un parell d’edificis a la plaça Catalunya.

Mosaic de Raventós al carrer Pau Claris de Barcelona, realitzat els anys setanta del segle XX.

En algun moment indeterminat del segle XX, probablement cap a mitjans dels setanta, la casa Ferret va passar a millor vida. Va ser reemplaçada per un espantós bloc de vidre, molt al gust de l’època, per allotjar les oficines d’una coneguda empresa d’assegurances que, després de diverses fusions, encara hi és.

L’única concessió artística la trobem a la part inferior de la façana, a banda i banda de l’entrada principal. Tot i que mig amagat per les plantes, un acolorit mosaic de variades formes geomètriques en relleu, dóna vida a aquesta anodina construcció.

L’obra, que es conserva en un excel·lent estat gràcies als bons materials emprats, està signada amb el cognom Raventós.

Mosaic de Raventós al carrer Pau Claris de Barcelona, realitzat els anys setanta del segle XX.

Art en família

Per tal de verificar l’autoria del mosaic de Raventós, he contactat amb Joan Raventós i Vila. Nascut el 1956, en Joan forma part d’una família d’artesans integrals que han treballat la tècnica del vidre, la fusta, la talla, l’orfebreria i la ceràmica.

Així doncs, quan l’obra apareix signada amb el cognom Raventós, significa que d’una manera o altra, tota la família hi ha intervingut.

En un principi el taller familiar s’ubicava a L’Hospitalet de Llobregat, per després passar a Sant Feliu de Llobregat. Davant de la sistemàtica desaparició d’altres artesans del ram, els Raventós van decidir canviar d’aires i el 1990 es van traslladar a Vulpellac.

Entre les seves obres més conegudes a Barcelona tenim l’escultura “Cel caigut” (1988) al parc de l’Estació del Nord, obra dissenyada per l’escultora Beverly Pepper. També cal destacar l’impressionant mural que ocupa tota la façana lateral del Gran Hotel Calderón (1973) o bé els mosaics dissenyats per Madola per a l’ovalada plaça de la Font Castellana (1992).

Joan Raventós forma part de la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya, un organisme que, entre altres molts objectius, uneix diversos oficis per tal de prestigiar l’artesania. 

Actualment en Joan Raventós es dedica a l’elaboració de ceràmica, gres i porcellana, investigant amb els esmalts i col·laborant amb arquitectes i artistes de diversos països. Així mateix, realitza restauracions d’obres, com els mosaics de l’estació central d’Estocolm.

Mural ceràmic realitzat per Joan Raventós i Vila a Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Pau Claris, 132. Barcelona https://goo.gl/maps/qnXBLKFzBBAaRPGR6

Saber més

Què veure a prop