12 indrets d'Argentona. Mural ceràmic amb l'església de Sant Sebastià.

12 indrets d’Argentona (2)

Després de veure uns quants murals ceràmics, continuem descobrint alguns dels 12 llocs d’Argentona immortalitzats als plafons ceràmics del restaurant El Celler d’Argentona.

6. Barri de Sant Sebastià

El turó de Sant Sebastià és una petita elevació d’uns cent metres que té molt passat per explicar, tot i que ben poc es troba documentat a les xarxes. Del pas dels romans s’han localitzat una necròpolis i un forn de terrissaire.

Però la història que ens ocupa es remunta al segle XVII, quan en aquest punt passava l’antic Camí Ral -actual carrer Gran- que menava fins a Granollers i era l’entrada a la població.

Un agricultor decideix erigir una capella dedicada a sant Sebastià, personatge que tenia la ma trencada a protegir contra la pesta. L’advocació sembla que va tenir bons resultats i la mortalitat va baixar. La vila va créixer i els grans propietaris cediren terrenys en aquesta i altres zones a canvi d’un pagament anual, sistema conegut com a emfiteusi.

Un segle més tard el carrer Gran ja era ple de casetes i el creixement continuà pel davant de la capella. Per aquest motiu s’obrí un nou carrer que actualment porta dos noms: Sant Sebastià de Dalt i Sant Sebastià de Baix, ja que es troba a dues altures.

12 llocs d'Argentona. Mural ceràmic amb una vista del barri de Sant Sebastià.
El barri de Sant Sebastià.

7. Capella de Sant Sebastià

Hi ha documents que l’esmenten ja al segle XVI, quan Marc Volart, pagès d’Argentona li comenta la seva intenció d’edificar la capella al senyor del castell de Burriac. Tot i això, l’edifici és el resultat de diverses reformes. El fet que la capella a un sant protector contra la pesta se situés a l’entrada de la població, té la seva lògica.

La idea era evitar que el mal entrés a la vila. Sembla que Sebastià es va comportar, ja que la vila es deslliurà diverses vegades de la malaltia. El 1829 va ser utilitzada com a parròquia d’Argentona arran d’un succés curiós. Dos joves es van barallar dins la parròquia de Sant Julià i un li va donar un cop a l’altre que el va fer sagnar. Això va ser motiu per declarar profanada l’església.

12 llocs d'Argentona. Mural ceràmic amb l'església de Sant Sebastià.
Església de Sant Sebastià.

8. El carrer Lladó de Dalt

Seguim veient les ceràmiques d’aquests 12 llocs d’Argentona. Aquest és un altre dels carrers que es van començar a formar a partir del segle XV i durant tres segles, amb el règim de contracte de lloguer a llarg termini. En realitat, el primer tram es coneix com a carrer Lladó i passa pel darrere de Can Calopa. A partir de la cruïlla amb el carrer de Sant Ferran, rep el nom de Lladó de Dalt.

Comença davant l’església i encara conserva l’aire d’altres temps amb interessants edificis i el paviment empedrat. A la imatge del plafó ceràmic es pot veure el rellotge de sol del segle XIX de l’habitatge conegut com a Ca la Reina i el rètol -actualment ja no hi és- d’un comerç.

La nissaga dels Lladó es remunta al segle XII i eren propietaris de nombrosos terrenys a Argentona. Per cert, no passis per alt un balcó del carrer Lladó amb unes interessants rajoles

12 llocs d'Argentona. Mural ceràmic amb una vista del carrer Lladó de Dalt.
El carrer Lladó de Dalt.

9. Carrer del Torrent

Penso jo que l’artista es va fer una mica d’embolic, ja que el carrer del Torrent o de Sarriera és el que actualment es coneix com a carrer Gran. En canvi, el que ha reproduït correspon al carrer de Dolors Monserdà. El nom se li va donar en honor a aquesta escriptora que estiuejava a Argentona entre el 1882 i el 1913, la filla de la qual es va casar amb l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch.

Precisament aquest carrer només es menciona arran de Can Puig, la magnífica casa modernista d’estiueig que Cadafalch va construir el 1897 per a la seva família. No obstant això, pel seu encant, aquest breu carrer mereix una visita. Un dels habitatges de planta baixa més pis s’atribueix al mateix arquitecte.

Mural ceràmic amb una panoràmica del carrer Dolors Monserdà.
És el carrer Dolors Monserdà.

10. Sant Pere de Clarà

Continuem descobrint aquest 12 llocs d’Argentona. Poc clars resulten els orígens d’aquesta capella. Documentada al segle XI, sembla que podria remuntar-se a dos segles abans, quan potser hi vivia algun monjo.

L’església va passar de ma en ma al llarg dels segles i diuen que s’hi fundà un priorat després del pas dels sarraïns. Al segle XVIII l’indret era una pura ruïna, fins que el 1920 passa a mans privades i tant la masia com la capella són refetes. Cinc anys després torna a ser consagrada pel cardenal Vidal i Barraquer.

La restauració s’atribueix al reusenc Joan Rubió i Bellver, artífex de bona part del postís Barri Gòtic de Barcelona.

12 llocs d'Argentona. Mural ceràmic amb l'ermita de Sant Pere de Clarà.
Sant Pere de Clarà.

11. Santa Maria del Viver

Documentada al segle XII, ha passat per moments bons, com quan va ser ampliada al segle XVI i moments no tan bons, quan cent anys després només li quedaven quatre mobles. Com sol passar, durant la Guerra Civil va ser profanada. Sortosament, els masovers van amagar la talla romànica de la Verge que així es va salvar i actualment torna a ser venerada.

L’església es troba dins la finca del Viver, un espai privat difícilment visitable. El nom li ve de Darius Rumeu a qui el rei Alfons XIII li concedí la Baronia de Viver el 1901. Envoltat d’extensos jardins, el casal va ser edificat a principis del segle XX, quan també es restaurà la capella.

12 llocs d'Argentona. Mural ceràmic amb la capella de Nostra Senyora del Viver.
Nostra Senyora del Viver.

12. Can Bramona

Per acabar, tot i que al plafó ceràmic apareix amb un nom impossible, el mas representat correspon a Can Bramona, un notable edifici del segle XIII, que ha experimentat diverses reformes. Encara conserva elements que demostren la importància que va tenir durant els segles posteriors. Només cal veure la portalada romànica així com els magnífics finestrals gòtics.

Un avantpassat d’aquest casal va prendre part a la conquesta de Mallorca al segle XIII. Per diversos documents conservats se sap que al segle XVIII els Bramona posseïen un bon grapat de camps i bestiar.

I fins aquí aquest recull il·lustrat dels 12 llocs d’Argentona. Si vas al restaurant, veuràs que hi ha més plafons ceràmics, però deixaré que els descobreixis pel teu compte.

12 llocs d'Argentona. Mural ceràmic amb la masia de Can Bramona.
Barbnona o Bramona?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Bernat de Riudemeia, 6. Argentona

Saber més

Què veure a prop