Documentada al segle XIII, la destacable masia de Can Dalmases a Cabrera de Mar (Maresme) també és coneguda com a Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga pels seus diversos propietaris. L’aspecte actual es deu a la reforma efectuada al segle XVII.
Cent anys després es remodelà el safareig col·locant uns magnífics plafons ceràmics barrocs de Sant Antoni de Pàdua, la conversió de Sant Pau i Sant Ramon Nonat. D’aquest darrer és del que ara parlaré.
El 1924 comprava la propietat Antoni Clavé i Nadal Flaquer i Vilardaga, personatge a qui Pius X havia concedit el títol de comte. Tot i no haver trobat ni així d’informació, dedueixo que aquest senyor era del desaparegut mas de Can Nadal a Sant Feliu de Llobregat.
El plafó ens presenta al centre un personatge que, pels atributs que l’envolten, sabem que és Ramon Nonat. Anem a veure què signifiquen tots aquests símbols que són un resum de la seva accidentada vida.
La primera cesària
La història d’aquest home comença com un mal serial televisiu. Per raons que no venen al cas, la seva mare va morir estant embarassada. És l’any 1204 i ens trobem a Portell, un petit nucli de la Segarra. La seva família estava emparentada amb la noblesa i va ser precisament el senyor de Cardona qui es tragué l’espasa, tallà el ventre de la difunta i va extreure el nadó. Me’n ric jo de les mesures sanitàries actuals.
Com que no va néixer de manera natural, es coneix com a No-nat. Si en aquestes circumstàncies no va morir, pots entendre per què és el patró de les embarassades i dels parts.
El noi va ser pastor, però devot com era, va decidir entrar a formar part del recentment creat Orde dels Cavallers de la Mercè, representat per l’escut que llueix. Els mercedaris es dedicaven a alliberar cristians que els musulmans havien fet captius, pagant el rescat corresponent.
Rescatador rescatat
En Ramon va protagonitzar tres d’aquests rescats, que es consideren els més representatius. Per aquest motiu, a la palma hi ha tres corones, una per cada rescat. Al darrer rescat es va quedar sense diners i es va oferir ell mateix a canvi d’un ostatge.
Més tard, els seus companys el van rescatar a ell i la llegenda diu que va anar a Roma on el papa el nomenà cardenal, etapa representada pel barret que sosté el captiu encadenat que hi ha al seu costat.
Tanmateix, mai va arribar a exercir aquest càrrec, ja que va morir al cap de poc. La seva vestimenta també incorpora parts de la indumentària cardenalícia, com el roquet, que és aquesta mena de davantal blanc puntes.
Com que quan va morir no tenia ningú que li administrés la comunió, van baixar uns àngels i s’ocuparen del tràmit. La custòdia que sosté a la mà dreta recorda aquest fet. Probablement la presència de Jesús fa esment a una altra llegenda que assegura que va ser el mateix fill de Déu qui li va donar el viàtic.
Hi ha estudis que diuen que Ramon mai va existir. Altres mantenen que sí, però que no tots els fets que s’expliquen de la seva vida són reals. Cadascú se senti lliure de creure-ho o no.
Personatges barcelonins
Continuem amb aquest plafó ceràmic de Can Dalmases a Cabrera de Mar. A banda i banda d’en Ramon hi ha un parell de gerres plenes de flors, decoració que trobem una i mil vegades en el barroc. A la part inferior esquerra dues rajoles presenten un home i una dona.
L’home, que porta una maça i un escut, és un macer. Aquest personatge que encapçala les comitives municipals té un origen molt antic i simbolitza el poder de l’autoritat. En aquest cas l’escut és el de Barcelona, on probablement es trobava el taller del terrissaire que va fer la rajola. Es pensa que en un temps llunyà la maça havia estat realment una arma de defensa.
Al seu costat apareix una dona amb un ventall. Tant un com l’altre són figures molt recurrents a les anomenades rajoles d’oficis. No obstant això, em pregunto si no es tracta de les imatges d’antics gegants de la ciutat, que solien ballar durant la vigília de Corpus. Al cap i a la fi, les altres dues rajoles que ara veurem, també fan esment a un ambient festiu.
Paraires i carnissers
La Mulassa és un altre motiu habitual a les rajoles d’oficis. Al costat llueix l’escut de Barcelona. Els antecedents d’aquesta bèstia festiva es remunta al segle XVI, tot i que era molt diferent de l’actual.
Mulassa deriva de mula i era una mena de mascota del gremi dels paraires que, portada per dues persones, obria les processons barcelonines. La seva notorietat venia donada perquè llençava grossos coets.
Així mateix, també desfilava un bou en representació dels carnissers, però em sembla que aquest no treia foc pels queixals.
Com has vist en aquest plafó ceràmic de Can Dalmases a Cabrera de Mar, devia ser festa grossa la de Sant Ramon Nonat!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 16. Cabrera de Mar
Saber més
- Can Dalmases: patrimonicultural.diba.cat
- Comtat de Vilardaga: Revista Hidalguía, núm. 59. 1963
- Sant Ramon Nonat: bibiloni.cat – icatm.net
- Compendio de la vida y milagros de … S. Ramon Nonat, per F. M. de Echeverz
- Plafons de rajoles policromes en la decoració del safareig de Cal Conde a Cabrera de Mar, per J. F. Clariana
- El foc del seguici. Diables festius i bestiari de foc dels orígens al 1936, per D. Vilarrúbias
- Macer: ca.wikipedia.org
- Catàleg de la col·lecció de rajoles d’arts i oficis i pots de farmàcia del Museu Deu, per E. Benito
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: