Aquarel·la de la Plaça de la Vila de la ciutat de Cambrils.

“La història és una novel·la on el poble és l’autor” (1)

L’existència de la ciutat de Cambrils (Baix Camp) es remunta a l’època de la sopa d’all, així que aquesta vila té història per estona. Aquest és un breu itinerari per conèixer el nucli antic, sovint ignorat pel turisme a qui generalment només li interessa la platja i els restaurants.

Inscripció del segle XVI en un habitatge del carrer Lloberas de la ciutat de Cambrils.
La casa amb més solera (carrer Lloberas).

Pel topònim millor no preguntis perquè les persones enteses no es posen d’acord, així que ho deixem estar. El cas és que, tot i haver-hi troballes d’època prehistòrica i del pas dels ibers i dels romans, la primera dada documentada té lloc el 1152, quan el comte de Barcelona va lliurar la meitat de la vila a un senyor feudal.

Tres segles més tard, després de diversos fets històrics, es construïren les muralles. És precisament aquí on comencem aquest itinerari per la ciutat de Cambrils.

Escut de Catalunya a l'entrada del recinte emmurallat de la ciutat de Cambrils.
Entrada reial.

Crueltat bèl·lica

De l’antiga defensa medieval encara pots veure algun tram que va sobreviure a diverses guerres i a l’especulació.

Un d’aquests enfrontaments, tristament recordat per una enorme falç, va tenir lloc el 1640 durant la Guerra dels Segadors. L’exèrcit de Felip IV va assetjar Cambrils, que va ser defensada per la resistència sense gaire èxit.

Quan els vençuts van sortir desarmats, va tenir lloc una espantosa matança que deixà una estesa de prop de set-cents morts. La resta serien empresonats o enviats a galeres. L’endemà aparegueren penjades totes les autoritats i persones de renom, s’enderrocà part de la muralla i se saquejà la vila.

L’escultura és obra d’Enric Pladevall Vila, escultor nascut a Vic el 1951 que té obra present a nombrosos indrets especialment de la geografia catalana, com per exemple l’Arbre de la Vida al CosmoCaixa de Barcelona.

Monument commemoratiu del setge de Cambrils del 1640.
La falç del setge.

Fer el calvari

Tot i que és temptador entrar pel portal del carrer Major, ho farem pel carrer de les Creus, que al llarg dels segles ha canviat de nom quatre vegades. Si t’hi fixes, al número 42 hi ha una creu pintada a la paret. És una de les dues que han sobreviscut i que marcaven les estacions del viacrucis, una tradició que se celebrava per Setmana Santa.

Esgrafiat d'una creu al nucli antic de Cambrils.
Viacrucis extint.

Seguidament entrem pel carrer del Forn, on probablement al segle XVIII hi havia el forn de pa i girem pel carrer Major. Al número 22 destaca un gran edifici, conegut popularment com ‘la casa gran’ amb la data 1885, any recordat per la sisena epidèmia de còlera en tres segles.

Si la porta és oberta, aprofita per donar una ullada al vestíbul, on encara sobreviu un vitrall d’aire colonial. Tampoc deixis d’observar l’interessant habitatge del costat, amb unes peculiars decoracions realitzades amb ceràmica.

Pom de porta d'un edifici del segle XIX al carrer Major de la ciutat de Cambrils.
Un pom amb cara i ulls.

Sense sortida

A continuació, entrem al carrer del Soldat. Diuen que deu el nom a un -mal- record de quan al segle XIX els vilatans estaven obligats a donar sostre i manutenció a la tropa que passava per allà.

Al fons hi ha el que sembla una capella, inexplicablement ignorada pels mitjans. Hi ha qui li dona erròniament el nom de capella de Sant Antoni de Pàdua, pensant que el plafó ceràmic que hi ha al costat correspon a aquest sant. En tot cas, hauria de ser de Sant Josep, que és realment el personatge reproduït.

Plafó ceràmic amb la imatge de Sant Josep al carrer del Soldat.
Amb la vara florida.

Tanmateix, aquest edifici és molt més recent del que aparenta i probablement no és cap capella. He llegit que el constructor va ser Francisco Curt Martínez, representant del grup constructor RUMASA a Cambrils. També va ser protagonista durant els anys seixanta del segle XX de la conversió de la zona verge costera en un eixam urbanístic irrecuperable.

Façana amb forma de capella al carrer del Soldat.
Pas barrat.

En realitat, el carrer del Soldat continuava més enllà, però ves a saber com i de quina manera, el senyor Curt va aconseguir tancar aquest espai, que actualment no té sortida. Igualment, l’escut de la façana sembla que és un element reaprofitat no se sap d’on.

Escut heràldic de pedra al carrer del Soldat.
Espoli heràldic.

Carrer florit

Davant mateix s’obre el carrer Lloberas, una entranyable travessia on el veïnat posa el bo i millor per mantenir-lo com si es tractés d’un jardí. Aquí es troba l’habitatge més antic de la ciutat, datat del 1582. Mentre gaudim d’aquest tranquil carreró, arribem novament al carrer de les Creus i ens acostem a l’església.

L'estret carrer de Lloberas, guarnit amb plantes.
Naturalesa urbana.

Relíquies miraculoses

Allà cap al segle XVII, quan el gòtic havia deixat d’interessar a la resta del món perquè era considerat un art groller, a Catalunya seguíem com si res aixecant esglésies amb arcs apuntats, portalades amb capitells i pinacles sense cap altra funció que caure durant una tempesta o bé pel vandalisme bèl·lic.

A l’interior es veneren les relíquies de sant Plàcid, millor dit el que queda d’elles, portades des de Roma al segle XVIII gràcies a la intervenció d’un bisbe cambrilenc. Segons la tradició, aquestes restes van ser molt eficients durant diversos episodis d’epidèmies i pedregades.

Nascut al segle VI, Plàcid de Subiaco era fill de casa bona i se sap que va ser carn i ungla amb Benet de Núrsia. D’ell només circulen llegendes i miracles poc creïbles, sovint confoses amb les d’un altre Plàcid de Sicília.

Finestral gòtic a la façana de l'església de Santa Maria.
Gòtic tardà.

L’exili del cardenal

Davant l’església s’alça un monument a Francesc d’Assís Vidal i Barraquer qui, nascut a la ciutat de Cambrils el 1868, esdevingué cardenal de Tarragona.

Placa commemorativa de la casa on nasqué el cardenal Vidal i Barraquer.
Aquí va néixer en Francesc.

Amb l’esclat de la Guerra Civil va haver de fugir, ja que dissentia amb l’església pel seu posicionament a favor del dictador. Morí a l’exili i les seves despulles no van tornar fins a la instauració de la democràcia.

L’escultura és obra del reusenc Ramon Ferran i Pagès autor de nombrosos monuments a Catalunya així com de la realització dels gegants de Reus.

Escultura del cardenal Vidal i Barraquer a la ciutat de Cambrils.
El cardenal.

El rovell de l’ou

Des d’aquí fem una petita volta per arribar al carreró de la Capitulació, un altre record lamentable de què he comentat al principi, quan el 1640 Cambrils va rendir-se davant les tropes castellanes.

Antiga placa amb el nom del carrer de la Capitulació de la ciutat de Cambrils.
Un mal record.

A prop d’aquí tens un altre breu passatge amb la mateixa temàtica: carrer dels Immolats del Setge.

Creuem la plaça de la Vila de la qual ningú en parla i que més aviat és com un carrer eixamplat que encara conserva algunes interessants porxades. En un dels habitatges hi ha una placa, on suposadament va néixer el Doctor Gimbernat, de qui parlaré al següent article.

Aquarel·la de la Plaça de la Vila de la ciutat de Cambrils.
La plaça de la Vila.

Serveis turístics

Seguim baixant fins al carrer Hospital on al número disset encara sobreviu el monograma IHS i la data 1607. És tot el que queda de l’antic hospital de la vila que va acabar donant nom al carrer.

Temps enrere, aquest carrer havia estat la via d’entrada al nucli antic i un tram de famosa N-340. És aquí on encara perdura el rètol de l’antiga Fonda Parreu.

Els anys cinquanta del segle XX la població cambrilenca va haver d’adaptar-se com va poder als turistes, propis i forans, que visitaven el municipi. Aquest va ser un dels primers establiments creats, al mateix temps que sorgien restaurants i càmpings.

De moment ho deixem aquí. Però no et perdis el següent article, on seguirem descobrint més històries interessants de la ciutat de Cambrils.

Rètol de l'antiga fonda Parreu de la ciutat de Cambrils.
Records turístics.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop