Continuem descobrint la ceràmica del Museu Arqueològic d’Atenes amb més fauna a la Grècia clàssica.
Les aus
Antigament els grecs consideraven que les aus havien estat déus i per aquest motiu tenien un tracte de consideració.
El dramaturg grec Aristòfanes va escriure una obra utòpica protagonitzada per ocells. En ella, un atenenc crea una nova ciutat als núvols amb la pretensió d’obtenir el control de les comunicacions entre déus i humans.
El corb
Qui no coneix aquella faula, mil vegades versionada on un corb estava menjant formatge (o raïm, segons la versió) dalt d’una branca! Una guineu s’acostà i li digué al corb que havia sentit a dir que cantava millor que cap altre ocell. El vanitós corb va obrir la boca deixant caure el que menjava a la boca de la guineu.
Doncs aquesta au també la trobem representada a la ceràmica del Museu Arqueològic d’Atenes.
El pop
Diuen que allà pel segle IV a.n.e. l’extravagant filòsof grec Diògenes vivia dins una bota. Ja sé que no sembla molt normal, però és que a l’antiga Grècia tot anava així. El cas és que també expliquen que un mal dia l’home es va morir en empassar-se un pop viu. Només de pensar-ho ja m’entren arcades.
Ja que tant la península grega com les illes tenen el mar com a teló de fons, és lògic que la variada fauna marina sigui un dels temes recurrents en l’art.
Sovint el pop és representat ocupant tot l’espai, com un monstre o bé com a representació simbòlica del medi marí.
La cérvola
Un dia la deessa Artemis anava xino-xano pel bosc quan va veure cinc grans cérvoles més ràpides que el tren de Barcelona a Mataró.
Va caçar-ne quatre per empènyer la seva quadriga, però la cinquena, que era encara més veloç, se li escapà i decidí deixar-la lliure.
Fins que un dia el forçut Hèracles la va atrapar després d’empaitar-la tot un any, ja que era un dels dotze treballs que li van encomanar. No vegis quina emprenyada va agafar l’Artemisa!
Les oques
Anem a veure més fauna de la Grècia clàssica amb una peculiar història, que com d’altres, també està basada en l’Odissea.
Feia anys que la Penèlope esperava el seu marit. Tothom ja el donava per mort i un eixam de pretendents rondaven la desitjable jove i s’aprofitaven dels seus béns.
Un dia aparegué Ulisses, però a part del seu gos i la mainadera, ningú, ni la seva esposa, el van reconèixer.
La Pe explica que ha tingut un estrany somni en què un esparver –gavilán en castellà- mata les vint oques de la seva granja.
El somni premonitori fa al·lusió a Ulisses que es pela els pretendents que no van deixar tranquil·la la seva esposa mentre ell era absent.
El lleó
Vet aquí una vegada que hi havia un lleó molt gran i molt dolent que atemoria els habitants de Nemea, una població del Peloponès propera a Corint.
Quan Hèracles en un atac de ràbia es va pelar la seva muller, els fills i nebots, l’oracle de Delfos li va imposar dotze treballs per expiar la culpa. La primera tasca va ser matar el lleó de Nemea.
El problema és que cap arma podia penetrar la pell d’aquest animalot. Però Hèracles era més fort que Dwayne Johnson, així que va entrar a la cova on vivia el lleó i el va estrangular. Tal qual.
Aquest és un altre episodi d’aquest heroi que ha servit una i mil vegades d’inspiració pels artistes grecs.
Molt més
Per acabar, aquests són tan sols uns pocs exemples de la fauna de la Grècia clàssica que poblaven l’imaginari popular. Dofins, bous, gats, serps o senglars són algunes de les moltes bestioles que van servir de model per a la ceràmica, la pintura i l’escultura d’aquesta cultura.
I tot això sense entrar a parlar dels animals mitològics, com el minotaure, l’esfinx o l’hidra, que llavors no acabaríem mai.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: 28is Oktovriou 44, Athina
Saber més
- Isop: facebook.com/elmundocultural
- Diògenes: filco.es – abc.es – pulpogenes.wordpress.com
- Els ocells d’Aristòfanes: wikiwand.com
- Ceràmica grega: fundamentosdelartebach
- El corb i la guineu: elquempassapelcap.blogspot.com
- La cérvola de Cerinea: wikiwand.com – mitologia.fandom.com
- Mitologia grega: mitologia.guru
- Afrodita: mitologiagriega.org
- Faules d’Isop
- Lleó de Nemea: wikiwand.com
- El somni de Penèlope: epitomeclasica.blogspot.com
- Notas sobre la Penélope de la Odisea, per J. A. López
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: