Fauna cuita (2)

Continuem descobrint la ceràmica del Museu Arqueològic d’Atenes amb més fauna a la Grècia clàssica.

Les aus

Antigament els grecs consideraven que les aus havien estat déus i per aquest motiu tenien un tracte de consideració.

El dramaturg grec Aristòfanes va escriure una obra utòpica protagonitzada per ocells. En ella, un atenenc crea una nova ciutat als núvols amb la pretensió d’obtenir el control de les comunicacions entre déus i humans.

Fauna a la Grècia clàssica. Peça de ceràmica amb la representació d'ocells.

El corb

Qui no coneix aquella faula, mil vegades versionada on un corb estava menjant formatge (o raïm, segons la versió) dalt d’una branca! Una guineu s’acostà i li digué al corb que havia sentit a dir que cantava millor que cap altre ocell. El vanitós corb va obrir la boca deixant caure el que menjava a la boca de la guineu.

Doncs aquesta au també la trobem representada a la ceràmica del Museu Arqueològic d’Atenes.

Fauna a la Grècia clàssica. Peça de ceràmica amb la representació de corbs.

El pop

Diuen que allà pel segle IV a.n.e. l’extravagant filòsof grec Diògenes vivia dins una bota. Ja sé que no sembla molt normal, però és que a l’antiga Grècia tot anava així. El cas és que també expliquen que un mal dia l’home es va morir en empassar-se un pop viu. Només de pensar-ho ja m’entren arcades.

Ja que tant la península grega com les illes tenen el mar com a teló de fons, és lògic que la variada fauna marina sigui un dels temes recurrents en l’art.

Sovint el pop és representat ocupant tot l’espai, com un monstre o bé com a representació simbòlica del medi marí.

Peça de ceràmica del Museu Arqueològic d'Atenes amb la representació d'un pop.

La cérvola

Un dia la deessa Artemis anava xino-xano pel bosc quan va veure cinc grans cérvoles més ràpides que el tren de Barcelona a Mataró.

Va caçar-ne quatre per empènyer la seva quadriga, però la cinquena, que era encara més veloç, se li escapà i decidí deixar-la lliure.

Fins que un dia el forçut Hèracles la va atrapar després d’empaitar-la tot un any, ja que era un dels dotze treballs que li van encomanar. No vegis quina emprenyada va agafar l’Artemisa!

Fauna a la Grècia clàssica. Peça de ceràmica amb la representació d'una cèrvola.

Les oques

Anem a veure més fauna de la Grècia clàssica amb una peculiar història, que com d’altres, també està basada en l’Odissea.

Feia anys que la Penèlope esperava el seu marit. Tothom ja el donava per mort i un eixam de pretendents rondaven la desitjable jove i s’aprofitaven dels seus béns.

Un dia aparegué Ulisses, però a part del seu gos i la mainadera, ningú, ni la seva esposa, el van reconèixer.

La Pe explica que ha tingut un estrany somni en què un esparver –gavilán en castellà- mata les vint oques de la seva granja.

El somni premonitori fa al·lusió a Ulisses que es pela els pretendents que no van deixar tranquil·la la seva esposa mentre ell era absent.

Ceràmica amb motius animals al Museu Arqueològic d'Atenes a Grècia.

El lleó

Vet aquí una vegada que hi havia un lleó molt gran i molt dolent que atemoria els habitants de Nemea, una població del Peloponès propera a Corint.

Quan Hèracles en un atac de ràbia es va pelar la seva muller, els fills i nebots, l’oracle de Delfos li va imposar dotze treballs per expiar la culpa. La primera tasca va ser matar el lleó de Nemea.

El problema és que cap arma podia penetrar la pell d’aquest animalot. Però Hèracles era més fort que Dwayne Johnson, així que va entrar a la cova on vivia el lleó i el va estrangular. Tal qual.

Aquest és un altre episodi d’aquest heroi que ha servit una i mil vegades d’inspiració pels artistes grecs.

Fauna a la Grècia clàssica. Peça de ceràmica amb la representació d'un lleó.

Molt més

Per acabar, aquests són tan sols uns pocs exemples de la fauna de la Grècia clàssica que poblaven l’imaginari popular. Dofins, bous, gats, serps o senglars són algunes de les moltes bestioles que van servir de model per a la ceràmica, la pintura i l’escultura d’aquesta cultura.

I tot això sense entrar a parlar dels animals mitològics, com el minotaure, l’esfinx o l’hidra, que llavors no acabaríem mai.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: 28is Oktovriou 44, Athina

Saber més

Altres articles sobre Grècia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).