Flor de la mar vora la muntanya

Un mural ceràmic de Josep Vilà-Clara a Tossa de Mar.

La plaça que no ho és

Darrere l’església de Sant Vicenç de Tossa de Mar hi ha un espai limitat pel carrer Sant Antoni i el de Tarull. Una part és aparcament per a motos. L’altra part, més petita i pèssimament encimentada, acull contenidors d’escombraries.

Un plafó ceràmic al portal de la rectoria del davant ens diu que aquest poc glamurós recinte és la plaça de Mossèn Josep Soler de Morell. De fet, no perdis el temps buscant-ho al Google Maps, ja que no existeix.

El mosaic es va col·locar durant un homenatge realitzat el 1960, però l’espai desmereix el personatge a qui està dedicat.

Mosaic de Guivernau dedicat a Mossèn Soler de Morell.
El mossèn artista.

El mossèn artista

Fill d’un fabricant de draps olotí, en Josep naixia a Barcelona a finals de juny del 1880. En quedar-se orfe, va tornar a Olot i estudià a l’escola de Belles Arts, on coneixeria entre altres, Josep Clarà.

Seguidament, va entrar al seminari diocesà i el 1907 era ordenat prevere. Va oficiar a diverses poblacions fins que tres anys després aniria a Tossa de Mar on s’estaria pràcticament fins a la seva mort, el 1965.

Les tasques parroquials li deixaven prou temps lliure, que ell dedicava a la música, la història, el dibuix i la pintura.

Interessat per la història i les tradicions locals, Soler de Morell va reunir molta informació sobre Tossa de Mar. D’altra banda, va immortalitzar nombrosos racons de la vila i de la costa amb pintures i dibuixos que després regalava o venia.

Així mateix, va fer amistat amb nombrosos artistes i intel·lectuals i les seves gestions van ser el germen de la creació a Tossa de mar del primer museu d’art contemporani de la península.

Mural ceràmic de Josep Vilà-Clara a Tossa de Mar.

Ballant sardanes

Tornant a l’espai que suposadament és una plaça, descobrim un mosaic d’aproximadament un metre de llarg per cinquanta centímetres d’alçada.

Aquest element, per cert, molt ben conservat, però que passa totalment desapercebut, sembla fora de lloc en el desemparat racó on es troba.

T’acostes sortejant motos i contenidors i comproves que representa una colla ballant sardanes. Al seu voltant, en una disposició quasi simètrica, apareixen els músics de la cobla.

L’obra està signada per Vilà-Clara. Tanmateix, quin d’ells la va fer?

Mural ceràmic de Josep Vilà-Clara a Tossa de Mar.

Llinatge d’artistes

Abans de continuar, vull expressar el meu agraïment a en Joan Vilà-Clara Garriga, qui tan amablement m’ha explicat que el mural havia estat realitzat pel seu germà Josep durant la dècada dels anys setanta.

Pel que m’ha detallat en Joan, generalment aquest tipus d’obra l’hauria d’haver fet el seu pare, Josep Vilà Clara (sense guió), fundador d’una important empresa de ceràmica a la Bisbal d’Empordà.

Quan en Josep, el fill gran, s’incorpora a la tasca familiar, pare i fill es reparteixen les feines. Mentre el pare executava les obres de tall més clàssic, en Josep Vilà-Clara treballava les peces d’estil més modern.

El seu traç anirà evolucionant des d’un repertori de temes figuratius fins a altres que freguen l’abstracció, aportant innovació amb relleus i textures. Per exemple, observa el peculiar fons aplicat entre les figures de l’obra.

Les fotografies no fan honor a la brillant gamma cromàtica d’aquest mural ceràmic de Josep Vilà-Clara, que només es pot apreciar quan ets al davant.

Detall de la signatura del mosaic.

Tradició sardanista

Una sentida sardana composta el 1911 per Vicenç Bou, descriu les meravelles de Tossa de Mar, la costa i la muntanya, les pinedes i la ginesta, les muralles i els mariners. El títol d’aquest article n’és una breu menció.

En realitat, la composició està basada en un poema del manlleuenc Manuel Vilà i Dalmau que de jove anà a viure a Tossa de Mar i allà es quedà, enamorat del privilegiat indret.

Si no vaig errat, el primer aplec sardanista en aquesta vila va tenir lloc el 1987,  el mateix any que es creava l’Agrupació Sardanista Tossenca. Un decenni més tard que l’obra de Josep Vilà-Clara.

D’altra banda, no em consta que Tossa de Mar hagi estat mai nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana. Hagués estat un bon moment per commemorar-ho amb el plafó ceràmic.

Pel que he llegit, el mosaic va ser col·locat per l’escultor Joan Bancells i Sallés, propietari de l’habitatge, on tenia el seu taller. La seva esposa Gerda regentava una botiga de ceràmica i artesania.

Mural ceràmic de Josep Vilà-Clara a Tossa de Mar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça de Mossèn Josep Soler de Morell (carrer Sant Antoni, 2A). Tossa de Mar

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).