Anuncis de paret (3)

Anuncis de paret (3)

Continuem descobrint més murals ceràmics a Sitges.

El carrer de les Sis Pessetes

Per començar, un dels carrers més cèntrics duu el nom de Parellades. El mot parellada, molt comú a Catalunya i Balears, es troba ja documentat al segle XV. Deriva de parell en referència al camp que podia llaurar un parell de bous durant una jornada. Per aquest motiu al mural ceràmic apareix el pagès, llaurant el camp amb dos bous. Tanmateix, aquesta via també es coneix popularment com a carrer de les Sis Pessetes, ja que hi ha la casa de ‘cal Duro‘ i una altra dita de ‘can Pela‘. Molt enginyós.

No he estat capaç de veure cap signatura, així que desconec qui va ser l’autor d’aquest plafó. Probablement, va ser fet el 1947 o poc després, durant la campanya d’embelliment dels carrers de Sitges duta a terme pel Consistori, tot i que sufragada per subscripció popular.

Mosaic amb el nom del carrer Parellades.
Dos millor que un.

La Plaça

Seguidament, en aquest mateix carrer, però en un xamfrà amb la plaça del Pou Vedre, hi ha una petita carnisseria amb l’oportú nom de La Plaça. Si la informació que he trobat és correcta, la botiga es remunta al 1970, però sembla que va ser reinaugurada el 2017.

La llinda i els brancals de l’entrada destaquen per estar completament decorats amb mosaics. A més del nom de l’establiment, també hi ha diverses representacions dels productes que es poden comprar: ous, aviram, embotits i, naturalment, carns.

Murals ceràmics a Sitges. Carnisseria La Plaça.
Carnisseria La Plaça.

Les il·lustracions, que volen ser realistes, semblen haver estat fetes per una mà poc destre -opinió meva molt personal-. Potser les va fer algun ajudant? Cada un dels plafons està signat amb “LMG. Ceràmiques del Vinyet. Sitges“. Les inicials corresponen a Lluís Marcé Gea, ceramista sitgetà nascut el 1949 i autor de moltes de les rajoles que pots veure arreu d’aquesta vila.

Després de participar en diverses exposicions, el 1976 va començar a crear murals ceràmics i més tard va fundar l’empresa Ceràmiques del Vinyet S.L. Com a empresari va estar molt vinculat al sector de la construcció. Involucrat políticament amb la població, va fundar el partit Nou Horitzó i durant vint anys va ser regidor d’urbanisme -no exempt d’algunes irregularitats- a l’Ajuntament de Sitges.

Murals ceràmics a Sitges. Carnisseria La Plaça.
El pollastre i els embotits.

Carrers florits

Continuem descobrint més murals ceràmics a Sitges i ara ho fem amb una temàtica molt coneguda en aquesta vila. La celebració de Corpus Christi va començar a França a mitjans del segle XIII. Cent anys més tard ja es troba documentada la de Sitges. Al segle XIX pren un caire més festiu, amb la sortida de gegants i les enramades florals que esdevindrien elaborades catifes pels carrers on passava la processó.

Als anys vint del segle XX sorgeix la competitivitat entre els carrers per veure qui fa la catifa més lluïda i el 1942 l’Ajuntament de Sitges crea un concurs amb diversos premis, immortalitzats per ceramistes com Lola Anglada.

D’entre tots els premis que ha guanyat el carrer Major, he volgut destacar un del 1985, per la seva originalitat. La signatura “LMB” revela que probablement l’autor és el fill de Lluís Marcé Gea, però no he aconseguit trobar informació sobre ell.

Murals ceràmics a Sitges. Rajoles del concurs de catifes de flors de Corpus.
Corpus glamurós.

Cultura vora la platja

També del mateix autor -LMB- hi ha un conjunt de tres plafons ceràmics a la façana del bar ‘Chiringuito‘ al passeig de la Ribera. Pel que podem llegir en un d’ells, per aquí ha passat el bo i millor de la cultura. El més recordat és César Gonzàlez Ruano, periodista i escriptor nascut a Madrid el 1903 -hi ha qui diu que va ser a Cuenca-.

Pel que sembla, durant cinc anys Ruano escrivia des d’aquí els seus articles per a La Vanguardia. Durant la seva estada va batejar el local com a ‘Chiringuito‘, mot que -diuen- es va popularitzar a partir d’aquell moment. No obstant això, tal com documenta el blog Criticartt, l’afirmació és de tot punt inventada, ja que el 1892, hi havia un local amb aquest nom al Moll de la Pau de Barcelona.

Tot i que es declarava com a militant d’esquerres, Ruano va col·laborar amb publicacions orientades al feixisme, defensant fins i tot la política nazi. Pel que sembla, la seva tèrbola biografia inclou fets reprovables que han portat a retirar el seu nom del guardó que cada any concedeix una coneguda fundació.

Murals ceràmics a Sitges. Dedicatòria a César González Ruano.
El xiringuito d’en Cèsar.

Sol com un mussol

Baixant -o pujant- pel carrer de la Carreta, sorprèn trobar tres rajoles inconnexes en una paret. I a més una petita marededeu esgrafiada.

Una de les rajoles representa un mussol i l’expressió “Ja som dos“. Dibuixat per les més diverses mans, aquest model sembla que es va posar de moda a mitjans del segle passat, ja que n’he vist uns quants. El mussol és una au nocturna, solitària alhora que odiada i evitada per la resta d’ocells. D’aquí prové aquella altra expressió “estar més sol que un mussol”.

Per la bona vista i la finíssima oïda que gaudeix, se l’ha relacionat amb un munt d’atributs simbòlics, generalment relacionats amb la mort i el més enllà. Els ulls semblen mirar-nos fixament, com dient: ara ni tu ni jo estem sols, perquè ja som dos solitaris fent-nos companyia l’un a l’altre.

Rajoles humorístiques al carrer de la Carreta.
Humor ceràmic.

La importància de l’art

L’altra rajola del carrer de la Carreta conté un rodolí d’allò més elemental: “En Sitges quien no entiende en arte no puede ir a ninguna parte“. Així, sense comes. La il·lustració, pintada molt matusserament, representa un pintor amb l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla al fons. És un dels infinits models que es feien sense massa cura arreu del país, pel consum del turisme dels anys cinquanta i seixanta.

Va signada amb un “Cerámicas Tormos“, de qui només he trobat que tenia la botiga al carrer Major, a pocs metres d’aquí. Del mateix obrador pots descobrir altres murals ceràmics a Sitges, com el del carrer de Sant Joan o el de la plaça de la Indústria que veurem al final.

Netedat i ordre

La tercera és una rajola de mostra del segle XIX, coneguda com de la ‘paperina’ o del ‘diàbolo‘ per la forma del dibuix. Es tracta d’un dels diversos motius de gust neoclàssic, que es van posar de moda, inspirats en el món tèxtil, com cintes, farbalans, fils o cortinatges. Col·locats convenientment, formaven dissenys geomètrics que transmetien la sensació d’ordre.

En aquesta època es va recuperar el color blau utilitzat en època medieval, sobre fons blanc, per tal de donar la idea de netedat. Aquests tipus de rajoles eren pròpies dels habitatges de l’alta burgesia, com una forma d’ostentació, ja que fins llavors, la decoració amb rajoles era emprada per les famílies nobles i pel clergat.

Rajola de mostra de la paperina al carrer de la Carreta.
Rajola de la paperina.

Progrés

Per acabar, ens plantem a la plaça de la Indústria, on veurem el darrer dels murals ceràmics a Sitges. En aquest cas, tot i haver estat produït per ‘Cerámicas Tormos‘, duu al marge inferior dret la signatura V. Aguilella Vidal. Nascut a Onda (Plana Baixa) en una família de ceramistes, Vicente Aguilella va col·laborar amb nombrosos obradors de la província de Castelló, especialment durant els anys cinquanta del segle XX.

D’una banda, veiem una fàbrica traient fum per una alta xemeneia. Probablement, fa esment a la fàbrica de filats instal·lada molt a prop d’aquí a mitjans del segle XIX. De l’altra banda hi ha una al·legoria de la Indústria, personificada en una senyora asseguda en una columna clàssica i una gran roda dentada.

La mitologia diu que la deessa Atena va inventar l’arada, va crear l’olivera i ensenyà a la gent a llaurar, teixir i molt més. Un prodigi, vaja. Per tant, no té res d’estrany que una de les seves funcions fos la de protectora de la indústria. Normalment, la trobem vestida amb una llarga túnica i portant algun -o tots- els seus atributs de guerrera.

Amb la industrialització del segle XIX la representació clàssica d’aquesta divinitat ja no era apropiada. Així que la desproveïren dels elements guerrers, li canviaren l’escut per un engranatge i aquí no ha passat res.

Murals ceràmics a Sitges. Plafó a la plaça de la Indústria.
La Indústria a la plaça.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop