Anuncis de paret (2)

Continuem descobrint més plafons ceràmics de Sitges.

Lola Anglada

Nascuda el 1982 en una família benestant de Barcelona, Anglada estiuejava a Tiana. Estudià a la Llotja i a poc a poc va anar col·laborant amb diverses publicacions infantils i il·lustrant contes.

Després d’una estada a París, Anglada va començar també a escriure els seus propis contes, il·lustrats per ella. Durant la guerra civil, els seus dibuixos tractaven de temes bèl·lics i més tard van evocar imatges de la Barcelona vuitcentista.

Cedí a Sitges la seva important col·lecció de nines antigues i diversos llibres il·lustrats per ella. L’Ajuntament, agraït, li cedí un habitatge on l’artista i escriptora hi visqué diversos anys. Pels carrers pots veure les plaques commemoratives dels famosos concursos de flors realitzats per a la diada de Corpus.

La celebració de Corpus Christi començà a França a mitjans del segle XIII. Un segle més tard ja es troba documentada la de Sitges. Al segle XIX ja té un caire més festiu, amb la sortida de gegants i les enramades florals que esdevindrien elaborades catifes pels carrers on passava la processó.

Als anys vint del segle XX sorgeix la competitivitat entre els carrers per veure qui fa la catifa més lluïda i el 1942 l’Ajuntament de Sitges crea un concurs amb diversos premis, immortalitzats per artistes com Lola Anglada.

Rajola commemorativa del concurs de catifes de flors de Sitges de 1967, realitzada per Lola Anglada.

Marcé

Seguint amb la diada de Corpus, hi ha algunes rajoles de traç impecable, amb la signatura LMB. Imagino que es tracta del fill de Lluís Marcé Gea, qui fundà l’obrador Ceràmiques del Vinyet a Sitges, davant mateix del santuari del Vinyet i que actualment també és galeria i escola d’art.

El fill ha continuat la tasca familiar i és així com, a partir del 2000, trobem també ceràmiques signades com a LMB, sense que enlloc hagi estat capaç de trobar una sola línia que parli d’ell.

Rajola commemorativa del concurs de catifes de flors de Sitges de 1986, realitzada per Lluís Marcé.

José Coral

Al costat d’un balcó del carrer Sant Pau, pots veure dos plafons ceràmics iguals i que semblen fora de lloc. En realitat formaven part d’un arrimador d’escala, on hi havia representades diverses al·legories de les arts, l’agricultura, la ciència, la indústria i les quatre estacions, a la qual pertany la que aquí veiem.

El conjunt sencer el pots veure a l’Orfeó Martinenc de Barcelona, tot i que probablement no era aquest el seu destí original. El disseny fou executat el 1910 per José Coral Guasch, de la prestigiosa Casa Coral de Barcelona. La realització va anar a càrrec de Cerámicas Abad, a Onda (Castelló).

El mateix plafó es troba a Sant Joan de les Abadesses, fet que demostra que es va fer una llarga tirada, que després es va anar reaprofitant en cases particulars. Com a curiositat, hi ha unes còpies modernes d’una part del conjunt, al carrer Joan Maragall de Sitges, també fetes per la Casa Coral, tot i que no aguanten la comparació amb l’original.

Peça de l'arrambador modernista realitzat per la Casa Coral, que representa la tardor.

Grau Santos

Fill de pintors, Julián Grau Santos, nascut a Canfranc (Osca) el 1937, feu nombroses exposicions i il·lustracions per a diaris i revistes. Els seus pares van fer estades a Sitges a partir dels anys setanta, fet que el va relacionar definitivament amb aquesta vila. 

Des de 1972, la prestigiosa galeria d’art Àgora 3, ha exposat importants artistes, molts d’ells relacionats d’una manera o altra amb Sitges, com Grau Santos.

Com amablement m’han comentat des de la galeria, l’artista e s’inspirà en un quadre pintat per la seva mare Ángeles Santos, per fer el preciós mosaic que serveix de rètol de l’establiment. L’obra fou executada al taller del senyor Marcé, també de Sitges i que he comentat abans.

Rajola dissenyada per Grau Santos per a la galeria d'art Àgora 3 de Sitges.

El castell

Adossat a la paret de l’Arxiu Històric, trobem un quadrat amb l’escut de Sitges, que ben bé pot ser del segle XVIII o vés a saber si es tracta d’una còpia dels anys vint. L’escut presenta la imatge de com se suposa que al segle XII havia estat el castell ubicat precisament en aquest turó.

Més tard, s’inclogué la creu patent en record dels frares de la Pia Almoina que al segle XIV i durant més de tres-cents anys, foren propietaris del castell.

Rajola del segle XVIII amb l'escut que representa el desaparegut castell de Sitges.

Esteve Via

Aquests dos cognoms pertanyen als propietaris de la masia Can Fontanals, nissaga que des del segle XVI es dediquen al conreu de la vinya i la producció de vins i caves. La Fina i el Joan elaboren ceràmica tradicional d’una excel·lent qualitat, al taller que tenen a la mateixa masia. Així doncs, hi ha un bon grapat de plaques escampades per Sitges i altres indrets. L’exemple que ara pots veure, fet els anys setanta, immortalitza el poema que el 1925 Josep Carner va dedicar a la vila.

A més del poema i d’una panoràmica de la població amb el mar de fons, el conjunt està envoltat de rajoles d’oficis, bestiari, vaixells i algun altre de ben curiós, com el d’un personatge al llit que recorda el primer dibuix de l’Auca del Senyor Esteve fet per Ramon Casas. Tanmateix, una de les tasques del taller de Can Fontanals, va ser la recuperació de peces de ceràmica catalana dels segles XVIII i XIX.

Rajoles d'auca produïdes per Esteve Via per il·lustrar un poema de Josep Carner. Sitges

Miquel Utrillo

Presents als carrers sitgetans, les rajoles demanant netedat als vianants han fet tanta fortuna que ara pots trobar la mateixa frase amb diversos models, però sempre amb aquest aire nostàlgic. La idea original la va tenir Miquel Utrillo el 1919, tot i que la grafia era una mica diferent.

Enginyer, pintor, crític d’art i promotor artístic, Utrillo fou un polifacètic personatge associat al modernisme i molt amic de Santiago Rusiñol, raó per la qual freqüentà el cercle del Cau Ferrat de Sitges.

"No embruteu les parets", disseny realitzat per Miquel Utrillo el 1919. Més plafons ceràmics de Sitges. Garraf.

D’hospital a palau

Continuem descobrint més plafons ceràmics de Sitges i ens aturem a la porta del Cau Ferrat. Copiada i recopiada mil vegades, amb un tors que sembla de revista de culturisme i ensenyant cuixa, pots veure la imatge de Joan Baptista.

Probablement, el conjunt ceràmic data del segle XVIII i presenta la típica imatge del sant, assenyalant al cel amb un dit, com dient que d’allà ve un de més important. Els pintors renaixentistes i barrocs, van pintar aquest personatge de diverses maneres, fins i tot amb un nu integral.

L’edifici on es troba el plafó, formava part de l’antic Hospital de Sant Joan, edificat al segle XIV per Bernat de Fonollar, senyor del desaparegut castell de Sitges.

Fou creat per acollir pelegrins, malalts i pobres. El 1910 un col·leccionista nord-americà va comprar l’edifici per convertir-lo en la seva residència, juntament amb la resta d’edificacions que actualment conformen el Palau Maricel.

Representació de Sant Joan Baptista, probablement del segle XVIII. Més plafons ceràmics de Sitges. Garraf.

La petjada noucentista

Les primeres dècades del segle passat van reunir a Sitges un bon grapat d’arquitectes, artistes i escriptors que van deixar la seva empremta a la vila.

Amb un estil noucentista ben discret, l’arquitecte municipal Josep Maria Martino va projectar nombrosos habitatges, com el de Sadurní Huguet, que hi ha al carrer Port Alegre i que sol passar desapercebut. Al balcó hi ha un plafó ceràmic representant una noia llegint vora el mar, on navega un gran veler.

L’obra, de la qual ningú en parla, transmet l’ideal de dona noucentista culta. L’estil buscava la inspiració en el món mediterrani i en les cultures clàssiques, com ho delata el vestit ‘a la grega” que duu la noia.

Ceràmica noucentista que representa una noia llegint. Més plafons ceràmics de Sitges. Garraf.

Patrimoni que es degrada

Hi ha molts més plafons ceràmics de Sitges. Així que si t’agrada el tema, pots continuar amb el següent article.

No obstant això, la major part presenten una mena de puntejat. No és altra cosa que les conseqüències del pas dels correfocs, que han deixat marcades les parets amb les espurnes. Pel que he llegit, poc després d’escriure aquest article, l’Ajuntament de Sitges ha procedit a restaurar una seixantena d’aquestes rajoles, establint un protocol per tal de protegir-les en cas de pirotècnia. Cinc anys després d’escriure això, no m’ha semblat veure cap millora de neteja.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

3 comentaris

  1. Segun la informacion en el museo del azulejo en Onda, los paneles de la calle San Pau 13, son de la fabrica Barrachina en Onda.

    • Ron,

      Muchísimas gracias por la información.
      Por distintas razones, hace tiempo que este conjunto me lleva un poco de cabeza, así que toda aportación es bienvenida.

      Alfons Martín

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).