rajola, ceràmica, Sitges, Garraf, plafó, ceramista,

Anuncis de paret (2)

Continuem descobrint més plafons ceràmics de Sitges.

Lola Anglada

Va néixer el 1982 en una família benestant de Barcelona i estiuejava a Tiana. Va estudiar a la Llotja i a poc a poc va anar col·laborant amb diverses publicacions infantils i il·lustrant contes.

Després d’una estada a París, Anglada va començar també a escriure els seus propis contes, il·lustrats per ella. Durant la guerra civil, els seus dibuixos tractaven de temes bèl·lics i més tard van evocar imatges de la Barcelona vuitcentista.

Va cedir a Sitges la seva important col·lecció de nines antigues i diversos llibres il·lustrats per ella. L’Ajuntament, agraït, li cedí un habitatge on l’artista i escriptora hi visqué diversos anys.

Pels carrers podem trobar les plaques commemoratives dels famosos concursos de flors realitzats per a la diada de Corpus.

La celebració de Corpus Christi va començar a França a mitjans del segle XIII. Un segle més tard ja es troba documentada la de Sitges. Al segle XIX ja té un caire més festiu, amb la sortida de gegants i les enramades florals que esdevindrien elaborades catifes pels carrers on passava la processó.

Als anys vint del segle XX sorgeix la competitivitat entre els carrers per veure qui fa la catifa més lluïda i el 1942 l’Ajuntament de Sitges crea un concurs amb diversos premis, immortalitzats per artistes com Lola Anglada.

Rajola commemorativa del concurs de catifes de flors de Sitges de 1967, realitzada per Lola Anglada.

Marcé

Seguint amb la diada de Corpus, trobem algunes rajoles de traç impecable, amb la signatura LMB. Imagino que es tracta del pare de Lluís Marcé, qui fundà l’obrador Ceràmiques del Vinyet a Sitges, davant mateix del santuari del Vinyet i que actualment també és galeria i escola d’art.

El seu fill, ha continuat la tasca familiar i és així com, a partir del 2000, trobem també ceràmiques signades com a LMG, és a dir Lluís Marcé Gea.

Rajola commemorativa del concurs de catifes de flors de Sitges de 1986, realitzada per Lluís Marcé.

José Coral

Al costat d’un balcó del carrer Sant Pau, veiem dos plafons ceràmics iguals i que semblen fora de lloc. En realitat formaven part d’un arrambador d’escala, on hi havia representades diverses al·legories de les arts, l’agricultura, la ciència, la indústria i les quatre estacions, a la qual pertany la que aquí veiem.

El conjunt sencer el podem veure a l’Orfeó Martinenc de Barcelona, tot i que probablement no era aquest el seu destí original. El disseny va ser realitzat el 1910 per José Coral Guasch, de la prestigiosa Casa Coral de Barcelona. La realització va anar a càrrec de Cerámicas Abad, a Onda (Castelló).

El mateix plafó el trobem a Sant Joan de les Abadesses, fet que ens demostra que es va fer una llarga tirada, que després es va anar reaprofitant en cases particulars.

Com a curiositat, trobem unes còpies modernes d’una part del conjunt, al carrer Joan Maragall de Sitges, també realitzades per la Casa Coral, tot i que no aguanten la comparació amb l’original.

Peça de l'arrambador modernista realitzat per la Casa Coral, que representa la tardor.

Grau Santos

Fill de pintors, Julián Grau Santos, nascut a Canfranc (Osca) el 1937, va realitzar nombroses exposicions i il·lustracions per a diaris i revistes. Els seus pares van fer estades a Sitges a partir dels anys setanta, fet que el va relacionar definitivament amb aquesta vila. 

Des de 1972, la prestigiosa galeria d’art Àgora 3, ha exposat importants artistes, molts d’ells relacionats d’una manera o altra amb Sitges, com Grau Santos.

Com amablement m’han comentat des de la galeria, l’artista es va inspirar en un quadre realitzat per la seva mare Ángeles Santos, per realitzar el preciós mosaic que serveix de rètol de l’establiment. L’obra va ser realitzada al taller del senyor Marcé, també de Sitges i que he comentat abans.

Rajola dissenyada per Grau Santos per a la galeria d'art Àgora 3 de Sitges.

El castell

Adossat a la paret de l’Arxiu Històric, trobem un quadrat amb l’escut de Sitges, que ben bé pot ser del segle XVIII o vés a saber si es tracta d’una còpia dels anys vint. L’escut presenta la imatge de com se suposa que al segle XII havia estat el castell ubicat precisament en aquest turó.

Més tard, s’inclogué la creu patent en record dels frares de la Pia Almoina que al segle XIV i durant més de tres-cents anys, van ser propietaris del castell.

Rajola del segle XVIII amb l'escut que representa el desaparegut castell de Sitges.

Esteve Via

Aquests dos cognoms pertanyen als propietaris de la masia Can Fontanals, nissaga que des del segle XVI es dediquen al conreu de la vinya i la producció de vins i caves.

La Fina i el Joan elaboren ceràmica tradicional d’una excel·lent qualitat, al taller que tenen a la mateixa masia. Així doncs, trobem un bon grapat de plaques escampades per Sitges i altres indrets.

L’exemple que ara veiem, realitzat els anys setanta, immortalitza el poema que el 1925 Josep Carner va dedicar a la vila.

A més del poema i d’una panoràmica de la població amb el mar de fons, el conjunt ve envoltat de rajoles d’oficis, bestiari, vaixells i algun altre de ben curiós, com el d’un personatge al llit que recorda el primer dibuix de l’Auca del Senyor Esteve realitzat per Ramon Casas.

Tanmateix, una de les tasques del taller de Can Fontanals, va ser la recuperació de peces de ceràmica catalana dels segles XVIII i XIX.

Rajoles d'auca produïdes per Esteve Via per il·lustrar un poema de Josep Carner. Sitges

Miquel Utrillo

Presents als carrers sitgetans, les rajoles demanant netedat als vianants han fet tanta fortuna que ara podem trobar la mateixa frase amb diversos models, però sempre amb aquest aire nostàlgic. La idea original la va tenir Miquel Utrillo el 1919, tot i que la grafia era una mica diferent.

Enginyer, pintor, crític d’art i promotor artístic, Utrillo va ser un polifacètic personatge associat al modernisme i molt amic de Santiago Rusiñol, raó per la qual freqüentà el cercle del Cau Ferrat de Sitges.

"No embruteu les parets", disseny realitzat per Miquel Utrillo el 1919. Més plafons ceràmics de Sitges. Garraf.

D’hospital a palau

Continuem descobrint més plafons ceràmics de Sitges.

Copiada i re copiada mil vegades, amb un tors que sembla de revista de culturisme i ensenyant cuixa, trobem Joan Baptista a la porta del Cau Ferrat.

Probablement, el conjunt ceràmic data del segle XVIII i presenta la típica imatge del sant, assenyalant al cel amb un dit, com dient que d’allà ve un de més important. Els pintors renaixentistes i barrocs, van pintar aquest personatge de diverses maneres, fins i tot amb un nu integral.

L’edifici on es troba el plafó, formava part de l’antic Hospital de Sant Joan, edificat al segle XIV per Bernat de Fonollar, senyor del desaparegut castell de Sitges.

Es va crear per a acollir pelegrins, malalts i pobres. El 1910 el va comprar un col·leccionista nord-americà per a convertir-lo en la seva residència, juntament amb la resta d’edificacions que actualment conformen el Palau Maricel.

Representació de Sant Joan Baptista, probablement del segle XVIII. Més plafons ceràmics de Sitges. Garraf.

La petjada noucentista

Les primeres dècades del segle passat van reunir a Sitges un bon grapat d’arquitectes, artistes i escriptors que van deixar la seva empremta a la vila.

Amb un estil noucentista ben discret, l’arquitecte municipal Josep Maria Martino va projectar nombrosos habitatges, com el de Sadurní Huguet, que trobem al carrer Port Alegre i que sol passar desapercebut. Al balcó tenim un plafó ceràmic representant una noia llegint vora el mar, on navega un gran veler.

L’obra, de la qual ningú en parla, transmet l’ideal de dona noucentista culta. L’estil buscava la inspiració en el món mediterrani i en les cultures clàssiques, com ho delata el vestit ‘a la grega” que duu la noia.

Ceràmica noucentista que representa una noia llegint. Més plafons ceràmics de Sitges. Garraf.

Patrimoni que es degrada

Hi ha molts més plafons ceràmics de Sitges. No obstant això, la major part presenten una mena de puntejat. No és altra cosa que les conseqüències del pas dels correfocs, que han deixat marcades les parets amb les espurnes. Una llàstima que no es protegeixi millor aquestes obres d’art.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop