El mosaic del barri del Besòs de Barcelona.
Temps era temps que el riu Besòs, poc abans de desembocar al mar, anava deixant els sediments que s’havia anat trobant pel camí.
Era un terreny fèrtil, regat per l’aigua, on hi havia maresmes i aiguamolls i hi creixien salzes i verns. Segles més tard, aquestes característiques donarien nom a tres dels barris més allunyats de Barcelona: el Besòs, el Maresme i la Verneda.
Adeu a la natura
A mitjans del segle XIX el Pla Cerdà reservava aquesta zona sense edificar, com un gran parc natural on tan sols hi havia uns pocs masos.
Però a principis del segle XX s’instal·laren diverses indústries i campaments de població marginal.
Tanmateix, el canvi més radical tindria lloc durant els anys cinquanta del segle XX. La mancança d’habitatge va motivar la massiva edificació de blocs que va transformar per sempre més la bucòlica imatge del desaparegut paisatge agrícola.
Camps de blocs
El 1959 el Patronato Municipal de la Vivienda comença a construir un gran polígon de carrers arrenglerats al llarg de la rambla de Prim.
L’origen d’aquest organisme es remunta al 1929, quan durant l’Exposició Universal es va fer necessària la construcció de grups de ‘cases barates’ per tal de fer desaparèixer el barraquisme de la ciutat.
Més tard, el Patronat seria també responsable d’altres habitatges protegits igualment qüestionables, als barris de la Mina i de Montbau.
Oblidats per la ciutat, aquests grans blocs de pisos petits, amb equipaments i infraestructures precàries, encara ara reclamen una mica d’atenció per part del Consistori.
Plànol ceràmic
A l’inici del carrer de Bernat Desclot trobem encara l’idealitzat projecte en un gran mosaic del barri del Besòs. Va ser fet el 1967, vuit anys després d’iniciar les obres del conjunt. En aquell moment el barri no disposava d’escoles, enllumenat, parcs ni ambulatori, però al plafó ja hi eren.
Els territoris
Si no vaig errat, la major part dels carrers d’aquest barri duen noms relacionats amb la Corona d’Aragó i que encara no figuraven dins el nomenclàtor de Barcelona.
Els paral·lels al mar corresponen a personatges i els perpendiculars a localitats. Per exemple, d’una part tenim Carcassona, Narbona, Prada o Perpinyà, ciutats pertanyents al comtat del Rosselló.
De l’altra part, hi ha localitats del Regne de Sicília com Palerm, Marsala, Messina, Trapani o Alcamo; del Regne de Nàpols, com Òtranto, Benevent, Tàrent o Salent; i també del Regne de Sardenya i Còrsega, com Teulada, Sàsser, Càller i Oristany.
Els personatges
D’entre les divuit “celebrities” que tenen carrer, en destacaré unes poques de manera arbitrària.
En primer lloc, tenim Alfons el Magnànim. Nascut a Castella el 1396, va ser rei de la Corona d’Aragó. És l’únic carrer perpendicular amb nom de persona.
Cristòfol de Moura: natural de Lisboa, al segle XVI va ser responsable diplomàtic de Felip II.
Pere Blai: va néixer a Barcelona 1553. Era un mestre d’obres renaixentista, autor, entre moltes altres obres, de l’ampliació del Palau de la Generalitat.
Aloi de Montbrai: escultor francès del segle XIV, que va dur a terme la seva activitat amb Pere el Cerimoniós.
Bernat Desclot: historiador francès del segle XIII, autor de la crònica del rei Pere el Gran.
Lluís Dalmau: pintor gòtic valencià del segle XV. Va treballar al servei d’Alfons el Magnànim.
Felip de Malla: aquest canonge, poeta i polític nascut a Barcelona el segle XIV, va ser protegit de Martí l’Humà, Ferran I i Alfons IV el Magnànim. Arribà a president de la Generalitat de Catalunya.
Jaume Cascalls: escultor gòtic del segle XIV nascut a Berga. És autor del panteó reial del Monestir de Poblet, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós.
Jaume Huguet: pintor gòtic nascut a Valls el 1412. Va rebre encàrrecs del rei Pere V. Es conserven diversos retaules pintats per ell a Solsona, Terrassa i Barcelona.
Els autors
El mosaic del barri del Besòs està signat amb tres noms. En primer lloc, tenim que el disseny va anar a càrrec de Jordi Roura i Goicoechea (1928-2011), qui va ser un avantguardista professor de disseny d’Elisava.
Seguidament, de la realització se’n va ocupar Narcís Vallvé Asenjo. Vallvé era el propietari de ‘Ceràmiques Vallvé‘, prestigiosa empresa de materials de construcció que anteriorment duia el nom de ‘Cerámicas Pujol y Baucis’ i havia estat comandada pel seu pare.
Finalment, com a decorador -que no sé ben bé què vol dir- apareix J. Furmentí. Tot i que consta l’adreça, no he trobat cap referència de qui va ser. Només he localitzat algunes -oblidables- ceràmiques i pintures que va fer. Potser, penso jo, era fill de l’escenògraf Julià Furmentí, però és tan sols un supòsit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Bernat Desclot, 1. Barcelona
Saber més
- El territori del barri del Besòs i el Maresme, una mirada a la història, per Barcelona llibres
- El Besòs i el Maresme: a16-01.com – ajuntament.barcelona.cat – elperiodico.com
- Patronato de la Vivienda: elperiodico.com
- Pintura de J. Furmentí: florsandvioles
- Ceràmica de J. Furmentí: todocoleccion.net – todocoleccion.net
- Jordi Roura: La Bauhaus a les escoles d’art i disseny de Barcelona (1959-1968), per B. Samit
- Narcís Vallvé: museus.esplugues.cat
Cap nom de dona, quina pena de món
Doncs sí, així és. L’única excusa és que es va fer en “aquella” època. També és cert que en “aquesta” època s’hi podria posar remei…
Al barri de Montbau hi ha un mosaic ceràmic que representa el plànol del barri i també és dels mateixos autors:
https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/passeig-de-la-vall-dhebron-133-jardins-de-pedro-munoz-seca/
Sí, ho sé, gràcies. El tinc clitxat. Tinc pendent un munt de coses per veure i documentar. Crec que el dia que em jubili estaré sempre fora de casa fent el “rondaller” (encara més) ;-D