En anteriors articles he parlat sobre diverses obres d’art insòlit, també conegut com a art brut, marginal i outsider. Com que he trobat noves mostres d’art marginal a Catalunya, te les mostraré tot seguit.
Resulta sorprenent i molt agradable veure com hi ha persones que, sense ser artistes professionals, donen via lliure a la seva creativitat, aliens a la crítica professional. És la llibertat d’estar al marge dels circuits comercials.
El mar al carrer
En primer lloc, ens n’anem a Malgrat de Mar (Maresme). De pujada cap al parc del Castell, ens trobem amb una peculiar torre. La façana principal, pintada de color blau -blauet- està completament recoberta de petxines.
Les closques més grans estan col·locades en parelles, de manera enfrontada, i corresponen a copinyes de pelegrí de l’Atlàntic, altrament conegudes com a vieires.
Amb altres tipus de petxines més petites, l’artista ha donat forma a estrelles i cavallets de mar. Una closca més gran fa de fanal.
Com això devia semblar poca cosa, les baranes de ferro del terrat i del porxo alternen els mateixos motius i algun peix que altre, però fets amb metall. Pura delícia!
Flora del Montseny
A continuació, en aquest recull de mostres d’art marginal, deixem el mar i passem a la muntanya. Visitem Sant Celoni (Vallès Oriental), on descobrim un espectacular mosaic, també a la façana d’un habitatge.
El plafó principal representa un aplec de sardanes davant de l’ermita de Sant Ponç. Para atenció a la variada flora silvestre que l’autor ha reproduït.
En segon lloc, al costat, un altre mosaic envolta completament una finestra. Aquí veiem un bucòlic paisatge rural, amb un ramat de bens, gossos i un home que s’atansa per beure en un estany. Porta la data 1983.
Finalment, a la part superior, un pagès passa l’arada al camp. Com si es tractés d’un marc, trobem novament una bona col·lecció de plantes. La data 1982 ens ajuda a situar en el temps aquestes elaborades obres.
La signatura S. Bordoy correspon a Salvador Bordoy, artista de qui he pogut comprovar que està -o estava- políticament i socialment molt vinculat amb la seva vila, però de qui no he trobat informació rellevant.
Granit etern
En tercer lloc, pugem encara més, fins al Pirineu, per veure més art marginal a Catalunya. A Llívia (Cerdanya), una vila que és d’aquí, però que està ‘allà’, sol passar desapercebuda una cèntrica torre.
Pel que llegim a la llinda, l’edifici és del 1961 i des de llavors, el picapedrer Josep Maria Gil ha anat decorant la façana amb tot un seguit d’escultures d’allò més variades.
Un cigne, un toro, un cargol, un gat i fins i tot, el seu gos Dick, han quedat immortalitzats, juntament amb altres elements decoratius.
Cal donar la volta a la cantonada per no perdre cap dels detalls esculpits en granit, alguns dels quals semblen haver estat inspirats en llunyanes cultures.
Vora el riu
Per acabar aquest recull d’art marginal a Catalunya, ens n’anem a Roda de Ter (Osona). Resseguint el riu que li dona nom, hi ha un preciós i planer sender. Es coneix com a Camí dels Pous a causa de la successió d’aquests elements que ressegueixen un canal subterrani. Aquesta notable obra hidràulica va ser feta per generar electricitat en una fàbrica tèxtil coneguda com l’Obra.
Al llarg d’aquest bucòlic indret sempre trobaràs persones pescant, mentre prenen la fresca sota la frondosa arbreda. La pràctica de la pesca com a esport, es remunta al segle XIX. Abans era més aviat una tasca de subsistència. La majoria de poblacions osonenques que estan regades pel Ter o algun dels seus afluents, compten amb una agrupació de persones dedicades a la pesca.
La taula de la pesca
En un determinat punt del camí, hi ha una gran taula rodona feta d’obra i pedres, amb un banc que recorda un petit aqüeducte. Damunt la taula hi ha setze escuts fets amb diversos materials, com còdols, rajoles i ciment tintat.
Un text, escrit completament amb còdols, ens diu que es tracta dels escuts de l’Agrupació de Societats de Pescadors d’Osona (ASPO). Així mateix, hi consta la data 2001 i el nom de l’autor, Pere Vila.
Al centre de la taula veiem els escuts de Roda de Ter (municipi on es troba la taula), el de Vic, com a capital d’Osona i el de Manlleu, lloc on dedueixo residia l’autor. També hi ha el de Torelló, però desconec la raó d’aquest lloc preeminent. Al seu voltant es distribueixen els emblemes de les diverses poblacions de l’agrupació, la qual també té el seu propi distintiu.
Sobre l’autor d’aquesta obra només he pogut esbrinar que es tracta de Pere Vila Farrés, nascut el 1927. A més de pescador, va ser mestre d’obres a Manlleu. Si no vaig errat, va morir el 2018 quan tenia noranta anys.
Quatre anys abans, el grup ‘Fem Camí’ de Gurb li dedicava un mirador amb el seu nom, per la seva tasca altruista per recuperar la capella osonenca de Santa Perpètua.
Tant de bo no es deixi perdre aquesta obra tan peculiar vora el Ter, abans que el temps i el vandalisme l’acabin de malmetre.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Canalització del Ter: roda-t.cat
- Grup Fem Camí: mesosona.cat (núm. 542, pàg. 9)
- L’art de la paciència. La pesca fluviar a la conca mitjana del riu Ter, per I. LLop i N. Sadurní
Altres exemples d’art insòlit
- Casa Pratginestós a Llinars del Vallès
- Torre Rodona a La Roca del Vallès
- Can Nasi Paleta a Manlleu
- Casa Narcís Ribas a Palafolls
- Decoracions de Pere Salarich a Tiana
- Pessebre de Can Roseta
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: