La Torre Rodona de l'urbanització Sant Carles. Xemeneies de Gaudí.

Art insòlit

La Torre Rodona de La Roca del Vallès.

Art brut, outsider art, naïf, art obscur, art pur o art marginal són només alguns dels noms amb què artistes i crítics han intentat etiquetar el que és inclassificable. Potser el terme més escaient en aquest cas és el d’arquitectura insòlita.

El mot insòlit serveix per a definir allò que no és habitual, si no que és extraordinari. El que tenen en comú aquestes obres és que es realitzen al marge dels canals artístics convencionals i sense interès lucratiu.

Obres de grans artistes com Barceló, Dubuffet, Gaudí o Jujol es podrien entendre així, si no fos perquè en aquests casos sí que hi havia un vessant comercial.

En canvi, corresponen a arquitectura insòlita o art marginal, el pati conegut com a ‘Catalunya en Petit‘ a Barcelona, la Casa de Narcís Ribas a Palafolls, la Casa Pratginestós a Llinars del Vallès o Can Nasi Paleta a Torelló.

És un tipus d’art autodidacte que no està subjecte a modes ni a normes. Aquí tot és permès i tot és possible.

Torreons del Castell Nou a l'urbanització Sant Carles de La Roca del Vallès.
El Castell Nou.

Entre els pins

Dins el terme de La Roca del Vallès i envoltada de bosc hi ha la urbanització Sant Carles. Fins fa poc, aquesta zona residencial era terra de tothom i de ningú.

Creada entre els anys seixanta i setanta, els límits es van estendre ocupant part dels terrenys d’Argentona, Dosrius, Llinars del Vallès i La Roca del Vallès. Finalment, aquest darrer municipi va decidir fer-se càrrec, absorbint tota la urbanització.

Però veient les pancartes esteses en alguns carrers, sembla que els veïns segueixen poc contents amb la iniciativa municipal i reclamen una millor gestió de manteniment.

Dins d’aquest entramat de carrers amb cruïlles impossibles i on totes les cases són de formes rectes, en destaca una completament circular: és la Torre Rodona.

I quan t’acostes i veus l’indescriptible jardí, saps que aquell no és un habitatge com els altres. Aquí i allà, s’aixequen elements decoratius, alguns de proporcions considerables i completament recoberts de mosaic.

Impossible passar de llarg. Així doncs, aprofitant que el matrimoni propietari és al jardí, li demanem permís per fer unes fotografies. Amb gran amabilitat, no només ens diuen que cap problema, sinó que ens obren la porta a aquest recinte màgic.

Panoràmica de La Torre Rodona de l'urbanització Sant Carles.
La Torre Rodona, és rodona!

D’Andalusia al Vallès

En el moment de la visita, trobem l’artista enfilat en una escala i embrancat en recobrir de tessel·les una gran esfera terrestre. Pausadament baixa i ens fa una visita guiada pel jardí, mentre ens explica les obres i la trajectòria de la seva vida.

En Teodoro Ortega va néixer en un poblet de la província de Jaén. De ben jove va anar a Barcelona i durant els anys cinquanta va treballar en la construcció del Camp Nou. Meravellat per la gran ciutat, s’hi quedà a viure.

Però al cap d’un temps, allà hi havia poca feina i va marxar als afores, instal·lant-se en aquesta urbanització del Vallès Oriental que tot just començava a formar-se. Es dedicava a comprar terrenys i a construir xalets que després venia.

I també va projectar casa seva, una construcció on l’absència de línies rectes sembla quasi obsessiva. Fins i tot les jardineres han estat realitzades amb la curvatura idònia per tal que s’acoblin millor a la terrassa.

Inspirant-se en gran artistes com Miró, Dalí, Picasso o en antigues cultures, l’autor ha creat tot un univers propi de formes i colors, al voltant de la Torre Rodona.

La Torre Rodona. Mosaics de la font.
Peixos a la font.

El gratacel

El primer que copsa la mirada és un gran monòlit que pot recordar la Torre Agbar. En realitat, va prendre com a model el neofuturista edifici que Norman Foster va projectar a Londres, conegut popularment com The Gherkin -que vol dir cogombret-.

Va triar aquest gratacel perquè oferia més interès que el de Barcelona, per les sinuoses formes que s’enfilen. Rematada amb dues boles de vidre, l’estructura presenta la particularitat d’incorporar peces de vidre retroil·luminades que, de ben segur, fan que de nit la visió sigui encara més espectacular.

En Teodoro ens comenta que els materials utilitzats de vegades provenen d’estocs sobrants i d’altres els compra expressament aquí i allà.

La gran torre està envoltada d’una placeta amb esteles circulars que contenen caràcters orientals i també escuts com el del Barça i el de la Roca del Vallès o la personal adaptació de la bandera independentista.

La Torre Rodona de l'urbanització Sant Carles. Mosaics de la font.
Inspiració mironiana.

La font

Seguidament, i encara més alta que el gratacel, al costat s’aixeca una altra estructura. Les tres cares convexes acaben en sengles recipients per on raja l’aigua, tot convenientment recobert de mosaic. En una cara hi ha una reproducció del Gernika que Picasso va pintar el 1937.

Però com que amb això no en tenia prou, en Teodoro va decidir fer a més, una lliure interpretació del quadre, canviant colors i afegint escuts i altres elements.

Dos mosaics amb la representació del Gernika de Picasso.
Interpretació de l’art.

En aquest monòlit també hi ha la particular reproducció d’un mosaic romà del segle III dC. L’obra original es troba al Museu Nacional del Bardo, a Tunísia i representa el poeta Virgili sostenint un rotlle amb un fragment de l’Eneida. L’acompanya Clio, musa de la història i la poesia i Melpòmene qui, sostenint una màscara, és la musa del teatre.

Però el mosaic que va fer en Teodoro, reinterpreta l’obra, asseient Virgili en un banc i escrivint al pergamí el títol ‘Vida Sana‘.

Virgili les muses.

A la tercera cara de la font, damunt d’un relleu d’inspiració precolombina, hi ha una altra obra. En aquest cas representa els coneguts ‘rellotges tous‘ del quadre “La persistència de la memòria“, pintat per Dalí el 1931.

Modernisme al jardí

A continuació, al peu de la font hi ha el famós drac que Gaudí va plantar a l’escalinata del Park Güell. Però no és l’única referència al gran arquitecte. A pocs metres, coronant l’original hivernacle i sempre amb la seva particular visió, trobem algunes de les xemeneies que Gaudí va realitzar pel terrat de la Casa Batlló.

La Torre Rodona de l'urbanització Sant Carles. Xemeneies de Gaudí.
Xemeneies gaudinianes.

Igualment interessant és el fris que, com un mar d’ones i plantes, recorre tot l’hivernacle. Cal fixar-s’hi de ben a prop per apreciar les diverses tonalitats de les tessel·les.

La Torre Rodona de l'urbanització Sant Carles. Mosaics de l'hivernacle.
Fons marí a l’hivernacle.

Per acabar, darrere d’un descomunal cocodril, s’aixeca un templet ovalat. Coronant la cúpula hi ha un peculiar càntir on llegim el nom Aiguafreda. El mosaic de l’interior de la cúpula combina tessel·les de reflexos metàl·lics i s’inspira en un dels treballats sostres del pavelló que el Marroc va construir per a l’Expo’92 a Sevilla.

La Torre Rodona té encara molt més per veure. Les columnes, la porta circular, els diversos mosaics de la façana, la làmpada del porxo, les grans gerres o l’arc d’accés a la finca, són alguns dels mil detalls que cal mirar amb atenció per valorar la perfecció i la imaginació que en Teodoro ha materialitzat en aquests vint-i-cinc anys que hi porta dedicats.

La Torre Rodona de l'urbanització Sant Carles. Mosaics a la façana.
Peixos a la façana.

El castell

I si encara t’has quedat amb ganes de més, en aquesta mateixa urbanització tens el conegut com a Castell Nou, on viu el fill de l’artista. Aquest fantasiós edifici que imita una antiga fortalesa, va ser edificat el 1994. 

L’exterior està decorat amb mosaics del mateix autor que acabem de veure. Un òcul a la façana conté dissimuladament les inicials de l’artista. D’altra banda, alternant bisons, dòlmens, palmeres, piràmides i camells, una llarga sanefa sembla retre homenatge a antigues cultures.

De fet, a prop d’aquí existeixen diversos jaciments prehistòrics. Fins i tot, la mateixa urbanització va ser construïda en un terreny -Turó de Castellans- on s’han trobat restes d’època ibèrica.

Tanmateix, n’estic segur que aquesta urbanització passarà a la història precisament per l’obra tan original i impecablement realitzada per en Teodoro en aquests dos edificis.

Des d’aquí, tot el meu agraïment per haver-nos permès gaudir de la seva creació.

Façana del Castell Nou a l'urbanització Sant Carles de La Roca del Vallès.
Prehistòria al Castell Nou.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació

Saber més

Què veure a prop