Itinerari per l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Penso que si et pregunto pels llocs l’Espluga de Francolí que coneixes -o que et sonen-, et posaré en un compromís. Probablement, et vindrà al cap la cova que dona nom a la població i potser el Museu de la Pagesia. M’equivoco? Eclipsada per la importància i nomenada de Montblanc i del monestir de Poblet, el turisme ocasional se sol oblidar de la rellevància d’aquest històric nucli.
Així doncs, continua llegint, perquè en poc menys d’un quilòmetre descobriràs un munt de coses o com diuen en el parlar espluguí, un mun de fatu, algunes de les quals no apareixen a cap llista del patrimoni. Les vens a veure? Per començar aquest itinerari per l’Espluga de Francolí, pots deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha així que entres a la població, al costat de l’avinguda de Catalunya. Pots seguir l’itinerari marcat en aquest plànol:
1. Aigua a dojo
En primer lloc, dirigeix-te al carrer de la Font, que deu el nom a la Font de Baix. També coneguda com a Font Baixa, consisteix en un llarg i alt mur amb disset canelles, una per cada lletra de la població -sense comptar la ela apostrofada-. Es bastí a mitjan segle XIX al lloc on antigament hi havia una altra font, utilitzant pedres i columnes d’una desapareguda capella. La font havia d’anar coronada amb una capelleta dedicada a santa Anna, però mai s’arribà a fer. Al seu lloc, el 1952 es col·locà l’escut de la vila.
2. El pas del científic
Seguidament, enfila pel carrer de la Font per veure un altre interessant indret de l’Espluga de Francolí. Aquest carrer ha passat a la història per la visita que Albert Einstein va fer el 1923. En un viatge promogut per Josep Puig i Cadafalch, el president de la Mancomunitat acompanyà el físic d’origen alemany, juntament amb altres prestigiosos científics, enginyers i matemàtics. La comitiva tenia com a objectiu visitar el monestir de Poblet i s’aturaren a la fonda que hi havia aquí per dinar.
El moment quedà immortalitzat entre altres imatges, amb una curiosa fotografia d’Einstein envoltat d’una colla de nanos. A la imatge apareixen diversos portals que encara es conserven. Un d’ells mostra una treballada dovella del 1567 on es pot veure un bou o una vaca que sembla caminar damunt d’un riu. Em pregunto si no estarà relacionat amb el Molí del Bou, a l’altre costat del riu Francolí.
3. El sabater
El carrer de la Font finalitza a la cantonada amb el carrer d’en Canós i a partir d’aquí es converteix en el carrer Major. Doncs bé, en aquest xamfrà cal parar atenció a una pedra evidentment reaprofitada. Hi ha la silueta d’un calçat que recorda els botins utilitzats al segle XVI. Potser aquesta pedra formava part de la llinda d’un sabater. També es pot endevinar el monograma IHS que representa el nom de Jesús, amb la lletra S invertida, una errada molt comuna antigament.
4. Compromís agrari
Atura’t un moment al número vint-i-cinc del carrer Major. Una placa recorda que aquí nasqué Josep Maria Rendé i Ventosa. Fill de casa bona, Rendé s’implicà de ben jove en la vida cultural de la seva vila, dirigint el grup de teatre i creant una entitat catalanista. Molt compromès en el cooperativisme entre pagesos, ajudà a bastir el celler cooperatiu de l’Espluga de Francolí que aviat es convertí en un referent a la comarca. Aquesta empenta l’escampà arreu, arribant a ser nomenat cap de l’escola d’Agricultura de la Mancomunitat.
La inscripció acaba amb les paraules ‘laus deo‘, expressió llatina que significa ‘lloat sigui el Senyor’. En temps pretèrits s’utilitzava sovint en acabar d’escriure un còdex i també com una fórmula de salutació.
5. Comerç vinícola
A continuació, en aquest itinerari per l’Espluga de Francolí, veuràs que a pocs metres arrenca el carrer de l’Arc. Aquí hi ha una llinda amb una bota esculpida. L’habitatge es coneix com a cal Boteric, que hi ha qui també escriu Boter Ric. Al segle XVIII diversos gremis s’establiren a la vora del castell, entre els quals hi havia els dedicats al vi, que en aquell moment visqueren un important increment de les terres de conreu de vinyes. La rellevant activitat vinculada amb el vi abastava tant la producció com l’emmagatzematge, la comercialització i la distribució.
6. Finestra de remeis
Tot seguit el carrer Major s’eixampla breument i es converteix en la plaça de la Vila. En aquest punt neix també el carrer de l’Abadia on veuràs una peculiar finestra enrajolada. És el que queda de la farmàcia Carulla, oberta el 1924. Anteriorment, i des del 1704, estava situada al carrer d’en Canós on ara hi ha el Museu de la Pagesia. El nom d’aquesta farmàcia et resultarà familiar per Lluís Carulla i Canals qui, nascut a l’Espluga de Francolí el 1904, ha passat a la història com a l’inventor dels cubs de brou concentrat Gallina Blanca.
La finestra de maons d’obra vista decorada amb rajoles era on es despatxaven els medicaments. L’estil està inspirat en el de les farmàcies catalanes del segle XVIII. Dessota de dos escuts de Catalunya hi ha les dades 1730 i 1930 -anys a mi em ballen una mica-, corresponents al dos-cents aniversari de l’establiment. Observa que a dalt hi ha representat un pot farmacèutic de ceràmica conegut com a albarel. Dins una cinta hi ha les inicials del propietari Josep Maria Boquer i Martori.
Més avall i amb molt bona vista pots llegir una frase en llatí que ve a dir “per la salut de la població“. Encara hi havia altres rajoles amb motius relacionats amb l’activitat farmacèutica, però molt em temo que han estat víctimes del vandalisme.
7. Galetes amb nom propi
El carrer Major passa a ser el de Torres Jordi. Dedueixo que es tracta de Pere Antoni Torres i Jordi, escriptor, periodista -dirigí el diari La Vanguardia- i polític tarragoní que, entre molts altres càrrecs, arribà a diputat a les Corts durant la restauració borbònica. Suposo que a l’Espluga de Francolí és recordat pel balneari que fundà i perquè aquí tenia la casa on va morir el 1901.
Doncs bé, en aquest carrer destaca la reiterativa senyalística de la pastisseria Cobo. El pare d’en Joan Cobo era cap d’estació de trens a Lleida. En Joan, que ja portava a la sang la passió pel dolç, aprofità per aprendre l’ofici en una pastisseria de la ciutat. Però el pare va ser traslladat a l’Espluga de Francolí i el xicot entrà a treballar d’ajudant al petit obrador del pastisser Piu Carulla.
Fins que el 1955, en Joan agafa el traspàs de la pastisseria i s’especialitza en l’elaboració de carquinyolis. Nou anys després el negoci es fa més gran i es canvia a aquest local del carrer de Torres Jordi. Unes de les moltes especialitats són els Marilyn’s, unes galetes en forma de ventall, que remeten a la popular actriu de l’època.
8. Doble veneració
Uns metres més enllà aniràs a parar a la plaça de l’Església. Et preguntaràs, de quina església? Perquè n’hi ha dues. La de Sant Miquel Arcàngel. Però, quina? -em diràs novament-. Si és que totes dues estan consagrades al mateix sant! Doncs l’església Vella de Sant Miquel.
Tot i que documentat al segle XII, l’edifici gòtic que pots veure actualment es bastí a final segle XIII. Para atenció a l’aspecte robust de l’exterior així com a la pràcticament inexistent decoració. L’orde del Cister, sota el qual va ser fundada aquesta església, proposava un rigorós ascetisme i pobresa. En conseqüència, els seus espais havien de ser nets per tal que res distragués l’essència espiritual. Els pocs detalls decoratius es concentren principalment a la portalada.
Una inscripció a la porta lateral commemora l’inici de les obres “la setena calenda de maig” de 1297. A l’antic calendari romà, les calendes corresponien al primer dia de cada mes. El nombre es refereix a abans de les calendes, és a dir, abans del dia u del mes i, per tant, correspon al mes anterior. Això significa que en realitat, la data ens està dient que les obres s’iniciaren a l’abril, set dies abans de l’u de maig. Doncs sí, els romans eren uns mestres en l’art de complicar-se la vida. Tanmateix, sis-cents anys més tard l’església quedava petita i s’edificà la nova que hi ha al davant.
9. L’hospital
A la teva esquena s’aixeca l’Antic Hospital, un altre edifici igualment rellevant en aquest itinerari per l’Espluga de Francolí. Fou edificat al segle XIV pels cavallers hospitalers al lloc on antigament hi havia un altre hospital de leprosos. Malgrat les diverses guerres i destruccions, l’establiment continuà actiu i administrat per la parròquia fins al segle XIX quan passà a mans municipals.
A la façana pots veure l’escut de la família Ferrer que sembla que va donar alguns calerons per impulsar les obres. També hi ha l’antic escut municipal. A la part superior pots veure el castell. A sota s’hi representa la cova de la Font Major, on neix el riu Francolí. De tots dos et parlaré a continuació.
10. Defensa i destrucció
Baixant pel carrer dels Ametllers hi ha una torre de pedra. És l’única que resta dempeus de les sis que protegien la vila. No obstant això, quan baixis a la carretera, aprofita per observar el pany que es conserva de la muralla. Al punt més elevat s’aixecava una fortalesa al segle XII per la defensa contra els sarraïns. Curiosament, la part alta del castell de l’Espluga era senyorejada pels Torroja, mentre que a la part baixa hi governava l’orde dels hospitalers.
Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós ven la propietat sencera al Gran Prior de Catalunya, la màxima autoritat de l’orde de Sant Joan de l’Hospital. Arribats al segle XVIII, durant la guerra dels Set Anys l’edifici fou destruït. Poc després amb la desamortització, la pedra s’utilitzà per edificar l’església Nova de Sant Miquel.
11. Un goig de placeta
Per acabar, quan arribis a l’avinguda de Catalunya, pren el camí de la Font Major per fer la darrera visita. Passada l’entrada de les coves, arribaràs, no cal dir-ho, a la Font Major. Tot i que edificada el 1864, està documentada de molt abans i es considera que va ser un dels indrets que va donar lloc a la població. Se situa a la sortida d’una de les nombroses coves, punt considerat com el naixement del riu Francolí. A més de la font, el peculiar conjunt està format per escalinates, un safareig, una capelleta, fanals, bancs i diverses inscripcions, una de les quals recorda la greu inundació ocorreguda tot just deu anys després de bastir la font.
Però ara m’estimo més que et fixis en un element del qual ningú en parla. A la part superior hi ha un gran banc de pedra de forma triangular. Entre els còdols del respatller, unes grans lloses duen gravades les estrofes dels goigs a la Mare de Déu de la Font Major, editats a mitjan segle XVIII.
Vull agrair totes les persones que des de la pàgina de Facebook “No ets de l’Espluga si no…” m’han facilitat informació. Pel que m’han comentat, aquesta obra va ser feta probablement durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX per Joan Reines, una persona molt recordada pel veïnat, però de qui no tinc més informació. Sembla que l’Ajuntament li pagava el material i ell feia la feina. Cal destacar que va refer també l’entorn de la Font Major i aquí mateix edificà la seva llar, destacant les treballades portes de fusta que caldria preservar.
Això no s’ha acabat!
Aquí finalitza aquest breu itinerari per l’Espluga de Francolí. Si tot això només es troba en nou-cents metres, imagina el que pot haver-hi per veure i descobrir a la resta de la vila! Si has llegit això i vols compartir d’alguna altra dada que permeti completar o corregir el que he escrit, t’estaré molt agraït.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Font Baixa: encos.cat
- Pastisseria Cobo: futursemprenedors.cat (pàg. 29) – calcobo.cat
- Visita d’Einstein: esplugaturisme.cat
- Lluís Carulla: laxarxa.cat
- Farmàcia Carulla: patrimoni.concadebarbera.cat – apotecarisifarmacutics.blogspot.com
- Cal Boteric: patrimoni.concadebarbera.cat
- Josep M. Rendé: wikiwand.com
- Calendes: ub.edu
- Pere Antoni Torres: wikiwand.com
- Església Vella: patrimoni.concadebarbera.cat – cataloniasacra.cat
- Antic Hospital: patrimoni.concadebarbera.cat
- Comanda de l’Hospital: monestirs.cat
- El castell: patrimoni.concadebarbera.cat
- No ets de l’Espluga si no…
- Els goigs: bd.centrelectura.cat
- Font Major: patrimoni.concadebarbera.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: