Has estat mai al centre de la península? Si és així, probablement t’hauràs fixat en els plafons ceràmics amb els noms dels carrers de Madrid, especialment als barris més antics. És d’agrair poder llegir, fins i tot sense ulleres, la via on et trobes. Tot i que a primer cop d’ull poden semblar antics, en realitat es van col·locar a partir del 1992. Però, quan es va tenir la necessitat de posar noms als carrers?
Allotjament pagat
D’una banda, i fins al segle XIX, els carrers de les ciutats no tenien nom. Es coneixien amb denominacions populars com de l’Església, de la Font, del Pou i altres per l’estil. De l’altra banda, des de l’edat mitjana existia un impost de la Corona de Castella conegut com a “regalía del aposento“. Consistia en l’obligació de cedir mig habitatge per hostatjar temporalment els funcionaris que acompanyaven el rei en les seves visites per tot l’imperi. Quan el 1561 Felip II decideix establir la Cort a Madrid, l’impost s’aplicà únicament als habitants d’aquesta ciutat.
Embolics viaris
Doncs bé, el 1749 té lloc la Visita General de Regalía de Aposento, durant la qual es fa una detallada relació de les cases i de les illes -manzanas-. Poc després es van col·locar unes rajoles quadrades a les façanes per tal numerar-les -tant les illes com les cases-. El problema vingué més tard quan s’adonaren que havien numerat els habitatges segons cada illa, de manera que a cada carrer existien nombres repetits.
Confusions repetitives
Una altra confusió era que hi havia diversos carrers amb el mateix nom o bé un sol carrer amb més d’una denominació. Així doncs, el 1835 s’ordenà posar els noms dels carrers de Madrid als dos extrems i numerar cada casa partint des del punt més proper a la Puerta del Sol. Aquí cal un aclariment.
Punt neuràlgic
El més que discutit centre peninsular data del segle XVIII, quan es construïren les sis carreteres que, partint de Madrid, arriben fins al País Basc, Catalunya, València, Andalusia, Extremadura i Galícia. De fet, la placa amb el quilòmetre zero -col·locada el 1955- ni tan sols marca el centre de la capital, que se situaria uns dos quilòmetres més amunt, a la vora de la plaça de Colón. Però millor no remenar-ho, oi?
Retolacions de tota mena
Tornant als noms dels carrers de Madrid, els primers rètols -segle XIX- consistien en plaques de marbre amb les lletres fetes de plom que aviat es feren malbé. A continuació, van ser substituïdes per unes altres de ceràmica blanca amb les lletres en color negre. A principis del segle XX van passar a ser lletres blanques sobre fons blau. Cap als anys trenta s’establí un pla per embellir la ciutat i se’n van fer uns quants més artístics, executats per l’Escola Oficial de Ceràmica d’aquesta ciutat.
El darrer intent
Però la Guerra Civil va deixar el projecte inacabat i no es reprengué fins als anys seixanta. Malgrat això, la majoria dels barris s’hagueren de conformar amb unes plaques metàl·liques blaves. Els anys noranta l’Ajuntament encarregava a Alfredo Ruíz de Luna González l’elaboració dels panells ceràmics dels carrers de Madrid.
De la rodalia a la capital
Nascut a Talavera de la Reina el 1948, l’Alfredo era fill i net de prestigiosos ceramistes que recuperaren la ceràmica tradicional que aquesta població havia tingut des del segle XVII. Quan el 1961 va tancar la fàbrica familiar ell es traslladà a Madrid on estudià arquitectura. Tindria uns trenta anys quan obrí el seu taller al barri de la Guindalera on es dedicava a executar peces de ceràmica artística.
Una vida fent rajoles
Fins que rebé l’encàrrec que l’ocuparia la resta de la seva vida: fer els rètols amb els noms dels carrers de Madrid. El seu gran llegat ha estat principalment les prop de mil cinc-centes plaques que senyalitzen uns quatre-cents carrers. L’artista il·lustrà els plafons amb motius relacionats amb cada lloc, alguns d’ells de ben singulars. Hi ha pàgines que t’expliquen l’origen del nom de cada un, així que no entraré en aquest detall.
Per acabar, si un dia vas de visita a aquella cèntrica ciutat, deixa de banda la política per una estona. A ixeca la vista i fixa’t en les artístiques rajoles que donen nom als carrers, perquè són una delícia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Història dels carrers de Madrid: revistamadridhistorico.es – madripedia.wikis.cc
- Quilòmetre zero: miradormadrid.com
- Alfredo Ruíz de Luna: revivemadrid.com – revistadearte.com
- Els plafons ceràmics: aetheriatravels.com
Què veure a prop
Articles similars
- Plaques de carrer a Vilassar de Mar
- Plaques de carrer de Llafranc
- Plaques d’assegurances d’incendi a València
Quin apunt tan interessant del nomenclàtor dels carrers de Madrid. Queda anotat per a la pròxima vegada que visiti aquella vila. Gràcies per compartir.
Gràcies a tu!