Després de saber quatre coses de la població i de l’església de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a l’article anterior ens hem quedat davant de la capella dedicada a la Mare de Déu del Carme on hi ha unes interessants pintures.
La Carme
Carme deriva del mont Carmel que hi ha a Israel. Segons les Escriptures, allà hi vivia Elies sol com un mussol. Inspirats per la vida contemplativa del profeta, un grup d’eremites s’allotjaren al segle XIII a les nombroses cavitats d’aquesta muntanya. Amb el temps, acabaren formant un grup que donaria pas a l’orde dels carmelites, molt devots de la Mare de Déu. Més tard, a causa de la inseguretat que allà hi havia, els eremites van marxar a Europa, fundant convents i esglésies.
El davantal
Segons la tradició, la Verge s’aparegué a un monjo anglès, li va donar un escapulari i li va dir que l’utilitzessin tots els membres de l’orde. A canvi, ella deslliuraria del foc etern tota persona que morís duent aquesta peça. Tal qual. Una altra tradició afirma que al segle XIV la Verge s’aparegué al papa Joan XXII. Li va prometre que salvaria tothom qui dugués l’escapulari, fes les oracions pertinents i no fes coses lletges si no tocava.
Antigament, un escapulari era una mena de davantal damunt l’hàbit per fer les tasques diàries. Després, les persones fidels van començar a fer servir una versió en petit del davantal. Eren dos trossos de tela amb la imatge de la Mare de Déu i l’emblema carmelità lligats al coll amb un cordill.
Les pintures
La capella del Carme de l’església de Sant Jaume dels Domenys presenta la particularitat d’estar recoberta de pintures murals executades el 1964. De l’autor no tinc cap constància. Segurament fou algú conegut, ja que és una obra molt ben feta.
Per començar, la pintura central mostra set persones vestides amb l’hàbit carmelita: dues dones i cinc homes que miren cap al centre on hi ha la Mare de Déu del Carme dins una fornícula. D’una banda, les tres figures de la dreta probablement corresponen a Teresa de Jesús, Jerónimo Gracián i Teresa de Lisieux. De l’altra banda, els personatges de l’esquerra penso que poden ser Joan de la Creu, Nuno de Santa Maria, Simon Stock i Francesc Palau. T’explicaré breument qui van ser i per què estan en aquesta capella de l’església de Sant Jaume dels Domenys.
La renovadora
Nascuda a Àvila el 1515, Teresa de Cepeda y Ahumada, més coneguda per Teresa de Jesús, aviat mostrà una gran inclinació pietosa que, tot i la salut delicada que tenia, la dugué a ingressar en un convent. Cap al 1560 prengué la decisió de reformar l’orde del Carme dins d’una gran austeritat, coneguda com a Carmelites Descalces. Un cop rebuda l’autorització papal, se la passà fundant convents arreu, no sense l’oposició dels carmelites tradicionals -els Calçats-.
El missioner
A continuació, Jerónimo Gracián Dantisco, conegut en els cercles pietosos com a Jerónimo de la Madre de Dios, nasqué a Valladolid el 1545. Fill de casa distingida, amb una bona educació, decidí estudiar Teologia i feu una brillant carrera eclesiàstica. Finalment, contra tot pronòstic, ingressà a l’Orde de la Mare de Déu del Carme, arribant a dirigent de la branca masculina. Impulsà l’obra missionera a l’Orient i feu mans i mànigues per tal que Teresa d’Àvila fos beatificada.
La noia
Seguidament, ve la Maria Francisca Teresa Martin Guérin, que veié la llum el 1873 a Alençon. És més coneguda, entre altres noms, com a Teresa de Lisieux pel lloc on morí quan tenia vint-i-quatre anys. Ingressà, no cal dir-ho- a l’orde carmelita. Va escriure un seguit de cartes, poemes, petites obres de teatre i pregàries que l’han fet mereixedora de ser canonitzada a més de proclamada Doctora de l’Església.
El poeta
El 1542 naixia en un poblet d’Àvila Juan de Yepes Álvarez, universalment conegut com a Joan de la Creu. És especialment recordat per ser el gran col·laborador -i confessor- de Teresa de Jesús quan aquesta començà la reforma del Carmel Descalç. És considerat un dels poetes místics més rellevants de la seva època.
El militar
Fill il·legítim d’un cavaller hospitaler, Nuno de Santa María Álvares Pereira va néixer el 1360 a Portugal. Rebé una bona educació, arribà a cavaller de la Cort i es casà a tretze anys. Fou un brillant militar i també molt creient, manant edificar nombroses esglésies i monestirs. Tanmateix, canvià radicalment de vida quan tenia seixanta-tres anys i ingressà a l’Orde de la Mare de Déu del Carme.
L’anglès
Com que abans no hi havia Zoom ni FaceTime, els éssers celestials es comunicaven poc, però de manera més directa. Vet aquí que, quan a mitjan segle XIII l’orde arribà a terres angleses, s’incorporà un tal Simó Stock. No obstant això, la llegendària vida d’aquest monjo no dona peu a creure que realment va fer el que diuen. Segons la tradició, la Verge en persona se li aparegué a Cambridge, li va donar un escapulari i li va dir que l’utilitzessin tots els membres de l’orde. A canvi, ella deslliuraria del foc etern tota persona que morís duent aquesta peça. Tal qual
El català desterrat
Molta geografia has d’haver estudiat per saber que Es Vedrà és un diminut illot a tocar d’Eivissa. Doncs mira tu per on que en aquest paratge erm i solitari es retirava sovint Francesc Palau i Quer. En Francesc va néixer a Aitona el 1811. Després de passar pel seminari de Lleida s’uní a l’orde dels Carmelites Descalços. Arran dels motins anticlericals, el seu convent fou incendiat i hagué de marxar a França, on romangué onze anys.
Tornà a Barcelona i es dedicà a donar classes de catequesi a gent treballadora, cosa que no agradà a ningú: ni a les autoritats ni a l’església, que ho veien com una revolució obrera. Per aquest motiu fou desterrat a Eivissa el 1854. Però ell se n’anava a pregar en la solitud d’Es Vedrà on tingué visions. Pocs anys abans, Palau havia fundat la congregació mixta de Carmelites Terciaris.
La mar de mariners
El que no m’acaba de quedar clar és l’embarcació que hi ha al fons, ocupant més de la meitat de l’espai. D’una banda, hipòtesi meva personal i sense cap fonament, pot fer esment a l’expansió al continent americà. Al segle XVII tres carmelites acompanyaren una expedició espanyola que explorava les costes de Califòrnia. A continuació, hi hagué diversos intents de fundacions carmelites en països d’aquell continent amb resultats discrets. La veritable expansió d’aquest orde tingué lloc a principis del segle XX.
De l’altra banda, la presència de la caravel·la pot tenir a veure amb la veneració de la Mare de Déu del Carme per part de la gent del mar. Tot i que agafada amb pinces, la raó l’hem d’anar a buscar en un passatge bíblic on -segons diuen- es compara Maria amb un núvol damunt el mar que anuncia la fi de la sequera (1 R 18, 41-45). D’aquí es va passar a posar-li el títol de Stella Maris, és a dir, estrella del mar. Igualment, és considerada la guia per seguir el camí cap a Crist enmig de la tempesta arran de relats en què la Verge salvava els pescadors o mariners.
El rei pietós
Finalment, una tercera hipòtesi, totalment meva, però que te la dic per què em sento generós, pot estar relacionada amb Lluís IX rei de França, també conegut com a sant Lluís Rei. El monarca, que visqué al segle XIII, fou un catòlic molt pietós. S’explica que un dia navegava per la costa de l’actual estat d’Israel i s’aixecà una tempesta de les bones. El vaixell s’estampà contra les roques i es començà a enfonsar.
En aquell moment se sentí una campana i li digueren al rei que era d’un monestir del Mont Carmel. El rei prometé a la Verge que aniria a visitar el monestir si calmava la tempesta. La Verge entomà el repte, la mar es tranquil·litzà i el monarca complí la seva part. Tan sorprès quedà amb la vida senzilla dels monjos, que s’endugué uns quants al seu país on fundaren diversos centres.
Paraules pietoses
A la banda esquerra pots llegir -en llatí, per tal que tothom ho entengui- una expressió que traduïda significa compadeix-te de mi. És el començament del salm 50. Dedueixo que, per la forma apuntada de l’espai, a l’artista li va semblar millor canviar l’ordre de les paraules, escrivint “Mei Miserere“, i aquí no passa res.
A la paret de la dreta, en canvi, pots llegir “Arca Testamenti“, que és un dels símbols vinculats a Maria, recitats en les lletanies. Es tracta d’una al·legoria on es compara la Mare de Déu com la nova arca de l’aliança en contraposició a l’arca que, després de ser alliberat el poble d’Israel, hi havia dins el tabernacle.
Dessota pots veure la figura d’un sant. Ben segur que vaig errat, però per l’hàbit, els peixos i els lliris, m’atreviria a dir que és sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no veig què hi fa un franciscà entre els carmelites. Potser és una idealització de sant Joan de la Creu, tot i que l’hàbit no és de franciscà. En fi, si alguna persona a la sala té la resposta, m’ho faci saber per corregir-ho.
No t’ho perdis
Per acabar, a més de l’església de Sant Jaume dels Domenys hi ha altres coses igualment interessants de visitar dins el terme municipal, com el tram d’un aqüeducte romà situat als afores. Així mateix, darrere de l’església aparegué una necròpolis cristiana, probablement de quan s’edificà la primitiva església al segle XI. No obstant això, t’hauràs de conformar a veure-la de lluny, ja que està tancada amb pany i forrellat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Reverend Andreu Marcé, 2. Sant Jaume dels Domenys
Saber més
- Sant Lluís Rei: preguntasantoral.blogspot.com
- Teresa de Jesús: cervantesvirtual.com
- Jerónimo Gracián: dbe.rah.es
- Teresa de Lisieux: carmelitaniscalzi.com
- Joan de la Creu: biografiasyvidas.com
- Nuno de Santa María: vatican.va
- Francesc Palau: espanafascinante.com
Què veure a prop
- Sant Jaume dels Domenys (1)
- Marmellar
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: