Amb l’aigua als peus

Les tapes d’aigua a Vilassar de Mar (Maresme).

Treure aigua de les pedres

Allà pels temps de la tonyina amb samfaina, és a dir, fa tants milions d’anys que ja ningú ho recorda, la Terra era aigua. Així ho asseguren mites, religions i persones de ciència que, per una vegada en la història, coincideixen.

Conegudes com a aigües primordials, que significa que són inicials o originals, diuen que cobrien completament el planeta. Malgrat que les mitologies de nombroses cultures diuen que l’aigua fou el principi de totes les coses, cap d’elles té el detall de dir-nos, encara que es tracti d’una invenció, d’on recoi provenia aquesta aigua. Perquè, pel que diuen els estudis, la Terra nasqué com un planeta sec.

Això no obstant, les persones que en saben han arribat a la conclusió que tota aquella aigua prové d’asteroides que vingueren ves a saber d’on i s’estimbaren contra el nostre planeta. Carregats com estaven d’hidrogen, es convertiren en aigua en trobar el nostre oxigen. Ciència pura.

Varietat de trampillons a terra pel registre de l'aigua.
Mostrari de tapes.

Mites de l’aigua

Com he comentat més amunt, des de temps immemorials, les cultures d’arreu han coincidit a considerar l’aigua com el principi de tot plegat. El filòsof grec Tales de Milet ja ho proposava fa vint-i-set segles. A més, la mitologia grega ens parla d’Hydros, el déu de l’aigua que existia prèviament a la resta de divinitats. Abans, però, sumeris i egipcis ja parlaven d’un déu d’aquell oceà primordial.

Tapes d'aigua a Vilassar de Mar. Portelles amb claus de pas.
Aigua de la Mina Vella.

Del pou a l’aixeta

Com a element indispensable per la vida en aquest planeta, les persones ens les hem empescat per tal de retenir i aprofitar l’aigua. Pous, fonts, mines, pantans i cisternes són només alguns dels elements bàsics. També tenim els aqüeductes i les séquies per portar aigua des de llocs distants.

Al segle XIV es creaven a Barcelona les primeres fonts públiques. Tan importants foren que fins i tot hi havia una persona responsable del manteniment. Més endavant, per fer front a les sequeres, s’instal·laren grans dipòsits que emmagatzemaven l’aigua provinent d’altres indrets. Però la veritable revolució tingué lloc el 1870 quan s’instal·là l’aigua corrent als nous edificis de l’Eixample barceloní.

El 1985 es traspassava a la Generalitat les competències d’aigües que inclouen el que s’anomena Conques Internes, entre les quals hi ha tant els rius que neixen als Pirineus com les rieres costaneres, entre altres. 

Tapes d'aigua a Vilassar de Mar. Tres portelles diferents.
De tots els estils.

Aigua de mina

Els inicis de l’aigua corrent a Vilassar de Mar es remunten a principi segle XIX, quan el farmacèutic Genís Graupera feu el primer intent de portar aigua de mina a la població. Però tot se n’anà en orris perquè no obtingué suport ni capital. El 1847 es constituïa una societat privada per tal de subministrar aigua corrent a la vila. Tanmateix, davant la poca rendibilitat del negoci, el projecte quedà aturat. Al cap i a la fi, qui volia pagar per l’aigua quan la majoria de cases ja tenien pous propis?

Però setze anys més tard, es fundava la nova comunitat de propietaris de la Mina Vella i poc després, una nova societat obria la Mina Nova. Ambdues societats convisqueren prop d’un segle fins que la primera absorbí la segona. El 1950 es comprava la masia de ca l’Eudald, juntament amb diversos pous i mines, augmentant el cabal d’aigua. Poc després la bassa de la masia es convertia en dipòsit, millorant d’aquesta manera, la distribució i la qualitat de l’aigua. Amb el continu creixement de la població s’anaren fent més intervencions per tal d’abastir totes les cases.

Tapes d'aigua a Vilassar de Mar. Registres de comptadors.
Nous temps, nous materials.

Mirant a terra

Quan passegis pels carrers de Vilassar de Mar, observa les voreres. Veuràs que són plenes de tapes de tota mena. Petites i grans, rodones, quadrades i rectangulars i sempre col·locades sense un ordre clar. N’hi ha que estan en català i també subsisteixen altres en castellà. Para atenció a la gran varietat de tapes que tenen a veure amb l’aigua. Per què tantes? Quina utilitat tenen. Anem-ho a veure!

Per començar, pots veure uns panots de ciment amb les lletres AMV superposades, que corresponen a les antigues inicials d’Aigües de la Mina Vella. Indiquen la situació per on passen els tubs de subministrament.

Antic panot amb el logotip de les Aigües de la Mina Vella.
Aigües de la Mina Vella.

Cada tapa, una funció

La major part de les tapes d’aigua a Vilassar de Mar, conegudes per la gent del sector com a trampillons, amaguen una clau de pas. És a dir, una aixeta que permet tallar el subministrament en cas necessari, com quan hi ha una fuita.

Portelles de registre per aigües in per ús dels bombers.
Del dret i del revés.

La funció d’algunes de les tapes de registre sovint consisteix a permetre accedir a l’interior per inspeccionar la xarxa. A tal efecte el personal disposa de claus mestres per obrir-les. A continuació hi ha unes portelles darrere de les quals hi ha un comptador d’aigua. Generalment, es col·loquen a la paret, però també en pots veure alguna a la vorera.

Interior d'una tapa de registre on es pot veure el comptador d'aigua.
El comptador.

Control de l’aigua

Molt similars a les anteriors, hi ha altres portelles a les parets que allotgen un aforador. Es tracta d’un dispositiu utilitzat per mesurar o controlar el flux de l’aigua. Proporciona informació sobre la quantitat de líquid que passat pel conducte en un període determinat de temps. De totes aquestes tapes d’aigua veuràs de diverses formes i materials, segons l’època en que hagin estat fetes.

Altres tapes són d’ús pel servei de jardineria. Allà connecten la mànega per regar parcs i jardins públics. Finalment, unes tapes de color vermell estan a disposició exclusiva del servei de bombers.

Tapes d'aigua a Vilassar de Mar, una d'un comptador i l'altre de boca de reg.
Comptador i boca de reg.

La seguretat per norma

Fixa’t i veuràs que algunes tapes d’aigua a Vilassar de Mar duen una numeració. Es tracta del tipus de normativa que regula el pes que pot suportar el material de què està fet la tapa abans no es trenqui. Per exemple, si llegeixes B-125 vol dir que aquesta tapa pot suportar fins a dotze tones i mitja. A més, solen incloure la xifra EN-124 que és una altra norma que té a veure amb la seguretat requerida a qualsevol obra efectuada a les zones de trànsit, tant de persones com de vehicles.

En fi, aquesta és una petita mostra de les diverses tapes d’aigua als carrers de Vilassar de Mar. Només cal que vagis mirant a terra i ben segur que en descobriràs més.

Tapes d'aigua a Vilassar de Mar. Trampillons d'aigua potable.
Aigües potables.

Comptant el gas

Per acabar, tot i que no té res a veure, voldria fer esment de les antigues tapes de gas que encara subsisteixen en algunes façanes. El 1884 la societat “La Propagadora del Gas” posa en marxa unes instal·lacions a Premià de Mar per la fabricació de gas a partir de l’hulla provinent d’Astúries i d’Anglaterra. Anys després, “Catalana de Gas i Electricitat” adquirí l’empresa i s’inicià la implantació de les xarxes elèctriques. La producció de gas, ferida de mort per les guerres i l’electricitat, continuà fins al 1941. Probablement, aquestes històriques tapes daten de final segle XIX o principis del XX.

Portelles amb els antics comptadors del gas, probablement de final segle XIX.
Comptador de gas.

Agraeixo al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar, els aclariments i la informació facilitada per redactar aquest article.

Portella de ferro d'antic comptador del gas, probablement de final segle XIX.
Comptador de gas.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).