Fa uns set anys vaig començar a documentar alguns elements ceràmics a Sitges que es poden veure pels carrers d’aquesta turística població del Garraf. Cada vegada que hi torno —tot evitant les gentades de l’estiu i de les festes grosses com Carnestoltes o Corpus— gaudeixo descobrint nous detalls. Aquí tens una nova tria.
Els números entre parèntesi indiquen la situació al plànol.
Carros i carretes (15)
Per començar, al carrer del Fonollar i encastada al mur del Museu Maricel hi ha una rajola que reprodueix una tartana guiada per un cotxer. Impossible dir-te el número exacte on es troba, ja que aquest carrer sembla estar exempt de numerar els habitatges.
Antigament, quan no hi havia cotxes, motos ni patinets elèctrics, pels carrers circulaven carros que transportaven les mercaderies. El problema venia quan es trobaven dos carros de front, pel fet que no podien recular fàcilment ni donar la volta en un lloc tan estret. Per aquest motiu, es col·locaren aquestes plaques que indicaven el sentit obligatori de la circulació.
Ara bé, aquesta rajola probablement fou col·locada quan ja no hi passaven tartanes per aquí, sinó més aviat els cotxes d’època del ral·li de Barcelona a Sitges. De fet, en aquest mateix carrer hi ha altres rajoles de vehicles que recorden aquest esdeveniment. És pràcticament igual a les del segle XIX que encara ara pots trobar a les poblacions valencianes. Potser formava part de la col·lecció de Santiago Rusiñol i ell mateix el feu posar aquí, que tot pot ser, ja que no és de l’estil dels nostres verals. Al mateix carrer veuràs altres tres plafons amb vehicles de principi segle XX executats per Xavier Nogués i Casas que vaig comentar en un altre article.
Entre muralles (20)
A continuació, ens n’anem al carrer de Barcelona per veure més elements ceràmics a Sitges. La via rep aquest nom perquè sembla que antigament aquí se situava un dels dos portals de la muralla, a l’indret on començava —o acabava— el camí a la ciutat. Una placa amb el nom de la via mostra un carruatge que acaba d’arribar mentre el cotxer està descarregant els equipatges.
Les rajoles estan signades per Cerámicas Tormos, empresa antigament ubicada al carrer Major, que venia tota mena d’objectes artesanals pel turisme.
El bohemi (21)
Parlar de Sitges és parlar de Santiago Rusiñol qui, no cal dir-ho, té un carrer dedicat. Tot i que es col·locaren noves plaques en català, s’ha conservat una en castellà. El polifacètic personatge —no gaire reeixit, tot s’ha de dir— apareix retratat ja gran, agafant una peça de ferro forjat amb una mà i sostenint… un pernil amb l’altra mà! Desconec la raó, però imagino que pot tenir alguna cosa a veure la nomenada que tenia de bon vivant. O potser, ves a saber, té alguna cosa a veure amb la xarcuteria que hi ha en aquella cantonada. Tot pot ser.
L’obra, executada el 1956, està signada per Cesc, pseudònim de Francesc Vila i Rufas. Nascut a Barcelona el 1927, fou fill d’un dibuixant i il·lustrador i germà d’un pintor i retaulista, dedicant la seva carrera a l’humor gràfic. Des dels anys seixanta fins als noranta va retratar fets i gent amb un traç fresc i una ironia fina, publicant les enginyoses vinyetes a nombroses revistes i diaris.
Amb els seus personatges, plens d’humanitat i tendresa, analitzà la realitat social quotidiana amb el punt just de crítica, però amb humor, de manera que ningú no se sentí ofès. La clau de l’èxit era la seva capacitat per connectar amb tota mena de públic, a qui convertia en protagonista de les seves obres.
Censura religiosa (22)
Seguidament, un dels personatges que dona nom a un carrer, poc conegut tot i que vinculat amb Sitges, fou fra Àngel Vidal. Aquest il·lustrat franciscà nascut en aquesta vila al segle XVII, a més de diverses obres de teologia, escriví un parell de volums en els quals parla de Sitges. Dits volums tenien per objectiu justificar i aconseguir que la vila depengués de la Corona en lloc d’estar sota el domini senyorial de la Pia Almoina de Barcelona. Malgrat els seus esforços, no ho aconseguí.
No em queda clara la raó d’aquest interès per canviar de domini, però potser té alguna cosa a veure que l’home tenia certa importància com a teòleg. Per exemple, avaluava els candidats per a determinats càrrecs pastorals i —para atenció— havia estat nomenat per la Inquisició per revisar qualsevol escrit sospitós d’heretgia o immoralitat. Era el que es coneix com a censor del Sant Ofici.
Catifes de flors (23)
La celebració de Corpus Christi començà a França a mitjan segle XIII. Cent anys més tard ja es troba documentada la de Sitges. Al segle XIX comença a tenir un caire més festiu, amb la sortida de gegants i les enramades florals que esdevindrien elaborades catifes pels carrers on passava la processó.
Als anys vint del segle XX sorgí la competitivitat entre els carrers per veure qui feia la catifa més lluïda i el 1942 l’Ajuntament de Sitges creà un concurs amb diversos premis. Entre els elements ceràmics a Sitges veuràs moltes rajoles que n’indiquen que aquest o aquell carrer guanyà un o diversos premis. Entre els més antics pots veure els executats per Lola Anglada, els anys seixanta del segle XX.
Nascuda el 1982 en una família benestant de Barcelona, Anglada estiuejava a Tiana. Estudià a la Llotja i a poc a poc va anar col·laborant amb diverses publicacions infantils i il·lustrant contes. Passat un temps va començar també a escriure i il·lustrar contes.
Més tard, cedí a Sitges la seva important col·lecció de nines antigues i diversos llibres il·lustrats per ella. L’Ajuntament, agraït, li cedí un habitatge on l’artista i escriptora hi visqué diversos anys. Pels carrers pots veure les plaques commemoratives dels famosos concursos de flors realitzats per a la diada de Corpus.
A la vora de la platja (7)
Fundat el 1952, el Club de Mar de Sitges fou el resultat de la unió de diversos estiuejants i d’antics socis de clubs que anteriorment s’havien dedicat als esports nàutics. Trenta-sis anys després es creava l’Escola de Vela i poc després, l’equip de regates que aconseguiren diversos premis. Les instal·lacions anaren creixent i ocupant més espai del passeig fins que el 2025 fou desnonat amb l’argument que ocupa un domini estatal i que la concessió havia finalitzat feia vint-i-quatre anys. No té res a veure, però em sorprenc que un organisme tan arrelat com aquest té la pàgina oficial únicament en castellà.
Al costat de l’entrada de l’edifici encara es poden veure algunes rajoles que marquen fites importants del club, com el cinquanta aniversari. També hi ha plafons que recorden diversos premis rebuts durant les festes de Corpus que he comentat més amunt. Aquestes peces, que estan a punt de desaparèixer, duen la signatura LMG. Les inicials corresponen a Lluís Marcé Gea, ceramista sitgetà nascut el 1949 i autor de moltes de les rajoles que pots veure arreu d’aquesta vila.
Després de participar en diverses exposicions, el 1976 començà a crear murals ceràmics i més tard fundaria l’empresa Ceràmiques del Vinyet S.L. Com a empresari va estar molt vinculat al sector de la construcció. Involucrat políticament en la població, va fundar el partit Nou Horitzó i durant vint anys fou regidor d’urbanisme —no exempt d’algunes irregularitats— a l’Ajuntament de Sitges.
Paisatge mariner (8)
Un dels avantatges de passejar per Sitges entre setmana i en temporada baixa, és que hi ha molta menys gent i nombrosos restaurants del passeig estan tancats. Això permet descobrir detalls que normalment resten ocults pels tendals.
En primera línia del passeig de la Ribera i ocupant tres edificis de principis de segle XX —que posteriorment foren indignament sobrealçats— l’hotel La Santa Maria fou inaugurat el 1969 en una ja imparable onada turística. Amagat pels cables, els focus i els para-sols, hi ha un bonic fris ceràmic que reprodueix elements molt idonis per una població marinera. Mar, peixos, barques, xarxes de pesca, el sol, la lluna i algun estel ocupen aquest estret i allargat mosaic executat només a base de color blau i negre sobre un fons blanc.
Com que no duu la signatura, he estat incapaç d’esbrinar-ne l’autoria. És possible que dati de quan s’obrí el restaurant de l’hotel.
Aplec sardanista (10)
Per acabar aquest recull d’elements ceràmics a Sitges, et presento una interessant obra localitzada també al passeig de la Ribera. El plafó mostra sis dansaires que ballen al mig del camp al so d’una cobla la mar d’entregada. Tot i que no duu signatura, m’hi jugaria un peix que l’obra fou executada per Antoni Roca i Maristany.
Nascut a Barcelona el 1895, Roca fou un peculiar dibuixant. Va començar treballant per algunes revistes com Papitu, amb uns característics dibuixos de traç delicat. A continuació, s’especialitzà en dibuix humorístic de tema futbolístic, col·laborant amb importants diaris de l’època. Després de la Guerra Civil va estar un temps inactiu, retornant amb exposicions i l’execució de caricatures. Finalment, cap als anys seixanta del segle XX canvià de registre, produint rajoles de ceràmica amb refranys i dibuixos humorístics. Aquesta tasca el feu molt popular, tant que fins i tot la seva obra era copiada. L’artista moria el 1977, quan tenia vuitanta-dos anys, deixant un extens llegat, com el del forn Espinasa de Granollers o el vestíbul d’un edifici del carrer de Navas de Tolosa de Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el plànol
Saber més
- Fra Àngel Vidal: Arxiu històric municipal de Sitges, per Vinyet Panyella, pàg. 89
- Si vols veure altres elements ceràmics a Sitges: rondaller.cat
- Si t’agraden les rajoles o els mosaics: rondaller.cat
- La muralla de Sitges: museusdesitges.cat
- Francesc Vila Rufas, Cesc: wikiwand.com – tebeosfera.com
- Club de Mar: criticartt.blogspot.com – eixdiari.cat
- Antoni Roca: wikiwand.com
