Masies històriques a Argentona dibuixades en ceràmica.

Abans que res, en el primer i segon article vaig parlar de dotze masies històriques a Argentona que foren retratades en plafons ceràmics i col·locades al restaurant El Celler d’Argentona. Tenia pensat fer un darrer article amb les set obres que em quedaven pendents de fotografiar. Però, amb tot el dolor del cor, les tres darreres no he estat a temps de documentar-les, ja que tristament, l’establiment va tancar definitivament les portes el 2014. Així doncs, aquí tens quatre dels set darrers plafons.

D’aquestes, hi ha tres que estan signades clarament per Enric Segú —alguna amb la data 1976—, exceptuant la darrera. Enric Segú i Estrada fou un pescador nascut a Barcelona el 1910 qui esdevindria un reconegut ceramista. Tenia l’obrador a Sant Climent de Peralta, a la vora de la Bisbal d’Empordà, on el seu fill Enric Segú Riera continuà la trajectòria artesanal del pare.

Aquarel·la amb una vista de la masia de Can Pau Brut, també coneguda com a Mas Ballot de la Pujada. — Can Pau Brut.

13. Cal Coix

Situat al veïnat del Puig, aquest mas ja s’esmenta al segle XV amb el nom de mas Llunell, tot i que l’aspecte actual es deu a una reforma efectuada dos-cents anys més tard. A la façana destaca el magnífic portal adovellat, malgrat que no apareixen els dos fanals de ferro forjat que el flanquegen. Observa que a la part alta hi ha un matacà, record d’una època en què el bandolerisme i les incursions pirates eren habituals obligant els masos aïllats a protegir-se. Al plafó ceràmic es llegeix “Antiga rectoria d’Argentona”, però penso que es tracta d’una confusió de l’artista. L’antiga rectoria és un edifici que hi ha a tocar de l’església de Sant Julià. L’altra qüestió que no he aconseguit esbrinar és la raó del malnom Coix.

Plafó ceràmic dels anys setanta fet per Enric Segú amb la imatge de Cal Coix. — Cal Coix.

14. Can Barrau

Aquest edifici del veïnat de Lladó és també conegut com a Can Barrau de la Pastanaga, per un torrent i una font amb aquest nom. Tanmateix, sembla que antigament també es coneixia com a Mas Moió. No confondre amb la casa de pagès amb el mateix nom que hi ha al veïnat de Sant Jaume, a tocar de l’autopista C-32.

Actualment, es troba envoltada per una urbanització de cases adossades i un petit espai que recorda els camps que tenia anys enrere. Conserva un bonic portal rodó amb dovelles, probablement del segle XVI, una finestra gòtica i una espitllera, potser feta com a mitjà de protecció. A hores d’ara hi ha el projecte de rehabilitar l’edifici i convertir-lo en equipaments.

Plafó ceràmic amb la imatge de Can Barrau, una de les masies històriques a Argentona. — Can Barrau.

15. Can Camps

Situada a tocar de la ronda Llevant, és una altra de les masies històriques a Argentona, encara que de dimensions reduïdes si la compares amb les anteriors. Així mateix, conserva un interessant portal i unes finestres gòtiques del segle XVI. Si t’hi fixes, sembla que hi manca un cos a la dreta, com si l’edifici no hagués estat acabat. Pel que es pot veure a la imatge, al davant hi havia l’era.

Observant aquest plafó amb deteniment t’adonaràs que hi ha una rajola al paller que ha estat capgirada. Des de temps immemorials que passen aquesta mena d’errades, ja que sovint l’artista no era qui el col·locava al lloc, sinó que ho feia una altra persona que de vegades confonia les peces.

Plafó ceràmic amb la imatge de Can Camps, una de les masies històriques a Argentona. — Can Camps.

16. Can Pau Brut

Per acabar, en aquest darrer recull de masies històriques a Argentona tenim Can Pau Brut, que conserva unes finestres gòtiques del segle XVI. També és coneguda com el Mas Ballot de la Pujada per trobar-se precisament al barri de la Pujada i per diferenciar-ho d’un altre edifici amb el mateix nom. Al plafó s’esmenta en petit: “Masoveria Cabanyes”. Sembla que es tractaria de la casa dels masovers de Can Cabanyes, un impressionant casal fortificat situat cinc-cents metres muntanya amunt.

No em queda clar si Brut és el cognom o bé un malnom d’un tal senyor Pau qui potser no tenia la neteja com quelcom habitual. Penso jo que deu ser més aviat aquesta segona possibilitat, ja que actualment, la masia —que s’ha reconvertit en un lloc on celebrar casoris—, es publicita com Can Pau, ometent el Brut que sembla que no és adient. Com a curiositat, l’única dada que he trobat de Pau Brut és del 18 de setembre de 1849. Després del judici per un brutal assassinat on hi havia una colla d’homes implicats, en Pau fou posat en llibertat.

Per bé que hi ha algun detall que coincideix amb l’estil d’Enric Segú, la signatura d’aquesta peça no és prou clara per afirmar-ho. De fet, sembla haver estat executada el 1975, un any abans que les altres, quan guanyà el tercer premi del concurs de càntirs d’Argentona. Potser aquesta era una primera proposta ràpida que l’autor va fer per mostrar-la al client abans de fer la resta.

Plafó ceràmic amb la imatge de Can Pau Brut, una de les masies històriques a Argentona. — Can Pau Brut.

Finalment, si algun dia reobren el restaurant El Celler d’Argentona, situat al mas de Can Calopa, intentaré documentar els tres plafons ceràmics pendents que retraten la Capella del Sant Crist, l’icònic castell de Burriac i una vista genèrica de la població d’Argentona.