Els mosaics de la capella del Sagrament de Mataró.
En Mario era un jove genovès que volia estudiar música, però acabà aprenent l’ofici del seu pare, qui tenia un taller de mosaic a Gènova. En aquell temps, el mosaic era una tècnica molt desenvolupada a Itàlia i, de manera especial, a Venècia. El 1884 —tenia vint anys— Mario Maragliano i Navone se n’anà a Barcelona per obrir un taller on introduí la tècnica del mosaic modern. Més tard obrí un taller a Madrid.
Amb l’arribada del modernisme, cada vegada va tenir més encàrrecs i acabà col·laborant amb rellevants arquitectes com Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch. Entre molts altres, executà els meravellosos mosaics del Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau. I també els mosaics de la capella del Sagrament a Mataró, que ara et convido a veure.
Ofrenes
A partir del segle XV l’església establia que el sagrari es col·loqués a l’altar major o bé, en determinats temples, en una capella dedicada únicament al culte eucarístic. El lloc havia de ser “noble, destacat i apropiat per a la pregària”. Un sagrari és el lloc on es desa la sagrada hòstia, que és un tros de pa fet amb farina de blat, però sense llevat i que s’ofereix durant l’eucaristia. Aquesta tradició es remunta als temps del judaisme, quan es consumia pa sense llevat durant la festivitat de la Pasqua. Curiosament, el mot hòstia —que vol dir ofrena— ve de quan a l’antiga Grècia sacrificaven a les divinitats petits animals, com coloms.
Nou lloc d’adoració
Dins la basílica de Mataró ja hi havia una capella per aquest ús. Però la confraria de la Minerva, que era qui ho gestionava, va fer una fallida econòmica i la capella es quedà sense manteniment. A final segle XIX va sortir del tràngol i decidiren construir un nou espai molt més sumptuosa. Per aquest motiu cediren l’antiga capella per utilitzar-la com a magatzem a canvi del terreny que ocupava l’antic fossar, davant l’església.
La nova capella
Amb no pocs entrebancs, s’aprovaren els plànols realitzats pel mataroní Emili Cabanyes i Rabassa, que mira tu per on, a més d’arquitecte, poc després acabaria essent alcalde de Mataró. Fou coautor del Pla de l’Eixample d’aquesta ciutat i executà diverses obres públiques. No s’escatimaren recursos i es contractaren els serveis del polifacètic decorador Enric Monserdà i Vidal, qui tant et pintava un quadre, com et dissenyava el mobiliari, la vidriera o els estris d’orfebreria.
El decorador
Enric Monserdà nasqué a Barcelona el 1850. Segurament el cognom et sonarà, ja que era germà de l’escriptora Dolors Monserdà. Començà treballant al taller d’enquadernació que el seu pare tenia a Barcelona o a més, tenien lloc tertúlies polítiques i culturals amb diversos intel·lectuals que es reunien allà.
En els seus inicis, l’Enric rebé encàrrecs de pintures per a una església. De fet, les pintures de la capella del Sagrament de Mataró són seves. També treballà com a joier, dissenyant joies, ornaments litúrgics i reliquiaris. Després dissenyà mobiliari, fou professor de dibuix. El seu treball més conegut és la decoració del Saló de Cent a Barcelona, finalitzada el 1925.
Un paviment com cal
Molt influenciat pels estils medievals i també per l’orientalisme, Monserdà els va barrejar tots aquí i creà una decoració certament espectacular. Un cop has entrat, no saps ben bé si ets dins un temple bizantí, romànic o gòtic. Les obres finalitzaren el 1889.
Potser per manca de fons, en un principi el paviment es cobrí amb fusta, que desdeia molt de la resta de la capella. Posteriors humitats del subsol aviat van malmetre la fusta. Així que, només quatre anys després d’acabades les obres, no va haver-hi més remei que aixecar-ho tot i tornar-ho a pavimentar.
Aigua de vida
Però aquesta vegada es lluïren, ja que Monserdà va dissenyar un complet repertori simbòlic que Mario Maragliano s’encarregà de plasmar meravellosament, tessel·la a tessel·la. Una font amb dos cérvols és el tema principal, inspirat en diversos textos bíblics. Simbolitza el paradís. Aquesta representació es basa en unes paraules del salm 42 que diu: “Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu” (Sl 42,2). És a dir, que el cérvol simbolitza la persona cristiana i la font seria Crist. Ve a ser una al·legoria del baptisme.
Representacions heràldiques
Al centre del paviment, hi ha l’antic escut de Mataró, el de Catalunya i la Creu de Sant Jordi. Des del segle XV el blasó de Mataró ha canviat tantes vegades que al final costa de saber quin és el correcte. De fet, el que actualment utilitza el Consistori tampoc ha estat oficialitzat per la Generalitat de Catalunya. La mà que agafa una planta —mata— és el que es coneix com a arma parlant, és a dir, una aproximació fonètica al nom de la població.
Tothom hi és present
Un altre mosaic, amb anyells, representa Crist. Finalment, distribuïts per tot l’espai hi ha diversos emblemes referents a oficis i corporacions: arquitectes, vidriers, fusters, teixidors, pintors, metges… A més, alternats, també pots veure animals i plantes.
Tot plegat, una al·legoria que ve a dir que tant el treball humà com la natura són sota els peus de Crist i de la protecció divina.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Plaça de Santa Maria, Mataró
Saber més
- Maragliano: desantacreuasantpau.blogspot.com
- El mosaic de la capella del Sagrament, per R. Soler
- Les capelles del Sagrament, per R. Soler
- Emili Cabanyes: wikiwand.com
- Enric Monserdà: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: