El monument a Sefarad a Palafolls (Maresme).
Ens trobem l’any 586 abans de la nostra era. Després de deu anys de guerra entre l’imperi babilònic i el regne de Judà, Jerusalem és arrasada. Una part dels ciutadans van ser deportats a Babilònia. La resta es va dispersar arreu del món. Així començava el que es coneix com a diàspora jueva.
La major part de llibres bíblics de l’Antic Testament recorden i es lamenten d’aquell fet. Per exemple, el llibre del profeta Abdies diu que “els deportats de Jerusalem que estan a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb.” (Ab 1,20).
Tradició incerta
Tot i que només una vegada és mencionat així, tradicionalment els hebreus utilitzen el mot Sefarad per designar la península Ibèrica. No obstant això, hi ha experts que creuen que el terme no correspon amb aquest territori. Tant és. Quan una cosa es converteix en tradició, vés i canvia-la, a veure si pots.
A partir del segle II, els jueus que vivien a la península ja s’hi referien com a Sefarad. D’aquí deriva el mot sefardita, que són els jueus expulsats al segle XV. Actualment, la població jueva se segueix referint a Espanya com a Sefarad. De fet, actualment diversos organismes espanyols també utilitzen aquesta denominació.
Un nom, una lluita
El 1960 Salvador Espriu publicava el poemari “La pell de brau“. Utilitzant el mite de Sefarad, el poeta feia una dura crítica a l’Espanya de la postguerra. Òbviament, l’obra es va fer molt popular, convertint-se en un símbol de la lluita antifranquista.
Més de vint anys després, el 1988, s’erigia a Palafolls un monument que va donar nom a una desolada plaça amb el nom de País de Sepharad. I no em preguntis per què hi ha qui ho escriu amb f o amb ph. Imagino que no està unificat. D’altra banda, intueixo que aquest monument va ser un homenatge a l’obra d’Espriu, ja que el carrer que envolta la plaça porta el nom del poeta.
L’escultura va signada amb “CRIT” i “Marés“. Tanmateix, enlloc es menciona aquesta obra, ni l’autor, que dedueixo que no és altre que Jaume Marés i Torrentó. Nascut el 1956 a Malgrat de Mar, en Jaume es va dedicar a la ceràmica així com a la creació de monuments per a diversos municipis. Les seves obres escultòriques sovint combinen el ferro, la pedra, el formigó, així com altres materials.
Detalls
El mot “CRIT” entre cometes, imagino que és el títol que li va posar el mateix artista. No obstant això, al mur de formigó sembla que posteriorment s’afegí “País de Sepharad” amb rajoles que, siguem sincers, poc s’adiuen al conjunt.
Sigui com sigui, l’element més peculiar del monument a Sefarad a Palafolls són les set trompetes. Potser fan esment a un passatge del llibre de l’Apocalipsi que parla de set àngels que tocaren sengles trompetes anunciant desgràcies (Ap. 8). Potser és fruit de la meva imaginació, però m’ha vingut al cap l’obra “El gran diàleg” de Karel Nepraš, escultor polonès nascut el 1932.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça País de Sepharad. Palafolls
Saber més
- Sefarad: wikipedia.org
- La pell de brau: escriptors.cat
- ¿Ha muerto Sepharad? lavanguardia.com, per E. Juliana
- Entrevista amb Jaume Marés: Revista Som-hi! 1978, núm 3
- Entrevista amb Jaume Marés: Revista Som-hi! 2014, núm. 413
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: