El castell de Palafolls (Maresme).
Les nissagues medievals em recorden aquells inacabables, antics i embolicats serials com Falcon Crest o Dallas.
De la mateixa manera, els castells catalans acostumen a tenir al darrere uns complicats llinatges. Situat al cim d’un turó i amb unes panoràmiques privilegiades, el castell de Palafolls no és cap excepció.
Senyors i vassalls
Al segle X, després d’haver escombrat els musulmans, apareix el feudalisme, un sistema de govern en l’àmbit polític, jurídic, econòmic i social amb la idíl·lica intenció de protegir la població. És a dir, enriquir-se gràcies a la població.
Així doncs, els regnes es dividien en petits territoris, més o menys independents, on el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Pots imaginar que això va donar peu a abusos per part del senyor.
És en aquest context que apareixen les fortificacions que, amb més o menys dignitat -més menys que més-, han arribat fins als nostres dies, com el castell de Palafolls.
Els primers propietaris
Al segle XI els Umbert, que governaven un ampli territori des del Montseny fins al mar, des de Caldetes fins a Lloret, són els qui van fundar aquesta fortificació o això creuen les persones enteses.
Una de les filles es casà amb un Gausfred, la descendència dels quals adoptaria el cognom Palafolls, un altre enigma, ja que ningú sap d’on prové.
Una llegenda assegura que està format per dues paraules, que vindrien a dir ‘el palau del boig’ (foll). Altres teories suggereixen que en realitat deriva d’un cognom del qual més tard la població prendria el nom.
Sigui com sigui, el castell anava passant de pares a fills, fins que el 1381, el darrer descendent va dir que n’estava fart de la propietat, la va vendre al rei Pere el Cerimoniós i va comprar una altra a l’Aragó, castellanitzant el cognom pel de Palafox. Adéu siau.
Un nou llinatge
L’estratègica situació del territori era molt llaminera i un any més tard el rei va vendre la fortalesa a Bernat IV de Cabrera, començant així una nova etapa sota aquest poderós vescomtat.
Els Cabrera probablement s’originaren al segle XI al desaparegut castell que hi havia al municipi de L’Esquirol, al Cabrerès (Osona). Aquesta important família tenia jurisdicció a part de l’actual comarca de la Selva, Vallès Oriental i Osona. Després d’emparentar amb el vescomtat de Bas, encara va ampliar més el territori. I ja no et dic quan va comprar les propietats dels Palafolls.
El castell de Palafolls va viure moments tensos amb la Guerra Civil catalana al segle XV i la propietat va trontollar, però poc després va reprendre el control. Seguidament, una descendent dels Cabrera es va casar amb un parent de Ferran el Catòlic, iniciant així una etapa sota els cognoms Enríquez-Cabrera.
La jurisdicció dels senyors d’aquest castell s’estenia pels actuals termes de Palafolls, Santa Susanna, Malgrat de Mar i part de Blanes. El castell formava part d’una xarxa defensiva que incloïa els castells de Blanes, Montsoriu, Montclús, Hostalric i Santa Coloma de Farners. D’aquesta manera, el que no veia un, ho veia l’altre i es podien avisar ràpidament.
Finalment, al segle XVI un descendent va vendre l’edifici. Era una nova època en què els castells ja no representaven el poder feudal. Més guerres i propietaris després, el recinte va anar patint els estralls del temps i l’abandonament, fins que acabaria pertanyent a l’estat.
Tots els estils
En un primer moment, el castell de Palafolls seguia l’estil romànic, però a causa del mal estat en què es troba actualment, es fa complicat imaginar com havia estat. D’altra banda, l’edifici es va anar ampliant al llarg del temps, afegint nous espais i estructures.
No va ser fins al 1913 que l’arquitecte Isidre Puig i Boadas va fer un esforç per tal de fer una representació documentada de com era.
A part de les muralles i els accessos, el conjunt comprenia el pati d’armes amb una gran torre de vigilància i el recinte sobirà, on s’ubicaven les estances, la gran sala del consell, el magatzem, la bodega i la cisterna. La capella que sembla feta d’abans-d’ahir, va ser restaurada el 1969, modificant una mica l’estructura.
Vint anys després l’ajuntament de Palafolls va decidir frenar el greu deteriorament de l’edificació, convertint-se des de llavors en un signe distintiu de la població. Però l’alt cost només ha permès evitar la desaparició del poc que resta dempeus.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí del Castell. Palafolls
Saber més
- El castell de Palafolls: castellscatalans.cat – felescuriosus.wordpress.com
- Castillo de Palafolls. Análisis histórico-arqueológico de una fortaleza medieval, per F. Calero
- Història de Palafolls: palafolls.cat
- Vescomtat de Cabrera: enciclopedia.cat
- Els vescomtes de Cabrera, senyors de les Guilleries …, per E. Mallorquí
Què veure a prop
- Art marginal a Palafolls
- Casa Narcís Ribas de Palafolls
- Excursió pels voltants del castell
- Barri Els Pins de Blanes
- Plafó ceràmic d’Opisso a Malgrat de Mar
- Casa Saladrigas
- Font de la Mina Cristal·lina
- Santa Susanna
- I si vols veure més castells, mira això
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: