Itinerari per l’Alt Camp i el Baix Penedès.
Passar en poc temps per un enterrament romà, un monestir cistercenc i un santuari modernista entre altres moltes coses, dóna vertígen. És com si et prens de cop un pot de llet condensada, que de tant concentrat no ho pots païr bé. Però, què bo, eh!
Doncs això és el que m’ha passat en visitar un petit racó a cavall entre l’Alt Camp i el Baix Penedès. Es tracta d’una breu ruta en cotxe, molt fàcil i variada que fins i tot et permetrà relaxar el cos.
Vilardida
Per començar, en el nostre cas vam establir el quarter general a Vilardida, un minúscul municipi que és al mig de tot arreu i no se sap ben bé on pertany. Amb un passat una mica agitat, el nucli conserva la senzilla capella de Santa Maria del segle XVIII.
Vila-rodona
En primer lloc ens vam acostar a Vila-rodona, una població que resta oblidada a l’ombra de Santes Creus i que té el seu interès. El columbari romà —res a veure amb coloms— és una interessant construcció funerària del segle II d.C on es cremàven les despulles del difunt i les cendres es guardàven en urnes de fang.
El castell és del segle XVIII i domina la població i tota la vall, destacant per la seva curiosa torre quadrada amb les cantonades arrodonides. Seguidament, la cooperativa agrícola és un harmoniós edifici d’estil modernista projectat inicialment per Joan Rubió i Bellver qui no pogué continuar a causa del seu càrrec d’arquitecte de la Diputació de Barcelona. Llavors el 1919 es feu càrrec César Martinell i Brunet, prolífic arquitecte qui aquell mateix any projectaria fins a vuit cellers, com el de Gandesa, Falset i Montblanc.
L’església de Santa Maria és del segle XVIII i té un esbelt campanar, tan alt que et preguntes què deuria passar perquè tingui aquestes dimensions. Tanmateix, hagué de ser reconstruit els anys cinquanta del segle XX. Et recomano passejar per la vora del riu Gaià i anar descobrint fonts, un pont penjant, els rentadors, un pou de glaç, l’arbreda, un convent abandonat… Vaja, que hi ha de tot!
Santes Creus
L’abadia cistercenca de Santes Creus no necessita presentació i no té res d’envejar al seu company de Poblet. Fou fundat a mitjan segle XII sota el patrocini de dos importants llinatges nobles, en un indret idoni a la vora del riu Gaià. Fins al segle XIV visqué una etapa d’esplendor, gràcies també perquè reis i reines el triaren per a ser sebollits.
Tanmateix, com que ja hi he estat un parell de vegades, aquest cop ens vam dedicar a contemplar amb tranquil·litat els patis i edificis de l’exterior tots decorats amb esgrafiats. Per exemple, el pati de Santa Llúcia amb un magnífic rellotge de sol pintat per Ferdinandus Serra —pseudònim de Ferran Serra Sala—. També mereix atenció l’antic hospital de Sant Pere dels Pobres del segle XIII que dos-cents anys més tard fou reformat per convertir-lo en el palau de l’Abat.
Montferri
Montferri és un lloc singular. A part de la imprescindible visita al centre històric, aquesta vila té l’honor de posseir l’original santuari de la Mare de Déu de Montserrat, edifici concebut per Josep Maria Jujol amb la seva particular empremta.
El municipi pertany a la comarca de l’Alt Camp i fins a principi segle XX rebia el nom de Puigtinyós arran del color vermellós de la muntanya que hi ha al terme. S’explica que una epidèmia de tinya s’escampà per la zona i el mot tinyós tingué connotacions pejoratives. Així doncs, per evitar que les altres poblacions els fessin burla, la gent de Puigtinyós decidí canviar el nom pel de Montferri, que era un petit indret amb masos.
Masllorenç
A continuació acosta’t a Masllorenç, una població del Baix Penedès amb carrers estrets. Les persones enteses creuen que el nucli primitiu, inicialment format per habitatges de pastors, nasqué emparada pel castell de Puigtinyós —més conegut per castell de Rocamora— de Montferri. A partir del segle XVIII té lloc una etapa pròspera i de creixement amb el conreu de la vinya. Tanmateix, la plaga de la fil·loxera a final segle XIX motivà una davallada del nombre d’habitants.
L’església, data del segle XVI quan hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser la qual fou desbancada per sant Ramon de Penyafort vint anys més tard. Això no obstant, l’edifici barroc que veus actualment es bastí dos-cents anys més tard. L’altíssim i esvelt campanar, coronat amb un àngel que es diu Llorenç, s’alçà a mitjan segle XIX.
Masarbonès
Finalment, acabem la ruta a Masarbonès, un altre petitíssim poble que conserva un atractiu i ben cuidat nucli de masies i edificis de diverses èpoques. Tot i que al segle XVIII passà a formar part del municipi de Masllorenç, a l’Baix Penedès. Se sap que al segle XII s’edificà una torre de defensa que amb el temps s’anà ampliant fins a tenir l’aparença d’un gran mas que actualment rep el nom de cal Martí.
A partir d’aquí s’anaren bastint nous habitatges que al segle XVIII conformaren un petit nucli al voltant de la plaça de l’Om. L’església, d’estil neoclàssic, es bastí en aquella mateixa època i es dedicà a sant Bartomeu. Per acabar, el petit cementiri als afores del poble té als murs unes inquietants creus al voltant del mur exterior.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: