Itinerari per conèixer algunes de les restes romanes a Barcelona.
Els romans conquerien en plan McDonald’s: triaven un bon lloc, creaven una ciutat amb esquemes predeterminats i repoblaven la zona pacíficament. La Barcelona romana era com una franquícia: els seus carrers, el fòrum amb el poder religiós i civil, les muralles, l’aprovisionament d’aigua… Tot se sabia com havia de ser.
Avui et proposo descobrir, en indrets fins fa poc amagats, l’empremta que ens van deixar aquests conqueridors. Pots seguir l’itinerari al mapa.
Alea iacta est!
En primer lloc, visita el museu d’Història de Barcelona (MUHBA) sota la plaça del Rei. Malgrat que ja vaig dir que no és res emocionant —per mi, és clar—, és de tot punt imprescindible anar-hi per conèixer la Barcino a la romana. Creat el 1943, mostra troballes de la ciutat romana del segle I a.n.e., de la època visigòtica del segle VII i de la medieval del segle XIII. A més, pel mateix preu podràs visitar el Palau Major, la capella de Santa Àgata i la Casa Padellàs.
Ja que hi ets, acosta’t al carrer del Paradís i entra per veure les espectaculars columnes del temple d’August, un dels primers edificis d’aquella primera colònia romana. Se situa al punt més alt del Mons Tàber, assenyalat a l’entrada de l’edifici amb una roda de molí. Amb el temps una part s’enrunà i tres columnes quedaren oblidades dins d’un edifici gòtic i foren descobertes durant les obres de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. La quarta columna s’havia col·locat a la plaça del Rei de la Ciutat Comtal i s’incorporà aquí.
Seguidament, passa per la plaça de Sant Jaume, entra pel carrer de Sant Honorat i gira pel de la Fruita. Aquí pots visitar la Domus de Sant Honorat, la casa d’un important personatge del segle IV, amb interessants mosaics.
De casa bona
Baixa pel carrer de Ferran i tomba per Avinyó on t’espera una altra casa, la Domus d’Avinyó, potser menys sorprenent, però igualment interessant pel conjunt de pintures. El magnífic audiovisual ajuda a entendre millor aquesta troballa. Aquest habitatge, edificat en algun moment entre els segles I i IV, se situava al costat de la muralla i en una important confluència de carrers.
Entrada a la ciutat
Ves trencant per carrerons cap a l’esquerra fins a trobar el carrer de Regomir. El nom li ve de la “Porta Regumiro” que podràs veure just a l’entrada del Pati d’en Llimona. Això no obstant, el que veuràs és un dels passos laterals per vianants. Regomir fou un barri mariner on s’establiren les primeres drassanes. Hom pensa que el nom deriva de “rec de Mir” o “de Miró”, un comte de Barcelona.
Uns metres més avall entra per una porta de vidre —és gratuït!— per caure de genolls en descobrir una de les torres d’entrada de la muralla i també les restes d’unes termes. Aquí s’acabava —o començava— la ciutat.
Ahir defensa, avui paret
Sortiràs a un pati per l’altra costat del recinte. Definitivament agafaràs una contractura de coll en aixecar la vista i comprovar la sorprenent alçada de les muralles. Aquesta defensa, que comptava amb setanta-sis torres, es bastí al segle IV i anava adossada a la part exterior de l’antiga muralla. Mareja pensar que aquestes edificacions fa més de deu segles que es van fer.
Tomba pel carrer del Correu Vell, que deu el nom a la primera estafeta establerta a Barcelona al segle XVIII. Passaràs per carrers molt estrets però plens d’encant així que no vagis a corre-cuita.
Protecció de l’exterior
Aniràs a parar a la plaça dels Traginers, indret que sembla que deu el nom al fet que aquí hi havia la casa gremial de les persones dedicades al transports de mercaderies, com els bastaixos, els qui llogaven les mules i els traginers. Aquí veuràs un altre petit tram de la segona muralla del segle III. Es conserva una torre circular —de fet, és l’única que queda— destinada a defensar aquesta cantonada de les incursions bàrbares.
Un edifici, dos estils
Ara puja per Viladecols, Lledó i tomba a la dreta per la baixada de Caçador. Des d’aquí, encara que no sigui romana, val la pena contemplar la façana posterior de la Casa Pomés projectada pel prolífic arquitecte Claudi Duran Ventosa. Una curiositat: Aquesta façana data del 1929 i està decorada amb rajoles blaves. Tanmateix, si mires la part frontal que dóna a Via Laietana veuràs que és la mateixa estructura però en estil neogòtic, construida divuit anys abans.
Fora de la ciutat
Per trobar més restes romanes a Barcelona, passeja per la part exterior de la muralla i el fossat. Tot i que, com he comentat, hi va haver diverses muralles, per construir la que ara veus del segle III es va arrasar amb tot el material disponible i per això pots veure peces incrustades provinents d’altres construccions.
Així mateix, fixa’t en les ampliacions executades durant l’edat mitjana per aprofitar els espais entre les torres: murs, arcs, finestres… I és que el recinte començava a quedar-se petit i calia guanyar espai com fos.
Per cert, l’autèntica muralla és la de pedra. Els trams de maó són la solució que es va adoptar a principi segle XX quan es plantejaren: què fem: ho restaurem que no es noti o ho fem ben diferent? La resposta és evident.
A continuació creua la plaça de l’Àngel i continua per Tapineria, carrer on al segle XIV s’establiren els artesans que fabricaven una mena de sandàlies amb plataforma de suro anomenades tapins. Atura’t a la plaça de Ramon Berenguer III el Gran, qui fou comte de Barcelona al segle XI. Des d’aquí pots contemplar com a l’època medieval es va modificar la muralla per tal d’ampliar la capella de Santa Àgata la qual pertanyia al Palau Reial.
Portar les aigües
Continuant per Tapineria aniràs a parar a l’avinguda de la Catedral. Aquí veuràs les restes de l’aqüeducte que al segle I duia l’aigua del Besòs fins a l’entrada de la ciutat. Bé, de fet el que veus és la reconstrucció feta el 1958 d’una arcada al punt on l’aqüeducte entrava a la ciutat. Si vols veure quatre arcs romans originals et pots acostar a la propera plaça del 8 de Març.
Segueix per Boters, gira pel carrer del Duc, tomba pel de Francesc Pujols —escriptor i filòsof barceloní mort el 1962— i aniràs a espetegar a la plaça de la Vila de Madrid on es troba la Via Sepulcral, darrer de les restes romanes a Barcelona per visitar avui.
La via dels morts
Als primers segles de la nostra era, els romans feien els enterraments a banda i banda dels camins, de manera que els vianants aprofitessin per fer ofrenes i pregàries. Per això, algunes tombes tenen un forat per on introduir les ofrenes.
Finalment, aquesta necròpolis va quedar tapada per les deposicions de la riera. Al damunt s’aixecà un convent que fou destruït durant la Guerra Civil. En remodelar l’espai als anys 40 es descobriren aquestes restes.
I aquí donem per finalitzada la descoberta de les restes romanes a Barcelona. I tant que hi ha més! Però per avui penso que hauràs tingut prou emocions.
Per acabar, et deixo amb la bonica pregària d’un enterrament:
“Espargeix vi i oli de nard perfumat
sobre les meves cendres, oh hoste!,
i afegeix-hi bàlsam de roses vermelles.
La meva urna no plorada gaudeix
d’una primavera perpètua.
No he mort, només he canviat de món.”
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Museu d’Història: rondaller.cat
- Domus de Sant Honorat: atics.org
- La Porta de Mar: museuhistoria.bcn.cat
- Casa Pomés: poblesdecatalunya.cat
- Les muralles: altresbarcelones.com
- Aqüeducte: quimicaalavista.wordpress.com – enarchenhologos.blogspot.com.es
- Via Sepulcral: barcelona.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: