A Mataró (Maresme) es conserva una làpida que, de manera resumida, diu que el 26 de juliol de 1772 van fer estada en aquella casa (ara desapareguda) les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.
Comencem pel principi
Tot i que no es té constància real de la vida d’aquestes germanes, es pensa que podrien ser deixebles de Cugat, un sant que vivia on? A Sant Cugat del Vallès (Castrum Octavianum al segle IV dC).
Sant Cugat va morir degollat i elles van ser martiritzades (no sabem com) quan volien enterrar el mestre.
Reinventant la història
Al segle XVI Joan Gaspar, un frare historiador, va escriure un llibre que durant molts anys es va tenir per verídic i després s’ha trobat força (com dir-ho?) imprecís.
Aquest frare defensava i “demostrava” que aquestes santes eren germanes i nascudes a Iluro (Mataró) i ho va fer amb tant de convenciment, que tothom se’l va creure.
A partir d’aquí, es va engegar una poderosa maquinària que no va parar fins a fer venir des de Sant Cugat del Vallès, les restes de les -suposades- màrtirs fins al seu -suposat- lloc de naixement. Aquest fet queda immortalitzat a la inscripció que hem vist al principi.
Deu anys més tard, les dues noies es convertirien en les patrones de la ciutat, desbancant el pobre sant Desideri, que ja s’havia fet la idea de quedar-se amb el títol i de qui ara ja ningú es recorda.
Des de llavors se celebra la festa de Les Santes Juliana i Semproniana i ja ningú qüestiona l’improbable origen de les germanes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Montserrat, 60. Mataró
Saber més
- Vida de les santes
- El problema de l’origen de les santes, per J. Llovet
- Història de la festa: totmataro.cat
- La làpida: Museu Arxiu de Santa Maria
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: