La via del progrés

Passejada per Calella, per conèixer el patrimoni a la vora de l’antic Camí Ral.

En el primer article hem visitat el nucli antic de Calella (Maresme). Avui coneixerem altres indrets que normalment no tenim en compte quan anem a la seva platja. Tots són a tocar del carrer Sant Jaume (N-II), així que t’aconsello fer tres aturades amb el vehicle.

Informació important

En primer lloc, cal aclarir tres punts per entendre millor aquest itinerari:

1. Entre els anys 20 i 30 a Calella es van construir diversos edificis d’ús públic: la biblioteca, el mercat, el parc Dalmau i l’escorxador i es va remodelar el passeig Manuel Puigvert. De la mateixa època tenim la fàbrica Llobet-Guri. És a dir, que va ser una ventada de progrés. Cal agrair-ho a Jaume Dalmau, un treballador que arribà a ser alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera
2. Jeroni Martorell era fill de Calella. Alumne predilecte de Josep Puig i Cadafalch, va ser molts anys arquitecte municipal de Calella, on ha deixat la seva empremta d’estil noucentista.
3. L’imperi romà va crear una important xarxa de camins, molts dels quals ara seguim utilitzant sota altres noms. A l’Edat Mitjana, un d’ells va prendre el nom de Camí Ral ja que gaudia de la protecció dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó. Actualment, la major part del traçat de l’N-II que avui farem correspon a aquesta antiga via.

Primera parada

Per començar, deixa el vehicle a l’aparcament davant el mercat i ves a peu fins al número 151, on hi ha la biblioteca Costa i Fornaguera. Aquest edifici noucentista es va projectar per atendre les necessitats culturals de l’època. Vaja, igual que ara. Està dedicat a un fill de la ciutat que arribà a bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona.

Al costat s’aixeca l’antiga fàbrica tèxtil Llobet-Guri, que tingué gran importància en una època de bonança. Va ser projectat per Eusebi Bona, que et sonarà més pels seus edificis a Barcelona: La Unión i el Fénix a Passeig de Gràcia o el del Banco Español de Crédito a Plaça de Catalunya.

L’edifici ha estat rehabilitat parcialment per allotjar el Museu del Turisme, on et farà gràcia veure com va començar aquest moviment i veure els típics records que qui més qui menys, alguna vegada hem comprat i que només serveixen per fer pols.

El nou estil

Uns metres més avall hi ha el mercat municipal. Els arquitectes noucentistes, en aquest cas Jeroni Martorell, van voler trencar amb la decoració merament estètica del modernisme, donant a les seves construccions una funció més social i basant-se en una estètica més clàssica. La façana recorda les d’algunes masies barroques. L’inusual porxo li aporta un espai de caràcter cívic.

Al seu costat s’aixeca una curiosa torre d’obra vista. Originàriament tenia un dipòsit a la part alta per proveir d’aigua el mercat.

La font de ferro va ser regalada el 1900 per Lluís Macaya, un ric personatge que va fer fortuna a Ultramar.

A continuació, pocs metres més enllà del mercat, entraràs al Parc Dalmau, un romàntic pulmó verd que, encara ara, sembla desconegut per a moltes persones.

Dins el parc paga la pena visitar el refugi antiaeri, recentment museïtzat i que et donarà una idea de com era la vida durant la guerra.

Segona parada

Si t’agrada caminar, continua endavant. Cas contrari, pren el vehicle i aparca al final del carrer del Turisme. Aquí continuem aquesta passejada per Calella per visitar l’antic escorxador projectat el mateix any que el mercat, també de Jeroni Martorell.

Es conserva la torre amb el dipòsit d’aigua per abastir les instal·lacions. Cal tenir en compte que, per aquella època Calella va patir per manca d’aigua.

Seguidament, tot i que la següent parada és a prop, suggereixo anar amb el vehicle fins al peu del far i allà visitaràs el que queda per descobrir.

Tercera parada

El far del segle XIX se situa al mateix lloc on hi havia una torre de guaita medieval per orientar els vaixells. Primer funcionava amb oli i a principis del XX s’utilitzà l’electricitat, que va permetre que el raig de llum allargués més: 33 milles nàutiques, que vénen a ser uns 6 km.

Et recomano la visita (a la torre no es pot pujar, ooooohhh!) on, a més d’aprendre com funciona un far, descobriràs mil coses relacionades amb les comunicacions marítimes i d’altres menys conegudes, com les campanes de l’església o les torretes de telegrafia òptica.

Finalment, surt a la terrassa del far i mira cap a Barcelona. Veuràs dues torres dalt d’un turó. Bastides amb pocs anys de diferència, al segle XIX estaven destinades a la transmissió de senyals òptics a través d’una xarxa de comunicacions que permetia ràpidament enviar missatges per tot Catalunya. Una torre era d’ús militar. Tanmateix, aquest sistema va tenir una durada efímera.

Pots pujar pel camí que arrenca al costat d’uns apartaments vora la riera (hi ha indicacions). Per baixar escurça per un corriol per la banda de mar.

Per acabar, en aquesta passejada per Calella, segueix a peu pel pont que travessa la carretera fins a arribar a la platja de la Roca Grossa, un indret idíl·lic que sembla mentida que el tinguem tan a prop i no el coneixem.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

• Biblioteca Costa i Fornaguera: bibliocalella.blogspot.com –  calella.cat
• Fàbrica Llobet – Guri: calella.cat
• Eusebi Bona i Puig, article de J. Valentí i Fiol
• El mercat: calella.cat
• Jeroni Martorell: wikiwand.com
• Jaume Dalmau: bibliocalella.blogspot.com
• Parc Dalmau
• Refugi antiaeri: costadebarcelonamaresme.cat
• Escorxador: calella.cat
• El far: enxarxat.cat
• Les torretes: catalunyamedieval.es
• La telegrafia òptica: archivo.ayto-arganda.es
• El Camí Ral: bibliocalella.blogspot.com

Què veure a prop

• Itinerari pel centre de Calella
• Parc Dalmau
• Museu arxiu
• Hotel Las Vegas