Pa per a tothom
Avui fem una visita a Glorieta, petit nucli medieval que forma part del terme de Passanant i Belltall (Conca de Barberà).
El que més destaca de lluny, és la torre del castell del segle XII. En aquest indret hi havia un destacament de l’orde d’hospitalers que donava assistència (hospitalitat) i defensa als pelegrins. Recordem que aquesta era terra de frontera amb els sarraïns i per tant una zona molt perillosa.
Aigua ben aprofitada
A l’entrada del nucli, trobem els rentadors, on un enginyós sistema aprofita l’aigua de la font per rentar i finalment, també per regar els horts. Aquest procediment és comú en altres poblacions de la comarca, on hi havia escassedat d’aigua.
Arran les descobertes de Pasteur i Koch, al segle XIX es va valorar la funció higiènica de l’aigua. Arreu es començaren a cobrir les clavegueres i es construïren fonts i safareigs públics. Per utilitzar el rentador, normalment es cobrava un petit impost. Una gran millora va ser la construcció d’un cobert per evitar les inclemències, com veiem aquí. Malgrat la duresa de la tasca de rentar, molts testimonis tenen un bon record pel fet social. Qui no recorda la dita ‘fer safareig’?
Passejant per l’únic carrer, trobem el forn comunal. A l’edat mitjana, la producció de pa i derivats dels cereals era una necessitat bàsica, sovint controlada pel senyor feudal. Cada casa el preparava el seu i el duia al forner o fornera per coure’l.
El recinte medieval
Seguidament passem sota el Portal de Glorieta, únic record que queda de la muralla medieval que tancava el nucli.
Fora dels antics murs es troba l’església, inicialment romànica i refeta al segle XIX. Com podem veure per l’anagrama de la porta (una A i M superposades), està dedicada a la Mare de Déu.
Un detall inusual és el fet que hi hagi dos campanars de cadireta separats. Per cert, fa pocs anys van robar les dues campanes que temps enrere havien estat col·locades gràcies a la col·laboració dels veïns.
Recordant els avantpassats
Continuant amb aquesta visita a Glorieta, trobem que el carrer acaba en una placeta on hi ha un mural molt recent amb unes simpàtiques figuretes de ferro. Però tot té un perquè. En aquest indret hi havia l’antic cementiri de Glorieta, que el temps havia convertit en un racó abandonat on els gossos jugaven amb l’os d’algun difunt a la boca.
Un dia, Josep Bou, fotògraf i artista veí de Glorieta es va arriscar proposant a l’ajuntament de fer-hi una intervenció artística que retés homenatge als avantpassats i a la quotidianitat dels infants jugant amb els animals. I aquí en teniu el resultat!
Per acabar, ja que hi sou, visiteu el cementiri, on descobrireu les esteles medievals, que marcaven llocs d’enterrament i ara són elements decoratius.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Església parroquial: patrimoni.concadebarbera.cat – diputaciodetarragona.cat
- Castell de Glorieta: patrimoni.concadebarbera.cat
- Castells dels hospitalers: monestirs.cat
- Els forns comunals medievals, per T. Vinyoles i C. Muntaner
- Els safareigs públics de la Conca de Barberà, per R.M. Canela, I. Vivancos
- Josep Bou: josepbou.com
- Esteles del cementiri: poblesdecatalunya.cat
Interessant, com sempre!
Gràcies!