Avui et proposo donar una volta per Cànoves —Vallès Oriental—, que en essència, és un petit nucli a les portes del Montseny. El nom sembla tractar-se d’un compost de cases i noves. El fet de ser un lloc tranquil, envoltat de natura i a prop de Barcelona ha motivat un considerable augment de població en els darrers anys.
Can Parera
De la mà de l’amic Ramon Solé, autor del bloc «Fonts naturals, aigua, muntanya i més« he pogut descobrir detalls de la vila que, d’una altra manera mai hagués vist. En primer lloc, a mà esquerra, a l’entrada del poble, la Font de Can Parera ens recorda aquells temps en què la gent freqüentava els racons ombrívols per petar la xerrada. Ara, tot i que encara raja, resta en el més absolut anonimat.
Can Parera es troba documentada al segle XV i es té constància que els hereus van seguir vivint fins al segle XVIII. Com la majoria de masos del voltant, l’aigua de la font es recollia en una pica que s’utilitzava de safareig. L’aigua sobrant s’aprofitava per regar els camps i horts.
La Rectoria
A mà dreta, a l’altra costa d’un descampat, s’aixeca la Rectoria, edifici del segle XVI, una masia molt modificada, però que encara conserva interessants elements originals. Amb el temps, fou el lloc de residència dels rectors de la propera església. Davant de la Rectoria hi ha un malmès safareig, amb la singularitat de què encara conserva el mecanisme per tapar el desguàs.
Un sant poc venerat
L’església de Sant Muç era romànica en els seus orígens, probablement del segle XII, però va ser molt modificada en segles posteriors. De fet, el campanar data de principis del segle XVIII.
Sant Muç o Muci de Bizanci, fou un cristià que va tenir la genial idea de derruir un altar dedicat a Bacus. Pots imaginar que als romans no els va fer gens de gràcia i el decapitaren allà pel segle IV. El culte a aquest sant arribà als nostres paratges amb l’expansió bizantina del segle VI, però es venera a pocs llocs, com Cànoves, Rubí i Barcelona.
La riera
El camí que ressegueix la riera conserva algunes fonts i safareigs, la majoria sense ús, com l’amagada font del Pipaire, també anomenada font del Castell. La construcció de xalets i urbanitzacions ha malmès moltes vetes d’aigua o les ha desviat cap a altres indrets.
La Font del Molí de l’Antic tampoc raja i una divertida rajola ens avisa que, encara que hi hagués aigua, aquesta no seria potable. La rajola, tot i no reconèixer la signatura de l’autor, està fabricada per Ceràmiques Pahissa, del carrer Llibreteria de Barcelona, un prestigiós comerç fundat el 1934.
El castell
Molt a prop pots veure les restes del castell de Cànoves. Aquesta construcció militar del segle XII era en una zona estratègica de pas coneguda com la Porta del Montseny. Amb el pas del temps, la propietat anà canviant de mans diverses vegades i cadascú feia canvis i reformes a l’edifici. Tanmateix, hi ha pendent un llarg litigi per enderrocar una construcció moderna adossada.
Pots continuar el passeig i gaudir de la natura fins a arribar al pantà o bé tornar i finalitzar aquí aquesta volta per Cànoves. Més avall t’indico l’enllaç de l’itinerari.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa. Hi ha altres indicacions que pertanyen a la ruta per la riera de Vallforners
Saber més
- Història de Cànoves: canovesisamalus.cat
- La Rectoria: canovesisamalus.cat
- Església de Sant Muç: canovesisamalus.cat
- Sant Muç: wikiwand.com
- Fonts naturals, aigua, muntanya i més: fontsaigua.wordpress.com
- El litigi del castell: el9nou.cat
Que et vaig a dir de l’article, molt ven orientat i a possar que et vaig fer de guia… gracies a tu, vaig veure algun detall que no el tenia present…
Ramon.
Gràcies! Tu veus l’aigua i jo les pedres ;-D