Can Nerós. Vall de Llémena. Gironès

Avall per la vall

Us proposo una excursió per la Vall de Llémena (Gironès). És un itinerari lineal i molt planer, de 6,3 km d’anada. L’inici el situem a Llorà.

Camps i bosc de Vall de Llémena. Gironès

Llorà

Abans de començar, cal aturar-se uns minuts davant la magnífica església romànica de Sant Pere de Llorà. El topònim sembla que prové d’un cognom d’origen llatí ‘Laurus’. Però hi ha qui afirma que pot venir de l’àrab.

Tot i les restes descobertes recentment del segle IX, l’edifici que ara veiem és el resultat de nombroses modificacions, per engrandir-lo i reforçar-lo a causa dels terratrèmols del segle XV.

Campanar romànic de Sant Pere de Llorà

Observeu la torre a la dreta de l’entrada. Es tracta d’un comunidor, lloc des d’on el capellà conjurava o comunia les tempestes perquè no fessin malbé les collites.

Comunidor de l'església de Sant Pere de Llorà. Vall de Llémena. Gironès

Amulets protectors

Els dracs del forrellat de la porta tenien la funció de vigilar l’entrada del temple. Es tracta d’un animal molt recurrent durant l’Edat Mitjana.

Picaporta amb forma de cap de drac a l'església de Sant Pere de Llorà. Vall de Llémena. Gironès

Per començar aquesta excursió per la Vall de Llémena, deixem el vehicle i anem a trobar l’antic Camí Ral, que unia les diferents poblacions de la vall.

Passem pel veïnat de Sant Medir, una pintoresca agrupació de cases de pagès. Mireu de prop els detalls per protegir les cases dels mals esperits: creus fetes amb una fulla de la palma del dia de Rams, un panís perquè les bruixes s’entretinguin comptant i marxin avorrides, un card -símil del sol- per foragitar els mals esperits, …

Amulets per espantar bruixes en una porta de Llorà. Vall de Llémena. Gironès

Sant Medir

Més endavant trobem una cruïlla que ens indica, entre altres coses, l’ermita de Sant Medir. Creuem el pont i passem vora un enrunat mas.

Vista dels camps a través de la porta de l'ermita de Sant Medir. Vall de Llémena. Gironès

El senzill i tristament abandonat edifici és del segle XI. Com la majoria d’esglésies medievals, té la façana orientada a l’oest, cap a ponent, on hi ha el “sol de justícia” que portarà la salvació (Malaquies 4:2).

Ermita de Sant Medir. Vall de Llémena. Gironès

Sorprenentment, a l’interior encara es conserven restes de pintures del segle XVII, com un medalló fent referència al sant.

Símbols pintats a l'interior de l'ermita de Sant Medir. Vall de Llémena. Gironès

Medir era un pagès que vivia prop de Barcelona. El bisbe Sever va passar pel seu camp de faves, fugint de la persecució contra els cristians i li va demanar que digués la veritat, si algú li preguntava. Els romans van preguntar a Medir si havia vist al bisbe i ell va dir la veritat, però no el van creure i li van tallar el coll.

Decoració a l'interior de l'ermita de Sant Medir. Vall de Llémena. Gironès

Terra de volcans

Tornem a creuar el pont i voregem un ampli camp envoltat de bosc. Es tracta del cràter de l’antic volcà del Clot de l’Omera. Pel camí, anireu trobant moltes evidències del passat volcànic d’aquesta zona i una exhuberant vegetació.

Vegetació al voltant de l'antic volcà del Clot de l'Omera.

En sortir us trobareu amb la magnífica vista del Pla de Sant Joan, record de la darrera colada pel volcà que acabem de veure. Una colada és una emissió de lava que s’aboca a l’exterior com un mantell.

Al fons, els cingles de Sant Roc separen la Vall de Llémena (on ara ens trobem) de la Vall del Brugent.

Panoràmica dels dingles de Sant Roc.

El camí travessa la carretera i ràpidament trobem l’esglesiola de Sant Joan del Pla. Com que no ha estat gaire reformada, la podem veure tal com era al segle XI. Una llàstima el pal de la llum al costat, que li resta encant.

Església de Sant Joan del Pla.

El camí passa per indrets de gran bellesa, així que atureu-vos el que faci falta per gaudir del moment.

Camps verds a la Vall de Llémena. Gironès

Indústria rural

Continuem aquest excursió per la Vall de Llémena. Dues travessades de carretera més avall i trobarem una antiga construcció a la vora del camí. He trobat qui diu que és un forn de calç i qui afirma que era per fer teules. Sembla més fiable aquesta darrera opció, tot i que els noms tampoc em queden clars: forn de Cal Ferreret o de la teuleria de Sant Martí. Tant és.

L’abundant terra argilosa es garbellava i barrejava amb aigua del rierol, es ficava dins de motlles de fusta i es deixava assecar sota un porxo -actualment desaparegut-. Les peces es ficaven dins el forn, que cremava un parell de dies i en acabat el forn es tapava set o vuit dies més fins que es refredés l’obra.

Forn de Cal Ferreret. Vall de Llémena. Gironès

Quan ja ens acostem al final del camí, veiem de lluny l’espectacular mas de Can Nerós. Construït al segle XVII i reformat posteriorment, consta de diverses parts, com les pellisses, la masoveria i el molí d’aigua.

Can Nerós. Vall de Llémena. Gironès

Per acabar aquesta excursió, creuem la riera de Llémena, nom documentat al segle XI i que prové del llatí ‘Lemine’, que tant pot referir-se a un tipus de bolet com a una herba que sol trobar-se a la zona.

Riera de Llémena.

Sant Martí de Llémena

I finalment entrem a Sant Martí de Llémena, extens municipi dedicat bàsicament a l’agricultura. A la plaça, un monument d’Alexis Ayala commemora la segona revolta remença. Representa la forca de cinc punxes, eina amb què al segle XV, els pagesos van decidir posar fi a dècades d’abusos i penúries al camp.

Escultura d'Alexis Ayala. Gironès

Abans d’entrar al recinte de l’església, veureu una torre de defensa, molt modificada amb una teulada, un relleu i una font. La imatge de Sant Martí va ser realitzada el 1974 per Josep Bosch. Aquest escultor, conegut com a Piculives, va començar com a picapedrer i va deixar una bona mostra de la seva obra per terres gironines.

Torre de defensa de Sant Martí de Llémena. Gironès

Entrem al recinte sagrat i passem pel mig del romàntic cementiri. En un principi, la porta del temple era just al darrere, però després dels terratrèmols del segle XV, es va canviar de lloc. Veureu també que el porxo s’assembla molt al de Llorà.

Església de Sant Martí de Llémena

El soldat i la capa

Martí era un oficial de l’exèrcit romà que va néixer al segle IV a l’actual Hongria. En un dels molts viatges que va fer, es convertí al cristianisme, deixà l’exèrcit i fundà un monestir. Es va fer molt popular i va ser elegit bisbe pels habitants de Tours. S’explica que un fred dia d’hivern, va compartir la seva capa amb un pobre. Aquesta escena és la més representada.

A Catalunya, la llegenda encara diu més, dient que, en el moment de donar-li la capa, el cel s’obrí i es formà un arc iris, que aquí coneixem com arc de Sant Martí, i es va enretirar la neu perquè el pobre no passés fred. Aquest fenomen es coneix per Estiuet de Sant Martí.

Com que era tan viatger i sempre anava damunt un cavall, és el protector d’aquests animals i patró dels forjadors i manyans. Per això trobem ferradures a moltes portes de temples dedicats a aquest sant, tot i que abans havien estat amulets per espantar bruixes. Però l’església va decidir ‘santificar-los’ i s’ho va fer venir bé per relacionar-les amb Sant Martí.

Ferradures a la porta de l'església de Sant Martí de Llémena.

Sota el porxo hi ha diverses lloses sepulcrals, que pertanyen majorment als rectors que van passar per aquesta parròquia. Un d’ells va ser assassinat durant la Guerra Civil.

Llosa sepulcral a Sant Martí de Llémena. Gironès

I ara que ja sabeu un munt de coses, és hora de tornar pel mateix camí i veure el paisatge des d’una altra perspectiva.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop