Llorà. Vall de Llémena. Gironès

Si fa sol, les bruixes tenen por

Amulets per espantar bruixes a Llorà (Vall de Llémena).

Les bruixes, en cas que es pentinin, ho deuen fer amb pintes ben arrodonides per a no punxar-se.

Això devien pensar els vilatans de l’Edat Mitjana. Bé, això i moltes altres coses. Perquè, mira tu per on, van esbrinar que aquestes temibles dones, que van vestides de dol, duen un barret i riuen de manera sinistra, eren les responsables de qualsevol desgràcia.

Llinda de porta amb una creu i la data 1799. Amulets per espantar bruixes. Vall de Llémena. Gironès

Es tractés d’una tempesta o una malaltia, segur que al darrere hi havia una bruixa fent de les seves.

Així que se les van empescar per allunyar-les. No hi havia prou amb les creus i van crear un seguit d’amulets protectors, que les espantarien de les seves llars … I també de les esglésies!

Amulets per espantar bruixes. Teulada de Sant Pere de Llorà. Vall de Llémena. Gironès

Un poble ben defensat

A Llorà, dins la preciosa Vall de Llémena (Gironès), trobem un bon grapat d’exemples d’aquesta dèria per conjurar l’esperit del mal.

Un recurs senzill era collir carlines -cards- la nit de Sant Joan i penjar-les al portal. Aquesta planta recorda el sol, que amb la seva llum fa fóra les tenebres i per tant, les bruixes.

Amb diverses plantes -naturalment collides per Sant Joan- es creaven petites creus que s’enganxaven a les portes-. També podien ser creuetes fetes amb un full de palmó beneït el dia de Rams. Allà es quedaven fins que es cremaven a la foguera de Sant Joan de l’any següent.

Un divertit amulet és el panís o blat de moro penjat a la porta. Quan la bruixa arriba a la casa, abans d’entrar ha de comptar tots els granets. Imagineu quina complicació i més si és de nit. Com que s’equivoca, ha de tornar a començar, fins que es desespera i se’n va a una altra casa.

Porta amb una carlina, panís penjat i creus fetes amb fulla de palma. Llorà. Vall de Llémena. Gironès

El símbol solar també el trobem en altres llocs que calia preservar de les males influències. A pocs metres de l’església hi ha una era circular, forma ja de per si reveladora. A l’entrada, quatre rajoles formen un sol a terra, no fos cas que es fes malbé la collita.

Forma solar al terra de l'era de Llorà. Vall de Llémena. Gironès

La punxa espanta la bruxa

Seguim descobrint més amulets per espantar bruixes. Les ‘cues de gall’ són un enginy que es col·locava al vèrtex de les teulades. La similitud amb la gola d’un drac que treu una punxeguda llengua entre les dents, va animar aquest univers terrorífic. La de la imatge correspon a una de Folgueroles, però a Llorà també en trobareu.

Amulets per espantar bruixes: Cua de gall en un sostre de Folgueroles. Osona.

Per protegir les teulades, lloc on les bruixes solien fer rebombori, es decoraven els ràfecs amb una variada simbologia. Normalment es tractava de formes triangulars -conegudes per dents de llop-, que formaven una mena de serra, que recorden les punxegudes boques dels temibles dracs.

Ràfec decorat amb formes punxegudes. Llorà. Vall de Llémena. Gironès. Amulets per espantar bruixes

Per descomptat, el drac té l’atribut de la vigilància, perquè protegeix tresors i paradisos amagats. Per tant, és lògic entendre que també es considerés el guardià de les portes del temple.

Forrellat amb forma de drac a l'església de Llorà. Vall de Llémena. Gironès. Amulets per espantar bruixes

La paraula drac ve del llatí ‘draco’ que vol dir serp molt grossa. Per això el veureu moltes vegades amb un cos allargat, com aquí.

Picaporta amb forma de drac a l'església de Llorà. Vall de Llémena. Gironès. Amulets per espantar bruixes

Mirem amunt, i sota el porxo d’entrada també trobem rajoles pintades, però ara amb forma de rombe, que és una altra figura punxeguda per foragitar mals esperits.

Decoració romboïdal sota el porxo de l'església de Sant Pere de Llorà. Vall de Llémena. Amulets per espantar bruixes

Conjurar tempestes

Al segle XVI, quan es reformà l’església, s’afegí també un gran comunidor. Un què? És el nom que rep la torre amb finestres als quatre punts cardinals. També se’n diu conjurador. El capellà se situava al mig del porxo amb els estris i llibres i oficiava un ritual amb invocacions per tal de conjurar o comunir (d’aquí ve comunidor) les tempestes i el mal temps, principal preocupació en indrets rurals.

D’aquestes interessants construccions en trobem a altres llocs, com a Porqueres, La Doma o La Costa del Montseny.

Comunidor de l'església de Sant Pere. Vall de Llémena. Gironès
Comunidor de Sant Pere de Llorà.

Com veieu, les supersticions populars també van entrar a formar part dels rituals eclesiàstics.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Articles relacionats