La Torre Amatller de Cabrera de Mar (Maresme).
Les llegendes gregues pretenen explicar el que és inexplicable. Tal com fan actualment als serials televisius, a un mal guió li van posar una imaginació que no vegis, una bona dosi d’amor, gelosia i violència i embolica que fa fort.
Digues si no, com es menja la següent història, una de les diverses que vol contar l’origen de l’ametller.
Nascut de la violència
L’historiador grec Pausànias (segle I), recollia la tradició segons la qual Zeus engendrà Agdistis, un ésser sobrehumà que era alhora dona i home. Els déus li tenien tanta por, que mentre dormia li lligaren els peus als genitals. Ja veus per on va el tema.
En despertar-se, Agdistis estirà les cames i s’autocastrà. De la sang vessada a terra va créixer un ametller. Més tard, de les ametlles quedà embarassada una altra divinitat i donà a llum Atis, deitat grega que personifica la natura efímera.
Una llàstima que un arbre tan bonic tingui una llegenda així d’escatològica.
Quan l’amor floreix
Per compensar, t’explico una altra història menys rocambolesca. Segons el mite, Demofont, fill de Teseu, es casà amb Filis, la filla d’un rei. Però aviat ell hagué de marxar a Atenes on hagué de romandre més temps de l’esperat. En veure la desesperació de l’esposa que segurament pensava que el xicot era mort, les divinitats es compadiren d’ella. Com que la noia estava de dol, la transformaren en un arbre sec.
Fins que un dia arribà Demofont i en comptes de Filis, es trobà amb un arbre mort. Ple de pena, abraçà el tronc, mentre plorava desconsoladament. Amb l’escalf de l’abraçada i regat per les llàgrimes, l’arbre florí emplenant-se de petites flors blanques. Que n’és de romàntic, oi?
De terres llunyanes
Ara que s’ha posat de moda anar a veure camps d’ametllers florits, m’ha picat la curiositat sobre aquest arbre tan present als nostres paisatges. Tanmateix, és una espècie que ve de lluny.
Allà pels temps dels carquinyolis, és a dir, fa uns quatre mil anys, l’ametller era cultivat a les regions muntanyoses de Pèrsia i Mesopotàmia. Les rutes comercials es van encarregar d’estendre el conreu per les primeres civilitzacions.
Fa uns trenta segles de res, els fenicis, que eren uns comerciants d’agafa’t que vinc, van arribar a casa nostra des de l’altre extrem del Mediterrani. I, a més de l’alfabet, ens van portar l’ametller. Encara que et costi de creure, l’ametlla no sempre ha estat un fruit dolç. De fet, les ametlles amargants ens recorden que en aquells temps oblidats, tenien mal gust i a més, eren verinoses.
Però aquells primers camperols prehistòrics, savis ells, van anar destriant i conreant de mica en mica els pocs arbres que oferien els fruits dolços. I així ara podem menjar torrons, carquinyolis, panellets o ametlles garapinyades. Per cert, el mot ametlla prové d’una paraula grega utilitzada per designar les petites esquerdes de la closca d’aquest fruit, que els recordaven cicatrius –amyche-.
El pare
Ara que ja t’he situat, ens n’anem a veure la Torre Amatller de Cabrera de Mar que, més concretament, està situada dins el veïnat de Santa Elena d’Agell. Però abans et diré quatre coses de qui va ser el senyor Amatller. Atenció al cognom, ja que en aquest cas és una derivació escrita amb ‘a’.
Nascut a Barcelona el 1851, l’Antoni Amatller i Costa va heretar el negoci xocolater que el seu avi obert al Born. Modernitzà l’empresa i controlà les plantacions de cacau que tenia a Cuba. Seva va ser la idea d’introduir tècniques publicitàries com els cromos i els cartells, dissenyats per artistes de renom.
De tant viatjar arreu del món, l’home era la mar de cultivat i sensible a l’art. Tenia una important col·lecció de peces de vidre i era un gran afeccionat a l’excursionisme i la fotografia amb la qual va guanyar diversos guardons.
Va viure un moment de revitalització de la cultura catalana i encarregà a Josep Puig i Cadafalch el projecte del seu habitatge al passeig de Gràcia de Barcelona.
La filla
Teresa Amatller i Cros va néixer quan el seu pare tenia vint-i-dos anys. Tres anys després els seus pares se separarien i la mare marxaria a viure a Itàlia. Sembla que la senyora va preferir la companyia d’un cantant d’òpera.
La noia quedà amb el seu pare amb qui compartiria la passió pels viatges i el col·leccionisme. A la mort de l’Antoni -1910-, ella va restar soltera i liderà l’empresa familiar fins al 1960. Segurament va ser en aquell moment que encarregà el projecte de la Torre Amatller de Cabrera de Mar.
La fugida
Però vingué la Guerra Civil, gran incís que sempre em veig obligat a mencionar, ja que va marcar un abans i un després en el tarannà d’aquest país.
Davant l’imminent conflicte, la Teresa no s’ho pensa i fa les maletes. Ella, com el seu pare, era molt de Catalunya. Però té por dels anarcosindicalistes i ja se sap que la pela és la pela. Així que va fugir en vaixell cap a Gènova, ja que el consolat espanyol era partidari del bàndol franquista.
Seguidament, marxà a Torí on la seva mare, Càndida Cros, li havia ofert acolliment. A continuació, emigrà a Sant Sebastià, un reducte en zona franquista on les grans fortunes catalanes van passar còmodament el temps que durà el conflicte armat.
El 1939 la Teresa tornava a casa seva del passeig de Gràcia. Poc després, seguint les indicacions testamentàries del seu pare, fundava l’Institut Amatller d’Art Hispànic que reunia les seves col·leccions.
Una torre, dos arquitectes
La Torre Amatller de Cabrera de Mar es va construir dins d’una extensa finca de la família a la vora de la capella de Santa Elena d’Agell. En primer lloc, de l’obra s’encarregà a Josep Sala i Comas, fill del també arquitecte Emili Sala i Cortés. D’en Josep he trobat ben poca informació i només unes poques i discretes construccions pel Vallès.
El 1918 el projecte va passar a mans de Lluís Bonet i Garí. Bonet va néixer ben a prop d’aquí, concretament a Can Garí del Cros, una espectacular mansió modernista reformada per Puig i Cadafalch. Precisament d’aquí li vindria el desig d’estudiar arquitectura i acabaria formant-se al costat de l’arquitecte que reformà la casa on va néixer.
Així mateix, va ser deixeble de Gaudí, essent qui, arran de les destrosses de la Guerra Civil, va salvar els models de guix de la Sagrada Família. Més tard, seria un dels arquitectes que continuaria les obres del temple.
Tot i que se l’engloba dins el corrent modernista, en la meva inexperta opinió el veig més aviat com a noucentista. Per exemple, tenim la torre Teresa Amatller de Cabrera de Mar i alguna altra de similar. Després del conflicte bèl·lic, Bonet va virar cap al monumentalisme, un estil més afí al règim del moment. Això ho pots comprovar veient l’edifici de l’Institut Català de la Salut o el del Banc Vitalici -ara Generali- de Barcelona.
Més professionals
A més, d’una banda, sembla que intervingué Nicolau Rubió i Tudurí, qui es feu càrrec del gran jardí que envolta l’edifici. De fet, Rubió era un home orquestra, ja que, a més de dissenyador de jardins, era també arquitecte, urbanista, dramaturg i periodista.
El 1917 fou nomenat director de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Va dissenyar els Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, els del davant del Parlament de Catalunya, els del Palau Reial de Pedralbes i els del Turó Park.
De l’altra banda, en Joan Mirambell i Ferran va dibuixar els delicats esgrafiats que decoren les façanes de la torre Teresa Amatller de Cabrera de Mar. Tot i haver començat com a pintor i il·lustrador, aquest barceloní nascut el 1892, se sentí atret per la jardineria, arribant a obtenir el títol de director de les Arts del Jardí.
Al seu taller-estudi tant dissenyava jardins, com feia esgrafiats o participava en concursos d’arquitectura. Va col·laborar amb arquitectes com Puig i Gairalt, Joan Bergós i, no cal dir-ho, amb Lluís Bonet i Garí.
El banc
Finalment, ens aturem davant del deliciós banc recobert de rajoles, que es troba encastat en una de les façanes de la Torre Amatller de Cabrera de Mar.
Al respatller hi ha tres escenes. Al mig, un ametller florit -de color blau- incorpora la inscripció “L’amatller, arbre de Catalunya” (sic). A una banda hi ha una noia amb una cistella de flors. En una mà duu un petit ram. El mateix ram, però amb més detall i més gran ha estat reproduït a la part inferior del banc.
A l’altra banda es veu un jove pastor amb bastó i barret. Tots dos han patit alguna bretolada i els han picat el rostre. Els espais buits dels requadres són plens d’ocells. Tot plegat d’un bucòlic i idíl·lic aire noucentista.
Arreu s’esmenta que va ser fet per Francesc Domingo. A seques. Dedueixo que es tracta de Francesc Domingo i Segura, pintor, dibuixant i gravador nascut a Barcelona el 1893.
Durant els seus anys d’estudiant de Belles Arts, va conèixer altres joves poetes, escriptors i pintors i més tard s’integrà en un grup artístic fundat pel ceramista Llorens i Artigas. Imagino -opinió meva personal-, que és en aquest moment que va flirtejar breument amb la ceràmica ja que, a part del banc de rajoles, no s’esmenta cap altra obra seva en aquesta tècnica.
Seguidament, anà a viure a França, pintant, exposant i bevent de les avantguardes del moment, com el cubisme. Més tard, visqué a Buenos Aires i a Sao Paulo, on va exercir com a professor de gravat. Morí en aquesta darrera ciutat quan tenia vuitanta-un anys.
Després de la Teresa
Per acabar, tal com consta en un dels esgrafiats, la Torre Amatller de Cabrera de Mar es va acabar de construir el 1920. Durant la Guerra Civil l’edifici s’utilitzà per allotjar-hi refugiats
Acabada la contesa, la Teresa sembla que no va tenir més remei que cedir la torre a la Sección Femenina, qui la destinà a alberg. Per si no et sona, era una branca -molt catòlica- de la Falange Española, fundada per Primo de Rivera. Durant la darrera dictadura va tenir una gran embranzida.
Fins al 1977 fou administrada per monges i seguidament es convertí en orfenat. Finalment, la Generalitat de Catalunya adquirí l’immoble i el convertí en un alberg. Malgrat el desafortunat afegit per tal de reconvertir-lo en casal de colònies, és un edifici sortosament salvat, ben cuidat i encara envoltat de boscos.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: camí de Santa Elena, 34. Cabrera de Mar
Saber més
- Ametller: jardibotanic-gombren.cat – wikiwand.com
- Etimologia: etimologias.dechile.net
- Mitologia: .wikiwand.com – panoramagriego.gr
- Quan l’ametlla passà a ser comestible: csic.es – elespanol.com
- Teresa Amatller: wikiwand.com
- Teresa Amatller i el seu exili al territori franquista…, per S. Casas
- Antoni Amatller: amatller.org – dbe.rah.es
- Josep Sala i Comas: arquitecturamodernista.cat – barcelonamodernista
- Lluís Bonet: wikiwand.com – arquitecturacatalana.cat
- Nicolau Rubió i Tudurí: jardinsijardiners.iec.cat
- Joan Mirambell: jardinsijardiners.iec.cat
- Francesc Domingo: civtat.cat
- Torre Teresa Amatller: arquitecturacatalana.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: