Portalada gòtica de l'església Vella de Sant Andreu de Llavaneres. Maresme.

De bons i dolents

L’antiga església de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).

Quan al segle XVI Sant Andreu de Llavaneres es va independitzar de Mataró, era un municipi de masies disperses. Al lloc on hi havia una església anterior, es construí una de nova, més o menys equidistant de tots els habitatges.

Va ser encomanada a Pere Blai, membre d’una nissaga de mestres d’obres. El seu fill, amb el mateix nom, va ser el responsable de l’ampliació del Palau de la Generalitat. Actualment sorprèn trobar el temple allà a dalt, amb molt bones vistes, però lluny de la població.

Campanar de l'Església vella de Sant Andreu de Llavaneres

Dos segles més tard, quan el nucli urbà començà a prendre forma, es va pensar que ja era hora d’acostar l’església als feligresos i es construí una de nova més cèntrica.

No obstant això, la situació de l’antic temple segueix conservant una tranquil·litat i unes vistes privilegiades.

Resulta especialment interessant veure que les portalades de diverses esglésies del Maresme -i també del Vallès -presenten unes més que sorprenents similituds. Ho podeu comprovar amb els estudis realitzats per professionals, que annexo al final.

Església de Sant Andreu de Llavaneres. Portalada gòtica.

Hi ha documents que confirmen que la de Llavaneres és la més recent i va prendre com a model la de l’església de Sant Martí d’Arenys de Munt. De totes maneres, si hem de buscar la primera, la trobaríem al palau del rei Martí a Poblet, del segle XIV.

Els bons

Observem que, un tret comú és el de col·locar a la dreta del portal (la nostra esquerra) àngels o representacions d’ànimes salvades, amb cares somrients o cantant. Aquí tenim una cara de dona entre dos querubins la mar de bufons.

Capitells amb caps d'àngels a la porta de l'Església de Sant Andreu de Llavaneres

Els dolents

En canvi, a l’esquerra (la nostra dreta), trobem invariablement, dracs, dimonis i ànimes cridant de pena. En aquest portal només veiem el cap d’un home, amb dues fulles que semblen haver volgut tapar algun altre cap. Els cabells d’aquest rostre, que sembla una màscara de tragèdia grega, estan formats per fruites. Qui serà?

Carota a la portalada de l'Església de Sant Andreu de Llavaneres.

No obstant això, on arrenca el timpà, veiem que tant les cares que criden com les que riuen, es troben en llocs que, aparentment, no els correspondria. Per què? Doncs, no tinc la resposta. Sigui com sigui, és ben segur que es tracta de representacions del bé i del mal.

Església de Sant Andreu de Llavaneres. Detall de la portalada gòtica.

A totes dues bandes hi ha fruita i podem distingir pomes, peres i potser alguna magrana. Popularment la poma s’associa amb el pecat, tot i que les Escriptures no ho esmenten. La magrana es relaciona amb la fecunditat, però curiosament, també amb la castedat. La pera es troba més vinculada a l’amor carnal.

Església de Sant Andreu de Llavaneres. Detall de la portalada gòtica.

Altres exemples

Com que aquesta és la portalada més recent, els rostres mostren uns trets més renaixentistes que no pas gòtics. Adjunto imatges d’altres portals, perquè pugueu fer comparacions.

Portalada gòtica de Sant Julià de Palou. Granollers, Vallès Oriental
Sant Julià de Palou (Granollers).
Portalada gòtica de La Doma, a la Garriga.
La Doma (La Garriga).
Portalada gòtica de l'església de Sant Genís de Vilassar de Dalt.
Església de Sant Genís (Vilassar de Dalt).

El protector

A la part superior de l’arc hi ha un detall vegetal amb tres fulles, probablement una representació de la Trinitat.

Al capdamunt, tenim l’arcàngel Sant Miquel matant un drac. Ho sento, però Sant Jordi no té l’exclusiva de matar bitxos. Miquel era cap dels exèrcits celestials. També acompanyava les ànimes a l’eternitat i va ser qui envià Llucifer a rostir-se a l’infern.

És a dir, que Sant Miquel era com un talismà protector que no deixava passar el mal pel portal del temple. Aquesta escultura probablement es va reaprofitar del temple anterior.

Sant Miquel dalt la portalada gòtica de l'Església de Sant Andreu de Llavaneres.

Lleons vigilants

De la primitiva església de Sant Andreu de Llavaneres també tenim els dos lleons flanquejant l’entrada. Aquest animal representa Crist, a qui les Escriptures anomenen Lleó de Judà (Gen. 49:10). També s’associa amb la vigilància, ja que diuen que dorm amb un ull obert (jo no ho penso verificar). El fidel sap que els lleons no li impediran l’entrada al recinte sagrat, però li estan preguntant si està en condicions de fer-ho, és a dir si es troba net de pecat.

Església de Sant Andreu de Llavaneres. Lleó exempt a la porta.

Riera, rentador o era?

I, ja posats, què vol dir el terme Llavaneres? Hi ha moltes hipòtesis i cap de clara. Uns diuen que ve del llatí i significa salts d’aigua, en relació amb la riera. D’altres que és una deformació de ‘lavandarias’, és a dir, rentador o safareig. I finalment qui afirma que és un compost de ‘llevant’ i ‘eres’: Eres de Llevant. Trieu la que més us agradi.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: camí de l’Església Antiga. Sant Andreu de Llavaneres

Saber més

Què veure a prop

Portalades similars