Osor, La Selva,

Terra d’óssos (2)

Segona passejada per Osor.

Travessem el carrer Major i ens internem per un estret carreró, deixant enrere el nucli fundacional del poble.

L’edifici més destacable és Can Roure, un magnífic casal gòtic en un deplorable estat d’abandonament. Al segle XIV hi visqué la família Recs, els mateixos que més tard farien construir la torre de defensa que hem vist a la primera part.

Finestra gòtica a Can Roure. Osor, La Selva,

Cal mirar amb atenció cada portal i cada carreró, perquè sempre hi ha detalls que ens parlen del seu passat.

Passatge amb un fanal. Segona passejada per Osor, La Selva.

El Pont Vell

Arribem així a un dels indrets més emblemàtics de la vila: el Pont Vell. Va ser reconstruït al segle XV -després del terratrèmol- per unir les dues barriades.

Sembla que era més llarg del que ara veiem, ja que una part va ser engolida pels edificis construïts posteriorment. Després el veurem millor des de baix.

Cases adossades al Pont Vell d'Osor.

Carrer empedrat

Ens acostem al carrer de França, empedrat als anys seixanta del segle passat i que conserva un regust de temps passats.

Antigament rebia el nom de carrer de Nostra Senyora del Coll, ja que formava part del camí Ral que anava a aquest santuari. Tot i que no hi ha documentació, el nom actual podria venir de quan un senyor francès, l’avi Pierre, va venir a viure aquí i tenia al balcó la bandera del seu país, fet que li va permetre rebre un tracte de favor.

L’empedrat de carrers fa més de vint-i-cinc segles que era utilitzat pels romans, per tal d’aconseguir una superfície més còmoda per al trànsit rodat. De totes maneres, l’empedrat amb llambordes, com el coneixem aquí, va ser cosa dels francesos qui, al segle XIX van construir al seu país grans avingudes per on pogués passar l’artilleria pesant.

Empedrat al carrer de França.

Cases amb història

Com sempre, les llindes de les portes són testimoni del passat.

Llinda del segle XVII, gravada amb un triangle.

Pareu atenció a la fornícula de Can Toni, al número 16. L’interior està decorat amb rajola barroca. Un plafó representa Sant Pere amb les claus i l’altre la Verge salvant ànimes que s’estan rostint a l’infern. La imatge, molt posterior correspon a Sant Antoni de Pàdua. Se’l sol representar amb hàbit de franciscà, un rosari i sostenint la Bíblia amb el Nen Jesús assegut damunt.

Fornícula a la façana de Can Toni. Segona passejada per Osor, La Selva.

Al davant, una façana llueix uns plafons ceràmics, potser col·locats als anys vint del segle passat.

Plafó ceràmic decoratiu en una façana. Segona passejada per Osor, La Selva.

La riera

Girem a l’esquerra i baixem per un estret passatge fins a la llera del riu, on podrem contemplar millor el pont.

El Pont Vell. Segona passejada per Osor, La Selva.

Ja que hi som, continuem uns metres riera amunt, mentre descobrim altres tipus de detalls.

Finestra amb dues garrafes. Segona passejada per Osor, La Selva.

Pugem per unes escales fins a trobar novament el carrer de França.

Segona passejada per Osor. Passatge amb escales.

Repòs etern

Mai em puc sostreure a la temptació de visitar el cementiri. Aquest es troba a pocs metres d’on som i ens permet contemplar un espai lluminós i ben ordenat.

Segona passejada per Osor. Entrada del cementiri.

Va ser a principis del segle XIX quan una normativa governamental va potenciar la construcció dels recintes funeraris allunyats de les poblacions. Fins llavors, els difunts s’enterraven vora l’església.

Segona passejada per Osor, La Selva. Detall d'un nínxol.

Finalitzem aquí la Segona passejada per Osor. No us perdeu la darrera part.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop