Mosaic de mosaics
Plafons ceràmics de Can Vilella, a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Per començar, allà pel segle IX, Guifre el Pelós, dins una política de repoblació del territori -aleshores més buit que una galleda de l’inrevés-, va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses i va col·locar a la seva filla com a primera a abadessa. Així tot quedava en família.
Seguidament, al seu voltant sorgí la vila que, amb el temps es defensaria amb una muralla. La plaça Major era el lloc d’intercanvi comercial i al seu voltant es construïren els edificis més importants. Un d’aquests habitatges és Can Vilella. És el que llueix una representació de sant Antoni de Pàdua a la façana.
Desconec la història d’aquesta nissaga, però sembla evident que devien tenir la seva importància.
Can Vilella II
A continuació, segles més tard, la vila va créixer i va ser necessari enderrocar les velles muralles, un tram de les quals passava per l’actual avinguda del Comte Guifre.
És aquí on es localitza una interessant botiga de principis del segle XX, decorada amb diversos plafons ceràmics d’estil noucentista. Es coneix com a Can Vilella II i imagino que es tracta de la mateixa família que hem vist abans i que va ampliar el negoci.
Resulta evident que els elements decoratius de l’aparador no tenen res a veure l’un amb l’altre. Això no obstant, potser es tracta de mostres defectuoses que algú es va quedar i les va recol·locar aquí. No és la primera vegada que això passa.
La tardor
El plafó central representa una senyora agafant raïm amb una mà, mentre amb l’altra subjecta un grapat de fruita.
En realitat, aquesta escena forma part d’un gran arrimador que encara es conserva a la Casa Coral de Barcelona. En ell apareixen diverses al·legories de les arts, l’agricultura, la ciència, la indústria, o les quatre estacions, a la qual pertany la que aquí veiem. El plafó central del conjunt original conté un escut de les quatre províncies catalanes. És possible que l’obra fos encarregada per alguna entitat bancària o societat mercantil.
De fet, pots veure aquests plafons a la seu de l’Orfeó Martinenc de Barcelona. Segons la informació de l’Ajuntament, van ser dissenyats el 1910 per José Coral Guasch i executats als tallers de Cerámicas Abad, a Onda (Castelló). També n’he localitzat un parell a Sitges, que adjunto perquè vegis com era aquesta peça en realitat.
L’empresa Ceràmiques Coral, creada a finals del segle XIX i encara ubicada a Barcelona, es va especialitzar en la comercialització de materials per a la construcció i la decoració. Les idees dissenyades per José Coral eren fetes per importants tallers especialitzats, establerts a la zona de Llevant. Quan ell va morir, els dissenys s’encarregaven a diversos dibuixants que no signaven les obres.
Anant a la font
Tanmateix, al Museu del Taulell d’Onda (la Plana Baixa), s’exposen cinc d’aquests plafons. En aquest cas s’hi representen la justícia, la fe, l’arquitectura, la indústria i la música. Segons llegim a l’etiqueta, les peces foren produïdes a la fàbrica Barrachina d’aquesta mateixa població cap als anys trenta del segle XX. Aquesta informació contradiu la facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Qui té la raó?
Altres models
Finalment, un altre dels plafons ceràmics de Can Vilella, representa un gerro amb flors i ocells. Aquest motiu sembla inspirat en models decoratius del barroc. La composició i l’estil recorden vagament a les decoracions ceràmiques noucentistes que trobem al pati de la Casa de la Caritat i a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona. Tots ells van ser fets per Francesc Canyelles durant els anys vint del segle XX.
Per acabar, agraeixo la informació aportada per l’historiador Vicente de la Fuente, autor de l’excel·lent blog Del Modernismo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Avda. Comte Guifre 11, Sant Joan de les Abadesses
Saber més
- Història de la vila: santjoandelesabadesses.cat
- Can Vilella II: santjoandelesabadesses.cat
- L’arrambador: delmodernismo.wordpress.com
- Cerámicas Abad: retabloceramico.net
- Plafons de l’Orfeó Martinent: ajuntament.barcelona.cat
- Francesc Canyelles i Balagueró, per S. Estrany
Gracias por tu observación! Me alegra saber que te ha gustado
Felicidades por tus post y tus descubrimientos!! Y por cierto, el primer plafón cerámico que citas, el de Sant Antoni de Pàdua, es tambien magnífico! Proviene de algún un taller barcelonés de mediados del siglo XVIII y parece que está en perfecto estado de conservación!