Aquarel·la amb una panoràmica del passeig de Mestrança.

La Carme i el regiment

Font del Carme de Blanes (La Selva).

Militarment parlant, un regiment és un grup d’entre mil i tres mil persones, agrupades en batallons. Segur que t’estàs morint de ganes de saber més, oi? Doncs bé, el mot regiment prové -no cal dir-ho-, del llatí i vol dir govern. Els francesos el van posar de moda al segle XVI dins el context militar.

En aquest país on vivim, els regiments duen nombres i, segons com, també noms. Per exemple, el regiment número 3 es diu “El Osado” i el número 3 es coneix com “El Terror de los Franceses“. Mira, ho deixo aquí que puc dir alguna cosa que no toca.

Sigui com sigui, el cas és que, passada la Guerra Civil hi havia a Blanes el regiment 116 d’infanteria. Què feien? Francament no ho sé. L’única informació que he aconseguit és que se la passaven fent partits de futbol amb equips locals com el de Blanes, Lloret o Malgrat.

Ah si, també van “patrocinar” la font del Carme de Blanes.

Font del Carme de Blanes.
La data.

A la vora del port

Sense conèixer cap altre detall, sabem que el 1943 es construïa una font al final del passeig de la Mestrança. Segons el diccionari, una mestrança és el conjunt de tallers i oficines on es construeixen i reparen peces d’artilleria i armes. Una altra accepció és el conjunt d’operaris dedicats a la construcció i reparació de naus.

Per la proximitat del port, sembla que aquesta segona seria la més adient. I ja que parlem del port, cal dir que aquest espai porta amb projectes i canvis des del 1872. I sembla que mai l’acaben d’encertar.

Això no obstant, el port de Blanes, més o menys com ara el coneixem, es va acabar cap al 1945. Dedueixo que tant el passeig com la font formaven part d’una gran remodelació duta a terme amb motiu de la finalització prevista de les obres del port. Casualitat o no, el 1943 es fundava oficialment el Club de Vela de Blanes, una important associació esportiva encara vigent. Potser tot està relacionat.

Aquarel·la amb una panoràmica del passeig de Mestrança.
El passeig de Mestrança.

La font divina

La part més interessant de la font del Carme de Blanes és el plafó ceràmic amb la imatge de la patrona de la gent del mar. L’obra està extreta d’una de les moltes estampes de la Mare de Déu que circulaven a l’època.

En altres llocs la veuràs representada amb un escapulari en una mà i també en ambdues mans. De vegades els escapularis els duu l’infant i en unes altres, els sostenen la mare i el fill. Això va a gust de l’artista. La pintura està executada amb gran mestria. No podia ser d’altra manera tenint en compte que l’autor no és altre que Salvador Sunet Urgellès.

Aquest ceramista nascut a Barcelona el 1891 va fer nombrosos treballs, com plafons ceràmics publicitaris, de sants o de noms de carrer, entre molts altres. Per exemple, potser a Barcelona hauràs vist la font de la Travessera de Gràcia. Malgrat això, hi ha molt poca informació sobre aquest destacat artista que va encetar un important llinatge de ceramistes.

Un altre tema és la matussera inscripció de l’any i de l’escut del regiment al darrere. Per cert, t’has parat a pensar en el significat d’aquest emblema? Més avall t’ho explico.

Molt malmeses pel pas del temps, tant la font com la ceràmica van ser curosament restaurades el 2015.

Signatura de Salvador Sunet a la Font del Carme de Blanes.
L’artista.

Imitant el profeta

Abans de continuar, penso que és important saber l’origen de l’advocació a la Mare de Déu del Carme.

Carme deriva del mont Carmel que hi ha a Israel. Segons les Escriptures, allà hi vivia Elies sol com un mussol. Inspirats per la vida contemplativa del profeta, un grup d’eremites s’allotjaren al segle XIII a les nombroses cavitats d’aquesta muntanya.

Amb el temps, acabaren formant un grup que donaria pas a l’orde dels carmelites, molt devots de la Mare de Déu. Més tard, a causa de la inseguretat que allà hi havia, els eremites van marxar a Europa, fundant convents i esglésies.

Objecte de salvació

Segons la tradició, la Verge s’aparegué a un monjo anglès, li va donar un escapulari i li va dir que l’utilitzessin tots els membres de l’orde. A canvi, ella deslliuraria del foc etern tota persona que morís duent aquesta peça. Tal qual.

Antigament, un escapulari era una mena de davantal damunt l’hàbit per quan feien les tasques diàries. Després, les persones fidels van començar a fer servir una versió en petit del davantal. Eren dos trossos de tela amb la imatge de la Mare de Déu i l’emblema carmelità lligats al coll amb un cordill.

Una altra tradició afirma que al segle XIV la Verge s’aparegué al papa Joan XXII. Li va prometre que salvaria tothom qui dugués l’escapulari, fes les oracions pertinents i no fes coses lletges si no tocava.

Font del Carme de Blanes. Detall dels escapularis.
Els escapularis.

La patrona marinera

La Mare de Déu del Carme és venerada d’una manera molt especial pels pescadors i la gent del mar. Tot i que agafada amb pinces, la raó l’hem d’anar a buscar en un passatge bíblic on -segons diuen- es compara Maria amb un núvol damunt el mar que anuncia la fi de la sequera (1 Reis 18, 41-45).

D’aquí es va passar a posar-li el títol de Stella Maris, és a dir, estrella del mar. Igualment, és considerada la guia per seguir el camí cap a Crist enmig de la tempesta. Van ajudar a escampar la devoció un munt de relats de -suposats- episodis en què la Verge salvava els pescadors o mariners.

Font del Carme de Blanes. Plafó ceràmic de Salvador Sunet Urgellès.
La divina marinera.

Armes en desús

Per acabar, anem a veure l’escut del regiment d’infanteria que hi ha a la font del Carme de Blanes.

Veuràs que està format per un arcabús i una espasa creuats. D’una banda, l’arcabús és una arma de foc de l’any de la picor. D’altra banda, he llegit que, per l’empunyadura, l’espasa recorda la Tizona del Cid. Tot pot ser.

Al davant, hi ha una corneta de les que utilitzaven els caçadors allà pels temps de les farinetes. Reben el nom de caçadors uns soldats amb tàctiques diferenciades i que combatien dispersos. Amb les cornetes transmetien les ordres. Finalment, segons s’explica, cada un d’aquests elements simbolitzen formes d’acció, com el moviment -la corneta-, el foc -l’arcabús- i el xoc -l’espasa-. Tu dius que sí i apa.

Esgrafiat amb l'escut del regiment d'infanteria.
La infanteria.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig Mestrança, 106. Blanes

Saber més

Què veure a prop