La ciutat dels taulells

La ciutat dels taulells

L’indret es trobava damunt una elevació del terreny per sobre del riu Túria. I els àrabs, que a originals no els guanya ningú, el van batejar com a ‘lloc elevat’ –manâzil-, que amb el temps derivaria cap a Manises.

Els terrissaires musulmans crearen tallers especialitzats en la producció de ceràmica. Al llarg dels segles XIV i XVI aquesta tradició coneixeria el seu moment d’esplendor, tant per la varietat com per la qualitat de les peces, destacant de manera especial la ceràmica de reflexos metàl·lics.

Reflexos dins l’església.

En un principi, es fabricaven bàsicament gerres, pots, vaixelles i revestiments de paret o de terra. Més endavant, el repertori s’amplia a altres elements. Així doncs trobem plafons amb representacions de sants, arrambadors, escales, brancals de portes, altars i molt més.

Decorar les escales també és art.

Amb el barroc, els taulells -que és com aquí anomenen les rajoles-, s’omplen de colors i d’una gran diversitat de motius. Després vindrà la decadència, fins que amb la industrialització, el mercat s’inunda de peces seriades, que no per això tenen menys prestigi. 

Museu de la Ceràmica de Manises.

Modernisme, art-déco i orientalisme són alguns dels molts estils on la ceràmica va demostrar que sabia posar-se al dia. Fins i tot es va atrevir amb la publicitat!

Qui es resisteix a un bon brou?

Avui farem un breu tomb pel centre històric d’aquesta població, que, a menys de 10 quilòmetres de la capital valenciana, s’ha fet un lloc al món de la ceràmica.

Només sortir de l’estació de trens enfilem pel passeig Guillermo de Osma, arqueòleg i polític, nascut a Cuba a mitjans del segle XIX i que va ser ministre d’hisenda d’Alfons XIII.

Observa els brancals enrajolats dels portals de les cases. Aquesta moda va sorgir a finals del segle XIX entre la classe mitjana i mitjana-alta i ha acabat convertint-se en un element emblemàtic de la zona de L’Horta. Era un moment de bonança econòmica i la nova burgesia volia enriquir els seus habitatges i a més, fer pública la seva dignitat.

Ocells a la porta.

Travessem l’avinguda Blasco Ibáñez, polític, periodista i escriptor nascut a València el 1867. Va conrear la narrativa històrica, però va destacar especialment en la novel·la regional, com ‘Canyes i fang‘ o ‘La barraca‘. Al llarg d’aquest passeig hi ha plafons ceràmics que immortalitzen la seva obra.

La Barraca.

Continuem pel carrer Sant Joan, que ens durà fins a l’església de Sant Joan Baptista. L’edifici del segle XVIII va haver de ser reconstruït després de les destrosses de la guerra civil. Per aquest motiu, els artesans de la vila van realitzar la decoració imitant l’estil barroc original del temple.

Notícia d’un trasllat.

Tot i això, alguns taulellets encara són els originals. Cal que t’apropis per jutjar l’extraordinària bellesa d’aquestes peces, siguin o no les originals.

Potser no és barroc, però és meravellós.

Visita imprescindible és el Museu de la Ceràmica. La varietat i la qualitat de les peces exposades sobrepassen les expectatives que tinguis abans d’entrar. Fins i tot si no ets un enamorat d’aquesta tècnica.

Només entrar ja caus per terra en veure la reproducció d’una típica cuina del segle XVIII. Els plafons ceràmics es deuen al taller de José Gimeno Martínez, prestigiós ceramista qui a principis del segle XX va recuperar la manera de fer la taulelleria valenciana barroca.

Així es feia una paella.

El museu dedica una planta al procés de fabricació de ceràmica, on destaca una maqueta en què no falta ni un detall. A les plantes superiors hi ha un recull de peces des del segle XIV al XX. Potser per la curiositat del tema, reprodueixo una llosa sepulcral del segle XIX. N’hi ha que artísticament són més reeixides, però aquesta m’ha semblat molt especial en tractar-se d’un infant.

Despreci al món ‘falás’.

Ens acostem a l’avinguda dels Tramvies, on trobem, un al costat de l’altre, els tres darrers llocs que visitarem.

El 1922, el ceramista Juan Bautista Huerta va crear la fàbrica de ceràmica “El Arte”. La façana és plena de mosaics en blanc i blau on hi ha un bon grapat de referències al comerç, com el déu Hermes. També hi ha cornucòpies o corn de l’abundància, però en comptes de fruites o diners, d’aquestes surten peces de ceràmica.

L’art blau.

Més tard s’afegí un segon cós a l’edifici, inspirat en les decoracions de l’Alhambra. La façana, tot un deliri d’arabescs, imagino que es va concebre com a una mena de catàleg de prestigi. Una manera de dir “mireu tot el que sé fer”.

Exotisme a la façana.

Al seu costat s’aixeca el mercat municipal, decorat amb panells ceràmics que, seguint l’estil autòcton del segle XVIII, representen com eren els mercats valencians d’aquell temps. L’obra va ser realitzada pel taller de José Gimeno, de qui ja hem vist alguna cosa al museu.

Ai xiquet, que has vessat el cistellet!

Finalment entrem al Parc dels Filtres. El 1850 es va construir una planta per potabilitzar l’aigua del Túria. D’aquí ve el nom dels Filtres. La idea era subministrar aigua potable a València i rodalia. Però, un cop es va posar en marxa, s’adonaren que el mètode emprat no funcionava com s’esperava i s’abandonà la infraestructura.

El 2003 es remodelà l’espai per tal de convertir la zona superior en un parc i la inferior en un espai per a exposicions. El parc es va decorar amb un bon grapat de panells ceràmics amb il·lustracions que narren la història de la Comunitat Valenciana des de la prehistòria fins a l’actualitat.

La peculiaritat d’aquests dibuixos és que els personatges històrics estan representats pel gat Pumby i els seus amics. Si saps qui és Pumby, vol dir que fa temps que has fet la primera comunió. Juntament amb la gateta Blanquita i el professor Chivete, la vida d’aquest personatge de còmic, creat el 1954 pel valencià José Sanchís Grau, s’allargaria fins al 1981.

La cultura ibero-Pumby.

I aquí donem per acabada la visita. Naturalment hi ha més coses per veure, però la intenció és que t’agafin ganes de visitar aquesta població que, juntament amb la propera Paterna, ha deixat una empremta inesborrable en la història de la ceràmica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre València i rodalia: