El carrer del savi

El carrer del savi

Descobrim Alfara del Patriarca, a l’Horta Nord de València.

El diccionari ens diu que un patriarca és qui, per la seva edat i saviesa, exerceix l’autoritat en una comunitat. Aquesta és la història d’un patriarca que va acabar donant nom a un poble.

Quan els àrabs es passejaven per aquests verals, tampoc és que s’espremessin la neurona a l’hora de posar noms als llocs, només que ara ens semblen d’allò més poètics: Almúnia (el jardí), Conesa (església), Altafulla (peça de terra), Alcalà (el castell), Albaida (la blanca), …

Per això no ens ha de sorprendre que, quan van trobar dues cases properes a València, les bategessin com a Alfara, que ve a significar carrer o barriada.

Escut del col·legi Corpus Christi damunt la portalada de l'església de Sant Bartomeu.
El Corpus Christi presidint l’església.

Cases de compra i venda

A partir del segle XIII, després de l’escombrada d’infidels que va fer Jaume I -coneguda com a Reconquesta pels historiadors-, aquest carrer de dues cases va començar a passar de ma en ma i s’anaren afegint més cases. Però continuà essent conegut amb el mateix nom d’Alfara.

Els primers propietaris van fer construir una casa i una església, que no és la que hi veiem actualment.

Al segle XIV Bonifaci Ferrer va ser el senyor del lloc, que potser et sonarà més si et dic que era el germà de Vicent Ferrer, dominic valencià que va recórrer Europa predicant la seva particular i gens imparcial visió del catolicisme.

Però Bonifaci va ser tot un personatge amb carrera que, després de què la pesta s’endugué els seus onze fills, es va fer monjo i va arribar a prior. A més, és autor de la primera traducció de la Bíblia al valencià. Poca broma!

Els Cruïlles van ser els següents propietaris fins al segle XVI. Durant aquest llarg període, el palau es transformà fins a adquirir -més o menys- l’aspecte actual.

Alfara del Patriarca. Escut del col·legi Corpus Christi a l'antic palau de Cruïlles.
Símbols de propietat.

Tot un personatge

A continuació, Joan de Ribera, l’arquebisbe de València, va comprar el senyoriu d’Alfara. Aquí m’aturo un moment, perquè aquest senyor té tema.

Ribera va estudiar a Salamanca i va ser bisbe de Badajoz, on no desaprofitava l’ocasió per predicar contra els protestants. Seguidament va ser nomenat arquebisbe i virrei de València. És que les coses divines i humanes abans es devien veure iguals.

Des d’aquesta situació privilegiada, l’home no va parar de pressionar el rei fins a fer efectiva l’expulsió dels moriscs, que eren els musulmans que des dels temps dels Reis Catòlics havien obligat a batejar-se si es volien quedar.

Tan destacat personatge aviat va ser conegut com el Patriarca. En realitat, el “patriarca llatí d’Antioquia” va ser un càrrec creat l’any 1099 per tal de representar l’església catòlica al Patriarcat d’Antioquia. Com un ambaixador, per entendre’ns.

Així doncs, ja sabem com és que la població va passar a dir-se Alfara del Patriarca.

Però l’incansable senyor Ribera va continuar fent de les seves. A més de crear l’orde de les Dominiques Descalces per fer la guitza a la de Teresa de Jesús, va fundar el col·legi Corpus Christi per a la formació de sacerdots i que es convertiria en un referent de la Contrareforma a València.

Atenció al fet que Joan de Ribera va ‘cedir’ el senyoriu d’Alfara del Patriarca al col·legi, institució que al segle XVIII faria construir l’actual església.

Per tal de deixar ben clar a qui pertanyia l’indret, tant el palau com l’església llueixen l’escut amb el calze, símbol del col·legi.

Alfara del Patriarca. Mènsules amb personatges femenins a la façana del palau de Cruïlles.
Les senyores del palau.

Nous temps, nous afegits

I així arribem al 1918, quan el doctor Vicent Navarro Soler -de qui no he trobat ni així a la xarxa-, es va fer construir una casa a tocar del palau. La gràcia és que la nova edificació -amb unes mides més grans per allò de jo sóc més-, segueix l’estil i l’estructura del vell edifici del costat, creant una unitat harmoniosa a la plaça.

Amb el temps, aquest nou edifici també patiria alguna reforma, com l’afegit del balcó de la cantonada.

Al seu torn, el palau tampoc es va deslliurar del maquillatge arquitectònic. Es pot comprovar a les finestres de la planta baixa, que imiten les neogòtiques de l’edifici del doctor Navarro. Eren els inicis del ‘copy-paste’.

I així és com d’aquell carrer àrab es va formar una plaça, on el poder religiós i el civil es miren de fit a fit, compartint una peculiar història.

Alfara del Patriarca. Enrajolat sota el balcó del l'edifici de l'ajuntament.
El nou balcó de l’Ajuntament.

IMFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Articles sobre València i rodalia