Aquarel·la amb una panoràmica del conjunt a la primavera.

“En mig d’una hermosa plana” (1)

El Santuari del Remei de Bolvir (Baixa Cerdanya).

Has fet mai sencer el Camí de Sant Jaume? Segurament la teva resposta serà no. Potser has fet un tram, però difícilment l’hauràs fet tot. T’anomenaré un parell de raons. En primer lloc, la ruta principal fa més de catorze mil quilòmetres i no sé jo si estàs per caminar tant. En segon lloc, hi ha uns cinquanta-quatre camins que, des de tot Europa i sense comptar les infinites variants, menen fins a Santiago de Compostel·la. Els has fet tots? Ja m’ho imaginava.

Quan al segle IX es descobriren les suposades restes de l’apòstol Jaume a Compostel·la, devots de tot el continent es posaren en marxa per visitar les relíquies. Arribaren per multitud de vies secundàries que confluïen a dos camins principals: l’aragonès i el navarrès. Dues d’aquestes variants entraven a la península pels colls de la Perxa i Pimorent i, ajuntant-se a Sant Jaume de Rigolisa a Puigcerdà, el nou camí recorria la Cerdanya.

D’entre els diversos punts destacables del recorregut, tenim el Santuari del Remei de Bolvir. L’edifici, no cal dir-ho, no era com ara el pots veure. De fet, jo crec que ningú sap quin aspecte tenia.

Aquarel·la amb una panoràmica del conjunt a la primavera.
Dominant la natura.

El banquer

Fill d’un important mas de Bolvir, Agustí Manaut i Taberner començà la seva imparable trajectòria com a corredor de comerç al carrer Avinyó de Barcelona fins a arribar a banquer. Al llarg de la seva existència adquirí terrenys i feu edificar diversos blocs d’habitatges en carrers molt cèntrics de la ciutat. Als afores de la seva vila natal també erigí un destacat palauet anomenat Castell de Nostra Senyora del Remei que regalà a la seva filla Blanca.

Finalitzat el 1910 i actualment conegut simplement com a Torre del Remei, l’edifici presenta un estil entre eclèctic i modernista, amb un gran jardí i la capella del mateix nom en un extrem.

La finca fou confiscada pel govern republicà i convertida en escola, tot i que miraculosament no patí cap saqueig. Posteriorment, Blanca Manaut, la mestressa recuperà la torre, però quedà mig abandonada. Més tard fou adquirida per convertir-la en hotel de gran luxe per on han passat tota mena de personalitats, des de Joan Carles I, Piqué i Shakira, Jordi Pujol, Induráin, Isabel II i moltes més.

Creus de ferro forjat a la cúpula i al campanar.
Cims coronats.

El mestre d’obres

El projecte va anar a càrrec del berguedà Calixte Freixa i Pla, un mestre d’obres poc convencional i menys conegut fora de la Cerdanya i de l’Alt Urgell. Inicialment, va deixar obra a Barcelona, Sant Cugat del Vallès i a Mataró on el 1875 va prendre part en el projecte d’eixample d’aquesta ciutat. Se sap que el 1889 ja s’havia casat i instal·lat a Llívia on es quedaria. Es creu que la raó podria ser la bona relació que tenia amb els estiuejants barcelonins, vistos com a potencials clients.

Com a bon catòlic, a Llívia fundà una entitat social que pretenia evitar que els obrers es tornessin ganduls amb el naixent sindicalisme d’esquerres. Les coses sembla que li devien anar la mar de bé, ja que aviat es convertí en arquitecte diocesà del bisbat d’Urgell. Fruit d’aquest important càrrec, projectà un bon grapat d’edificis de caràcter religiós. Per exemple, la primera reforma del santuari de Núria o la remodelació del palau episcopal de la Seu d’Urgell.

El 1891 duia a terme la construcció del Santuari del Remei de Bolvir amb una peculiar cúpula octagonal. Amb un estil més aviat eclèctic, l’home barrejava decoracions i materials amb una visió molt personal i aquesta obra no és cap excepció.

Així mateix, dugué a terme obra civil com el Casino Teatre Ceretà o l’extraordinària Torre del Riu a Alp. Tan popular es va fer que fou elegit alcalde de Llívia. En morir el 1920, com que no tenia descendència, llegà una bona part de l’herència per finançar una escola catòlica a Llívia.

Santuari del Remei de Bolvir. Esgrafiats de la façana.
Rodolí esgrafiat.

Devoció llunyana

A la façana pots llegir el següent rodolí:
En mig d’una hermosa plana
heu posat la vostra seu
per ser reina i sobirana
dels pobles que tant améu.

El text està extret d’uns goigs editats el 1894 per ‘Hereus de la Vídua Pla’, impremta situada al carrer dels Cotoners de Barcelona d’on sortiren moltíssimes estampes devocionals i gravats des de mitjans del segle XIX. El text penso que podria haver estat escrit per Agustí Puyol, qui va ser rector de Bolvir i que publicà uns goigs al diari L’Independent de Perpinyà.

Les advocacions marianes tenen lloc a partir del segle XIII. Probablement, a causa de les epidèmies de pesta negra del segle XIV, les dedicades a la Pietat, la Misericòrdia, la Salut o la del Remei sovint les trobem associades a hospitals i albergs. És possible que l’advocació al Remei tingui alguna cosa a veure amb el text del llibre -apòcrif- de Tobies.

En ell s’explica que, segons indicacions d’un àngel, el protagonista pescà un peix i li extragué la fel, el cor i el fetge. El xicot li preguntà: “quins remeis contenen el cor, el fetge i la fel?” (Tb 6,7). L’àngel li donà una resposta que més aviat sembla un conjur contra els mals esperits. Però em perdonaràs si opino que molts conceptes religiosos estan agafats amb pinces. L’església catòlica disposa de tota una col·lecció de pregàries -en llatí, no cal dir-ho- on apareix el mot remei. En una d’elles, recitada durant la missa de la Purificació, es diu que la Verge és “remei present i futur“.

Santuari del Remei de Bolvir. Detall de la decoració de la porta.
Filigranes a la porta.

El triomf de la batalla

És així com la devoció a la Mare de Déu del Remei s’estengué a finals de l’edat mitjana, dedicant-li tot de santuaris i ermites, com el de Caldes de Montbui o el d’Alcover. A València, de la mà de l’orde de la Santíssima Trinitat també es venerava el Remei. El convent valencià adquirí una gran importància i fundà un altre a Barcelona.

El cop de gràcia tingué lloc el set d’octubre de 1571, dia que el convent trinitari de València celebrava la seva festivitat. Precisament aquest dia es guanyà la batalla de Lepant. No va fer falta res més perquè Joan d’Àustria obtingués del papa la indulgència plenària per a tothom que visités aquest convent el set d’octubre. Això sí, el triomf se’l disputa també l’orde dominicà amb la Verge del Roser, però ara no és moment d’entrar en polèmica.

Invocada en el moment del part, la Mare de Déu del Remei era l’advocada de les parteres. Segons la creença popular, la cinta de seda que acostuma a dur la imatge, ajudava a infantar si es col·locava damunt el cos. Per aquest motiu es venien cintes a les ermites i capelles, a més de rosaris i mantells amb suposades virtuts remeieres.

Santuari del Remei de Bolvir. Dues finestres a la façana de la capella.
Art a cada racó.

Canvis d’imatge

Observant fotografies antigues del Santuari del Remei de Bolvir, es pot veure que l’edifici tenia un arrebossat de ciment. Sembla raonable pensar que els esgrafiats es van fer a partir dels anys cinquanta del segle XX. Ho dedueixo en veure que alguns personatges -que veurem al següent article- van morir durant o després de la Guerra Civil. Posteriorment, ja durant el segle XXI van ser restaurats per la prestigiosa empresa barcelonina Estucs Oriol Garcia.

Pel que fa a l’autor, sempre fent conjectures de les meves, l’estil em recorda el de Pau Macià i Pons, artista nascut el 1917 a les Borges Blanques. Estudià a l’Escola Massana de Barcelona on fins i tot acabaria essent professor de pintura. Durant la seva trajectòria es va atrevir amb el mosaic, l’esgrafiat, el cartellisme, el vitrall, la il·lustració i la pintura.

Al voltant exterior de la cúpula hi ha setze figures de santes i sants. De tots aquests personatges en parlo més detalladament al proper article.

Detall de la làmpada del sostre de la porxada.
Il·luminant els estels.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: camí del Remei, 2. Bolvir

Saber més

Què veure a prop