Visita a Bossòst (Vall d'Aran). Frontal d'altar barroc de l'església dera Mair de Diu dera Purificació.

Cercle protector

Breu visita a Bossòst a la Vall d’Aran.

Sovint passa que quan viatgem, ‘passem’ pels llocs, ‘mirem’ de lluny i després oblidem fàcilment el que hem vist.

La Vall d’Aran és molt més que esquí i paisatges. Segurament has sentit parlar del romànic aranès i si hi vas, et faràs una selfie davant d’una església. I està molt bé.

Però si afines la mirada descobriràs detalls, dels quals les guies sovint no en parlen i que t’ajudaran a apreciar millor el que veus.

Visita a Bossòst (Vall d'Aran). Decoració sota la teulada de l'església dera Mair de Diu dera Purificació.

Protegint la vila

Anem a Bossòst on la llegenda ens explica que al segle XIX davant els rumors de la pesta, els vilatans aixecaren sis capelles al voltant de la vila per tal de protegir-la, segons indicacions d’un monjo que vivia en una cova. I diuen que va fer el seu efecte i la plaga no va entrar.

Tot i que es tracta d’una faula, penso que algú es deu haver confós de segle, ja que les epidèmies de pesta van tenir lloc al segle XIV i al XVII. Al XIX va haver-hi una passa de febre groga i una altra de còlera, però les ermites són anteriors.

Venint de Vielha, la primera capella que trobes és la dera Mair de Diu dera Pietat o Verge de les Neus. Un medalló a la llinda ens indica la data 1573. Observa a la creu de pedra la peculiar manera en què l’artista va escriure la paraula INRI.

Visita a Bossòst (Vall d'Aran). Llinda de la capella de la Mair de Diu dera Pietat.

Art primitiu

Continuem aquesta visita a Bossòst seguint pel carrer de la Pietat. Així arribarem a plaça dera Glèisa, on antigament es reunia el Consell de la Vila sota un gran om, per tractar els assumptes socials i laborals. Actualment tot això té lloc al renovat edifici de l’Ajuntament, del segle XVIII.

En aquest plaça però, destaca l’església dera Mair de Diu dera Purificació, una extraordinària mostra del romànic aranès. Construïda al segle XII, està decorada amb una rica iconografia. El portal sud conté el crismó, anagrama que representa Crist i alhora la Trinitat. Curiosament està capgirat, com si hagués estat mal copiat d’un altre lloc.

La porta nord, més antiga i molt més treballada, presenta un timpà amb la imatge -també invertida- de Déu totpoderós envoltat dels tetramorfs, que són les representacions dels quatre evangelistes. El pots comparar amb el de Sant Fèlix de Vilac i trobaràs similituds.

Visita a Bossòst (Vall d'Aran). Timpà romànic de l'església dera Mair de Diu dera Purificació.

La llinda conté un crismó amb algun símbol mal col·locat. Abans d’entrar dona un cop d’ull a les portes de fusta. Una mostra el relleu dels atributs papals. A l’altra hi ha una creu de Malta, insígnia dels cavallers hospitalaris. Imagino que en algun temps passat va formar part de les propietats d’aquest orde.

Un cop dins, encara que el barroc no t’emocioni, atura’t per contemplar els magnífics frontals d’altar del segle XVIII. Així mateix, es poden veure unes pintures murals del segle XIV on es veu la visita dels reis mags.

Visita a Bossòst (Vall d'Aran). Frontal d'altar barroc de l'església dera Mair de Diu dera Purificació.

Detalls a l’atzar

Baixem pel carrer Margalida. Sense saber-ne la raó, són molts els indrets que porten aquest nom a la Vall d’Aran: un riu, una mina, un barranc, un bosc, carrers i fins i tot una coral. En una paret, una pedra gravada amb la data 1871 conté a més una creu i una mena d’escut o bé una porta esquemàtica, potser per recordar una reforma.

Carreu gravat amb la data 1871 al carrer Margalida de Bossòst (Vall d'Aran).

De pagès a papa

La capella de Sant Sebastià i Sant Fabià la trobem a l’altre costat del riu Garona. Nascut a Roma al segle III, Fabià era un pagès que va ser escollit papa gràcies a un miracle i que va acabar decapitat durant la persecució dels cristians. Ignoro la raó, però sovint apareix representant al costat de sant Sebastià.

L’actual edifici és el resultat d’una restauració del segle XIX, tal com consta a la llinda.

Capella de Sant Sebastià i Sant Fabià a Bossòst (Vall d'Aran).

Advertiments

Abans de finalitzar aquesta visita a Bossòst, no marxis sense veure l’edifici del darrere. Es tracta de La Mola, un molí fariner del segle XVIII que, després de les transformacions industrials posteriors, ha perdut el canal que l’alimentava. L’edifici havia inclòs un espai per tintar draps i també telers.

A la llinda de fusta, a més d’indicar-nos l’any i el constructor, ens adverteix que “En la casa que se jura no faltará desventura“.

Una amenaça encara més contundent és la que apareix gravada en una gran llosa a la façana, on amb lletres vermelles diu que la maledicció dels pares “destruye seca y abrasa de raíz hijos i casa“. Apa.

Inscripció del segle XIX a la façana del molí fariner.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop