Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Detall del forrellat de la porta.

Economia de mitjans

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d’Aran.

Quan l’imperi romà ja anava de capa caiguda -segle IV-, el cristianisme es va escampar lliurement, implantant l’estil que coneixem com a primer romànic. 

Tot i això, es considera que aquest estil s’inicià al monestir de Cluny -segle X-, donant peu a discussions entre els defensors i detractors de l’ús d’iconografia. Això fa que en conjunt, les primeres esglésies romàniques siguin senzilles.

Els primers constructors van haver-se d’adaptar als materials i les condicions de cada indret, per tant, era normal fer proves que no sempre sortien com s’esperava. A més, per tal d’economitzar, també s’aprofitaven els materials de construccions anteriors que hi havia a la vora.

D’altra banda l’aïllament geogràfic de la Vall d’Aran ha motivat un peculiar estil arquitectònic influenciat per les formes celtes i basques.

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Decoració en relleu d'una finestra
Finestra closa.

El poble aranès de Vilac ja s’esmenta al segle XIII i probablement es va formar sota l’ombra del desaparegut castell i de la primera església, construïda un segle abans. Amb el temps es convertiria en una de les poblacions més importants de la Vall d’Aran.

Com que tota la documentació d’aquestes esglésies es va perdre en alguna guerra, ara els entesos només poden fer supòsits i conjectures.

Per exemple, a l’església de Sant Fèlix de Vilac observem un poc dissimulat reaprofitament de materials que, en la meva opinió, és un dels grans atractius d’aquest edifici.

Només cal observar la façana per adonar-nos que a la part romànica hi ha carreus que és evident que no li escauen: aquí uns motius geomètrics, aquí un ocell, allà unes filigranes… Fins i tot el guardapols de la portalada sembla fet a trossos!

Carreus decorats amb relleus a la façana de l'Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran.
Pedres aprofitades.

Primitivisme pur

Ara ens fixem en el timpà damunt l’entrada. Cal posar a prova la nostra imaginació per esbrinar de què es tracta. Al mig trobem una figura asseguda, realitzada de manera ben matussera, vestida amb una túnica i aixecant la mà en actitud de beneir. 

El conjunt representa el que es coneix com a Maiestas Domini – que significa totpoderós- i té un aire tan rústic i primitiu i sembla que realitzat per algú poc destre en l’escultura. De fet, es creu que el va començar un artesà i el va acabar un aprenent encara menys expert que el seu mestre.

Al voltant de Déu apareixen les desproporcionades representacions dels quatre evangelistes, que ara no entraré a explicar i que reben el nom de ‘tetramorfs’ – que vol dir quatre formes-. Curiosament es troben col·locades en orde invers al que sovint se les sol presentar.

L’au de l’esquerra és una àliga que remet a Joan. A sota, t’has d’imaginar que hi ha un deforme bou, símbol de Lluc. A la dreta, la figura amb una mà aixecada correspondria a un àngel que seria Mateu. Ajagut més avall, cal deduir que hi ha un lleó que simbolitza Marc.

Timpà amb el Maiestas Domini i els tetramorfs a l'Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran.
El poder dalt la porta.

Sol diví

Damunt la portalada de l’església de Sant Fèlix de Vilac, apareix un curiós fris, que probablement també ha estat reaprofitat i col·locat aquí. Dels tres cercles, dos semblen motius florals, però probablement són símbols solars o estels.

A les Escriptures hi ha diversos textos que relacionen Crist amb el sol. A l’Apocalipsi, Jesús diu de si mateix: “Jo sóc… l’estel resplendent del matí” (Ap. 22:16). 

Amb el temps, el cercle solar va derivar en el crismó, que és el que trobem al centre del fris. Es tracta d’un monograma amb les lletres X i P que són el nom de Crist en grec i que cadascú aplicava amb petites variants. 

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Llosa amb el crismó dalt de la porta.
Cercles simbòlics.

La P s’utilitzava per al Déu Pare. Les lletres de l’alfa i l’omega, tot i que capgirades, recorden la frase de l’Apocalipsi “Jo sóc l’alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap. 22:13).

Però a més tenim una S -capgirada, com no!- que simbolitza l’Esperit Sant. Així doncs, tenim la Trinitat al complet. Altres explicacions diuen que la S vindria a simbolitzar la serp -el mal-, havent-se d’interpretar el conjunt com la victòria de Crist damunt el pecat. Un embolic, ho sé.

Abans d’entrar, observa la forja i el forrellat de la porta, amb decoracions realitzades fent incisions.

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Detall del forrellat de la porta.
L’art de tancar la porta.

Enigmes

Un cop dins, veuràs en un racó una pica baptismal de marbre amb una curiosa decoració. A la part superior hi ha un fris amb un estrany animal que  es mossega la cua que dóna la volta a la pica fent ondulacions. 

Una desproporcionada figura femenina sota la pica tampoc ajuda gaire a entendre el significat d’aquest enigmàtic conjunt escultòric. 

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Detall dels relleus de la pica baptismal
Bateig enigmàtic.

I si tens ganes de més enigmes, observa els altars situats al presbiteri. Veuràs formes humanes i geomètriques de difícil interpretació. El que mostra un personatge que sembla sostenir l’ara pot tractar-se d’un orant o bé d’un atlant

En la mitologia grega Atles era un tità que es rebel·là contra els déus Olímpics i va ser condemnat a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels. Aquest mite va ser convenientment fagocitat pel cristianisme com a exemple moral.

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Un dels altars del presbiteri.
Sostenint el pes dels pecats.

Fixa’t també amb les peculiars estacions del viacrucis, pintades a la paret. Només he vist dues i no tinc ni idea de quan van ser realitzades. A part del nombre romà que designa l’estació, no he trobat el significat dels altres símbols i lletres que hi ha a cada cantonada.

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Vuitena estació del viacrucis pintada a la paret.
La vuitena estació.

Bons temps

Pugem al campanar, diuen que un dels més esvelts de tota la comarca. Si t’hi fixes bé, des de l’exterior encara es veu que l’acabament era amb forma de merlets, ja que antigament havia estat torre defensiva. 

El campanar gòtic es va construir cap al segle XIV, en un moment de plenitud econòmica, quan l’arxipreste de la Vall d’Aran vivia a Vilac. A diferència de la portalada, els capitells dels finestrals i els carreus estan molt ben treballats.

Església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran. Capitells d'una finestra del campanar.
Campanar amb vistes.

Campanes al vol

L’ús de la campana com a instrument musical es remunta a uns dos mil·lennis abans de la nostra era, en algun punt de l’orient. El cristianisme l’utilitzà per avisar les poblacions de les funcions litúrgiques.

Contràriament a altres regions, la Vall d’Aran ha conservat prou bé les campanes d’abans del 1936. El campanar de Vilac en té una del segle XIV que tocava els quarts d’hora del rellotge.

Molt peculiar resulta la campana fosa el 1622, on el darrer nombre sembla sortir volant. A la part superior apareix un text, que probablement en són dos, un dedicat a Maria i l’altre a Jesús: “Crist ens defensi de tot mal”.

Es veuen també uns petits relleus, un amb un cérvol que sembla travessat per sagetes (Pr. 7:23) i un altre amb l’anyell, simbolitzant Crist (Jn. 1:29). 

Més avall apareix una creu amb tres fulles al voltant. Altres fulles es troben també escampades pel vas.

Probablement vaig errat, però aquestes semblen correspondre a alguna varietat d’estepa, un arbust d’on s’obté el làdan, resina utilitzada en perfumeria. A les escriptures es menciona com a regal per a grans personalitats.

Detall dels relleus de la campana de l'església de Sant Fèlix de Vilac a la Vall d'Aran.
Tot surt volant.

Observació

Per les poc professionals explicacions de la persona que ens va fer la visita guiada, tot i que molt amable, era més que evident que no tenia per la mà ni la història ni les característiques d’aquest destacat edifici.

Seria desitjable que el Conselh Generau d’Aran destini persones més preparades per aquestes tasques.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça dera Gièisa. Vilac

Saber més

Què veure a prop