Escenes apocalíptiques a les esglésies araneses.
Generalment, totes les religions tenen com a fi la salvació de la persona. Però potser el cristianisme és de les poques que utilitza l’amenaça i la por com a mitjans per aconseguir-ho.
Tradicionalment atribuït a Joan, tot i que probablement va ser un altre l’autor, el llibre de l’Apocalipsi és un compendi de tot el que suposadament passarà quan arribi la fi del món. Més que suficient per aterrir la parròquia.
El mot apocalipsi prové del grec i ve a significar revelació. Aquest llibre de visions profètiques va ser escrit en un moment en què els cristians eren durament perseguits.
Uns deu segles més tard de ser escrit, els habitants del món medieval vivien una època fosca, molt fosca. És el mític any mil, farcit de guerres i pesta. Tot i la inexactitud d’aquesta data, tothom tenia por perquè s’intuïa la proximitat de la fi del món.
Infondre por
L’església aprofità la situació per avivar el temor a ser condemnat a les calderes d’en Pere Botero i la crèdula i inculta feligresia va respondre amb més fe i més por.
La majoria d’esglésies romàniques mostren esgarrifoses imatges pintades o tallades en pedra que recorden algun o diversos fets descrits a l’Apocalipsi. En concret, moltes esglésies de la Vall d’Aran representen aquest món final de manera quasi obsessiva.
Aquestes esglésies van ser construïdes després del segle X. Així doncs, els parroquians ja sabien que amb el canvi de segle no havia passat res. Però calia seguir alimentant la pietat per no perdre ànimes que, a fi de comptes eren la riquesa -literalment- de les esglésies.
És probable que els beatus de la Seu d’Urgell i el de Girona, que sí que van ser escrits quan s’apropava la suposada fi del món de l’any mil, servissin de font d’inspiració per als artistes. Ara, amb tot això al cap, anem a veure escenes apocalíptiques a les esglésies araneses.
La dona de llum
El santuari de Sant Estèue de Betren es va començar a construir al segle XII, però l’actual edifici respon a les reformes efectuades en segles posteriors, quan, tot i que una mica tard, l’estil gòtic s’estava imposant per aquestes valls. Però vet aquí que l’extraordinària portalada ens mostra seixanta escultures que fan un resum del Judici Final.
A la part superior, uns àngels amb trompetes anuncien les catàstrofes que esdevindran: “Vaig veure els set àngels…, i els van donar set trompetes.” (Ap 8,2).
Presidint el conjunt, trobem una figura femenina amb un infant. Com si es tractés d’un embolicat serial televisiu, l’Apocalipsi parla d’una dona ‘vestida de sol’ que dóna a llum un fill a qui un drac -el dimoni- vol devorar (Ap 12,1-17). Tot i que enlloc ho diu, l’església catòlica tradicionalment ha identificat aquest personatge amb la Mare de Déu.
Per tal de reforçar que es tracta de Maria, a un costat es representa l’anunciació. El relleu de l’altre costat sembla simbolitzar la creació d’Adam o la resurrecció de Llàtzer.
Que soni la música!
A l’Apocalipsi se cita l’Anyell que prengué un llibre tancat amb set segells. Al seu voltant hi havia vint-i-quatre ancians cadascun amb una cítara, un antic instrument de corda (Ap 5,1-10).
La música i els càntics són una constant al llarg dels escrits bíblics, com un element d’adoració. El darrer llibre és ple de moments en què els salvats i les corts celestials entonen himnes (Ap 5,9). En aquesta portalada intuïm que algunes figures estan cantant i altres adorant. Festa gran i animada.
D’una banda tenim “els escollits” que surten de les seves tombes i els condemnats que s’hi enfonsen a dins, com per entrar als inferns. Un d’aquests darrers exhibeix un més que respectable membre viril com a exemple del pecat de luxúria.
El bé i el mal
La portalada de Sant Miquèu de Vielha és molt similar a la de Betren, però una mica més tronada pel pas del temps. En aquest cas, en comptes de Maria, al centre tenim Sant Miquel matant el drac (Ap 12,7) i a l’esquerra l’escena de Jesús flagel·lat.
Diversos estudis conclouen que l’arcàngel Miquel, cap dels exèrcits celestials, no és altre que Jesús.
El llibre de l’Apocalipsi pretén, entre altres coses, enfortir la feligresia amb la idea que, malgrat el dimoni -representat pel drac- sembla que se surti amb la seva, finalment serà vençut i enviat amb torrar-se eternament.
Al seu voltant trobem a la part superior diversos personatges cantant, tocant instruments i gaudint del cel. En canvi, a la part més propera als capitells, uns difunts ressusciten i se’n van directes a la condemnació perquè devien ser molt dolents.
Tres caps, quatre ulls
Resulta curiosa l’orientació de la porta de Sant Miquèu de Vielha, ja que normalment les entrades de les esglésies miraven a l’oest, de manera que les primeres llums del sol entraven per l’absis i les darreres per la porta d’accés. Així, el creient passava de les tenebres a la llum de justícia.
Observa el capitell amb tres caps que comparteixen els ulls. S’anomena tricèfal o trifront. Es coneixen antecedents similars d’antigues cultures. Hi ha qui diu que tant es pot tractar d’un missatge trinitari com d’un ésser monstruós que personifica el mal. Capitells similars es troben en una església de Sòria i en una altra d’Artaiz (Navarra).
Aquesta portalada gòtica va substituir a una d’anterior romànica anterior que pots veure a la teva dreta. Només s’ha conservat el timpà amb un Crist molt malmès. A diferència d’altres crucifixions, aquí està amb les cames separades i per tant, clavat amb quatre claus. La ’moda’ dels tres claus s’imposà a partir del segle XIII, quan també s’afegí una peça per reposar els peus.
Pesant ànimes
Poc menys que espectaculars resulten les pintures que cobreixen bona part de l’interior d’aquesta església de Santa Maria d’Arties. Sens dubte són de les millors escenes apocalíptiques a les esglésies araneses.
Datades al segle XVI, presenten una riquesa de detalls tan gran que no et costarà establir paral·lelismes amb l’obra que Hieronymus Bosch -El Bosco-, va pintar un segle abans.
Segons l’Apocalipsi, els qui no havien negat Jesús “van tornar a la vida…” (Ap 20,4). Així doncs, veiem com els justos surten de les tombes i van cap al cel on sant Pere els espera amb la clau a la mà, mentre els àngels animen la festa amb instruments.
El cel es troba representat per un castell, que en aquella època era símbol de benestar on vivien els més afortunats.
Tot i que no apareix escrit, segons la tradició cristiana, l’arcàngel Miquel serà l’encarregat de pesar les ànimes per determinar si mereixen o no anar al cel: “Tots van ser jutjats segons les seves obres” (Ap 20,13). D’això se’n diu psicòstasi, una tradició heretada d’antigues cultures, com l’egípcia.
Fixa’t com un dimoni intenta decantar la bàscula amb un peu, mentre Miquel lluita amb ell. Aprofitant la distracció, un altre maligne li pren un parell d’ànimes.
Foc etern
L’infern en canvi, té la forma d’un gran cap de drac per on els dimonis obliguen a entrar els condemnats. Observa que entre els pecadors hi ha reis: “Els reis de la terra s’han prostituït…” (Ap 17,2). Bisbes i cardenals tampoc s’escapen de la condemna.
Per tal de mostrar millor el terrible càstig, l’escena mostra una cavitat on dins una olla es cou un grup de pecadors que “van ser llançats a l’estany de foc…” (Ap 20,14). En diferents llocs veuràs serps que mosseguen les cames i braços de les persones, materialitzant així el pecat. Tot plegat molt gràfic.
Presidint l’escena tenim Crist ressuscitat que apareix entre núvols, en una clariana que s’obre al cel (Ap 1,7). Duu una espasa -que sembla clavada a l’esquena- amb la qual vencerà la “bèstia” (Ap 19,15). El lliri materialitza el premi als fidels.
Contraposat a l’altre extrem de la nau veuràs la imponent representació de Déu Pare. Una escena similar va ser pintada més tard. Sortosament es va pintar damunt fusta i no va fer malbé l’original.
Hi hauria molt més per explicar sobre les escenes apocalíptiques a les esglésies araneses, però millor ho deixo aquí per no allargar-me massa. No marxis d’aquesta església sense haver mirat la resta de pintures que cobreixen murs i columnes. Seu i imagina el terror apocalíptic que devia experimentar la feligresia mentre sentia el capellà parlar de la fi del món.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sant Estèue de Betren: valdaran.com – enciclopedia.cat – arteguias.com – flickr.com
- Sant Miquèu de Vielha: valdaran.com – campaners.com – rutasconhistoria.es – enciclopedia.cat
- Levantamiento arquitectónico … de Sant Miquèu de Vielha, per J. Serra
- Santa Maria d’Arties: arteguias.com – enciclopedia.cat – valdaran.com – artmedieval
- Acercamiento a la imagen trifronte de Artaiz, per A. Ortega
- Psicòstasi: asturnatura.com – wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: