Gran aigua

L’antic restaurant Miami de Manresa.

Comencem pel principi. En primer lloc, al segle XVI, l’explorador i conqueridor espanyol Juan Ponce de León no es diferenciava gaire de l’actual família Kardashian. Tan preocupat devia estar amb el seu físic que va arribar fins a l’actual península de Florida cercant la font de l’eterna joventut.

Naturalment no la va trobar. Tanmateix, el que sí que va trobar va ser una sorprenent varietat de tribus indígenes. Una d’aquestes ètnies, els ‘maiaimi‘ és la que va donar nom al cabalós riu de prop de nou quilòmetres, que desemboca a l’Atlàntic i que significa ‘gran aigua‘.

Seguidament, el 1891 una vídua amb calerons va comprar un bon tros d’aquell territori, va fer arribar el ferrocarril i va construir un luxós hotel. Cinc anys més tard la població de Miami ja existia oficialment -els indígenes s’havien extingit-. Atrets pels suposats diners fàcils, una onada de persones d’arreu va fer créixer la ciutat cap als anys vint del segle passat.

Antic restaurant Miami de Manresa, construït els anys cinquanta en estil art-déco.

Influències d’arreu

En aquells moments triomfava l’estil art-déco, que va deixar una estesa d’edificis de línies geomètriques i colors pastel.

A casa nostra l’art-déco es va fer un petit espai, lluitant amb el noucentisme que començava a triomfar en aquells moments i el modernisme que ja entregava l’ànima al Senyor. Va ser especialment triat per la nova societat burgesa que volia alliberar-se de la rigidesa moral anterior.

Aquest estil, que no tenia cap inconvenient a barrejar l’art africà, egipci o oriental, era el xoc perfecte contra les velles formes decoratives -d’aquí ve déco-. Amb l’Exposició Universal del 1929, el moviment va prendre una bona embranzida.

Aantic restaurant Miami de Manresa, construït els anys cinquanta en estil art-déco.

Glamur a la ciutat

Per acabar, fora de Barcelona trobem algunes impagables mostres. A pocs metres del mític edifici de Can Jorba, destaca la façana de l’antic restaurant Miami de Manresa, tot i que ningú en parla.

L’establiment va obrir els anys cinquanta, quan l’art-déco ja era un record, però veient imatges antigues, cal suposar que l’impacte va ser prou notori.

El local està situat en una cantonada del Teatre Conservatori, un històric edifici cultural del segle XIX que aprofita el claustre d’un antic convent desaparegut.

Finalment, un nou restaurant amb el mateix nom -que ara ja sabem que significa ‘gran aigua’-, un logotip molt similar i amb la façana completament restaurada, perpetua aquell esperit dels feliços anys vint.

Agafador de la porta de l'antic restaurant Miami de Manresa, construït els anys cinquanta en estil art-déco.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: muralla de Sant Domènec, 1. Manresa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).