Molt però poc conegut (2)

Molt però poc conegut (2)

Més obres de Joan Baptista Guivernau, ceramista de qui penso que no hi ha població catalana que no tingui alguna. Aquestes són una altra mostra.

La meuca romana

Un segle abans de la nostra era, els romans van descobrir les deus d’aigua calenta de Caldes de Montbui -Vallès Oriental- i allà s’hi van quedar. Mentre els senyors es rentaven les cascàrries a les termes, els pagesos conreaven raïm i produïen vi que després exportarien. Actualment, la vila conserva nombrosos testimonis d’aquell esplendorós passat, com enterraments, restes escultòriques, i naturalment, les impressionants termes.

També trobem un carrer dedicat a la capital de l’imperi romà. Representa Luperca, la lloba que, segons la mitologia, va alletar Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma. Popularment la coneixem com a Lloba Capitolina, ja que la famosa escultura d’on Guivernau ha tret la inspiració, es troba als Museus Capitolins de la gran capital. Hi ha qui ha afirmat que Luperca va ser una prostituta que va cuidar els dos nens, ja que en aquells temps, les meretrius rebien el nom de llobes.

Obres de Joan Baptista Guivernau. Plafó del carrer de Roma a Caldes de Montbui.
Carrer de Roma. Caldes de Montbui.

Professora particular

Ben amagat a l’entrada d’una torre de Viladrau -Osona-, hi ha un plafó amb santa Anna ensenyant a llegir la seva filla Maria. La rocambolesca història d’aquest personatge, és tan poc creïble, que fins i tot l’església catòlica deixa clar que cal agafar els escrits amb pinces. La veneració es va escampar quan al segle XVI, Ricard II es casà amb Anna de Bohèmia i es començà a celebrar la festivitat a santa Anna.

Al segle XVII ressorgeix la devoció i, a partir dels evangelis apòcrifs -és a dir, els de segona mà-, sovint es representa com a mestra de Maria, tot un exemple per a la societat il·lustrada d’aquell moment. Precisament, la representació que fa Guivernau d’aquesta escena, recorda sospitosament el quadre que Murillo va pintar el 1655 i que es troba al Museo del Prado.

Obres de Joan Baptista Guivernau. Plafó ceràmic amb la representació de Santa Anna a Viladrau.
Carrer Torreventosa. Viladrau.

Canvi de nom

Hi ha una altra santa Anna en una transitada cruïlla entre Premià de Dalt i Premià de Mar. En aquest cas l’escena sembla més típica d’aquí, ja que ambdós personatges calcen espardenyes i se situen en un entorn rural.

Plafó ceràmic amb la representació de Santa Anna a Premià de Dalt.
Ctra. Vilassar de Dalt, 65. Premià de Dalt.

La imatge indica l’entrada a una finca privada on es troba la capella de Santa Anna. En realitat, l’origen d’aquesta capella l’hem de buscar al segle X al lloc on actualment hi ha un parc aquàtic. En aquell temps es venerava santa Anastàsia, una jove que -suposadament- vivia a Sírmia -actual Sèrbia- i que va morir cremada al segle del segle III. Deu segles més tard s’instal·là una comunitat que depenia de Santa Maria de la Cisa.

Però, potser en un intent de canviar una figura oriental per una altra més propera, aprofitant unes reformes de l’edifici, al segle XV es passa d’Anastàsia a Anna, que total sembla el mateix nom escurçat. Al costat, un altre plafó, també signat per Guivernau, indica el lògic nom que pren l’habitatge.

Plafó ceràmic al Mas Santa Anna de Premià de Dalt. Realitzat per Guivernau
Ctra. Vilassar de Dalt, 65. Premià de Dalt.

Del riu a la ciutat

Després de diversos anys de persistent sequera, el 1339 el Consell de Manresa -Bages- va sol·licitar al rei Pere III la construcció d’una séquia per portar aigua del Llobregat. Captada vint-i-sis quilòmetres més amunt, l’aigua arribava al carrer Cap del Rec, anomenat així precisament per aquest motiu. Però les coses abans eren tant o més complicades que ara, ja que, malgrat que el permís va arribar de seguida, no va ser fins al 1382 que camps, fonts i obradors per fi van rebre l’aigua.

Al plafó ceràmic que hi ha a l’entrada del carrer, pots veure dos corns de l’abundància -o cornucòpia-, representant la riquesa que va portar la séquia a la ciutat. També hi ha un aqüeducte que no correspon a cap dels que hi ha al traçat del rec. La imatge està presa d’un antic cartell on a més, al costat de cada cornucòpia es detalla que el rec és ‘font de riquesa’ i ‘vida del poble’.

Curiositat: si compares el disseny de la sanefa d’aquest plafó amb el de Viladrau, veuràs que són iguals. Guivernau utilitzava un ampli repertori de sanefes recuperades de ceràmiques antigues.

Obres de Joan Baptista Guivernau. Plafó ceràmic al carrer del Rec, commemorant el pas de la sèquia.
Carrer del Cap del Rec. Manresa.

A quatre mans

Ens n’anem a Igualada -Anoia- a veure més obres de Joan Baptista Guivernau. Al segle XV aquesta ciutat va construir una muralla per tal de defensar la ciutat i de la qual en resten dos portals. El Portal d’en Vives, de la Font Major o de Gràcia, segons quina sigui l’obra consultada, va ser restaurada -d’una manera més que discutible- els anys cinquanta del segle XX per Bonaventura Bassegoda, que en aquell temps era arquitecte municipal d’Igualada.

A l’entrada hi ha un plafó amb la representació de la Mare de Déu de Gràcia, venerada des del segle XIII a la propera església de la Tossa de Montbui. La ceràmica duu dues signatures. A més de la de Guivernau, hi ha la de M. Llacuna. Miquel Llacuna i Alemany va ser un pintor i dibuixant nascut a Igualada el 1915. Va destacar especialment en l’execució de dibuixos de temàtica religiosa.

La imatge de la marededéu amb els dos angelets que amb prou feina sostenen unes gerres, sembla correspondre a un plafó ceràmic anterior -imagino que barroc- molt similar, que Llacuna va reproduir en un full de goigs.

Obres de Joan Baptista Guivernau. Plafó ceràmic amb la Mare de Déu de Gràcia al Portal Vives d'Igualada.
Portal Vives. Igualada.

El metge escriptor

Els jardins Roig i Raventós de Barcelona, estan dedicats a aquest metge nascut a Sitges el 1883. Com a resident de la Casa de Maternitat, s’especialitza en obstetrícia i pediatria. Sensibilitzat per l’alta mortalitat infantil de l’època, fundà una entitat per a donar assistència a infants de famílies sense recursos. Les seves publicacions sobre pediatria i puericultura li donaren un gran prestigi, així com la difusió de conceptes higiènics per als pares.

Aquí pots veure una altra de les obres de Joan Baptista Guivernau. A la part inferior del rètol a l’entrada de la plaça, indica que, a més de metge, també fou escriptor. I no es refereix a les publicacions científiques, sinó al vessant literari, que el va dur a escriure un bon grapat de contes i novel·les, guanyant, fins i tot, algun premi.

El parc va ser inaugurat el 1969. El Col·legi de Metges sol·licità dedicar-lo al Doctor Roig, mort tres anys abans, quan encara s’estava construint el nou edifici del Col·legi, just davant del parc.

Obres de Joan Baptista Guivernau. Placa dels jardins Dr. Roig i Raventós de Barcelona.
Jardins Dr. Roig i Raventós. Barcelona.

Si estàs interessat en l’obra de Guivernau, més avall pots consultar la llista d’articles que he escrit sobre aquest prolífic -i desconegut- ceramista.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Articles sobre Guivernau