La prèdica de l’orgue

Història d’Organyà (Alt Urgell).

T’ho dic de veritat: en Ptolemeu era un figura. La va pifiar un bon grapat de vegades, fent càlculs erronis o transcrivint paraules malament però l’home, que era un cul inquiet, va tocar tots els temes que se li van posar al davant.

Tot i que és més recordat pels seus estudis i descobriments sobre astronomia, també va investigar en astrologia, òptica, geografia i música.

A causa de la inexactitud de les dades, els estudiosos ho tenen francament difícil per trobar els indrets que anomena a les seves voluminoses obres de geografia. És així com ningú sap on eren les dues viles d’Erga de les quals Ptolemeu va deixar constància.

Aquarel·la amb una panoràmica de la vila d'Organyà amb la muntanya de Santa Fe al fons, a l'Alt Urgell.
Panoràmica d’Organyà.

Agafat amb pinces

Actualment són diverses les poblacions que volen fer seu aquest topònim, com una a la província de Conca, una altra a Navarra, Àger a La Noguera i també Organyà a l’Alt Urgell.

En realitat, el topònim Organyà no sembla tenir cap relació amb aquesta romàntica idea. De fet, ni tan sols té a veure amb l’orgue que apareix a l’escut, ja que en aquest cas és un mot que recorda fonèticament el nom de la vila.

El més probable és que es tracti d’un tal Organius que va viure allà pels temps dels romans. Sabent tot això, ara anem a conèixer una mica la història d’Organyà.

Antics balcons de fusta amb la roba estesa al carrer del Sol. Alt Urgell.
El temps aturat al carrer del Sol.

Vida llicenciosa

El nom ja s’esmenta al segle X, quan es construí la primera església de Santa Maria de la qual no queda ni el record. Com que aviat es va fer petita, s’enderrocà per edificar un de més gran. L’actual edifici ha patit tantes transformacions que es fa difícil imaginar com havia estat.

El temple pertanyia a una canònica, és a dir una comunitat de monjos regits per un cànon o regla. Encara que ara pot semblar un fet estrany, aquesta comunitat estava dirigida per un senyor feudal que no necessàriament era eclesiàstic.

Cap al segle XI el senyor de la canònica, que es deia Adalbertí i era un pendó d’agafa’t que vinc, vivia amb una senyora que de santa tenia poc i amb qui duia una vida poc exemplar. 

A més, en comptes de vetllar per la comunitat, gastava els béns en benefici propi. Fins que el seu superior li llegí la cartilla i el va despatxar.

Història d'Organyà. Detall de la portalada de l'església de Santa Maria, Alt Urgell.
Portalada de Santa Maria.

Home a l’aigua!

Continuem esbrinant la història d’Organyà. Al segle XI el bisbe Ermengol d’Urgell va fer tantes coses que em pregunto si no tindria el trastorn de la hiperactivitat.

Durant els vint-i-cinc anys que va durar el seu pontificat va reformar el bisbat, el dotà amb béns propis, va millorar la comunicació amb altres indrets amb la construcció de ponts i camins i no va dubtar a plantar cara a la noblesa.

Història d'Organyà, Alt Urgell. Detall de la data 1800 gravada en un balcó de fusta de la vila.
Un balcó del segle XIX.

Diuen que mentre inspeccionava les obres d’un pont, va caure al riu i es va ofegar. Però a Organyà li van afegir un final més emocionant. Explica la llegenda que el cos del difunt baixava riu avall i en passar per davant de la Seu d’Urgell, els àngels van fer sonar les campanes de la catedral.

El cos seguia baixant i ningú el podia rescatar. Però els xicots d’Organyà prengueren les seves ganxes de raier i el tragueren de l’aigua. Per aquest motiu, els habitants d’aquesta vila se’ls coneix amb el malnom de ‘ganxos’.

Història d'Organyà, Alt Urgell. Detall decoratiu realitzat amb pedres al paviment del carrer Vilanova.
Paviment del carrer de la Vilanova.

Privilegis comercials

Feia temps que els senyors feudals s’havien adonat que la concessió de franqueses a una vila o ciutat comportava avantatges econòmics. 

El prior de la col·legiata d’Organyà, Bernat de Callers, volia caçar dos ocells amb un tret. Sabia que si construïa una nova vila amb mercat al voltant del monestir, aconseguiria més rendes i la protecció del comte Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbó, propietari d’aquells verals.

Així doncs, el 1233 el prior i el vescomte signaren un document conegut com a pariatge, en què el primer cedia la meitat de les rendes al segon a canvi de tenir seguretat als camins que menaven a la vila.

Aquest tractat suposaria que la vila seria regida per dos batlles, un religiós i un civil, fins a mitjans del segle XIX.

Història d'Organyà, Alt Urgell. Vista del Carrer Nou que es trobava fora de les muralles.
El carrer Nou.

Sermons històrics

I ara tenim un moment clau en la història d’Organyà. Aproximadament en la mateixa època d’aquests fets és quan el prior d’aquesta comunitat religiosa va escriure les famoses homilies o prèdiques, que situarien Organyà a totes les enciclopèdies.

Descobertes a principis del segle XX, les homilies han passat a la història per ser el text literari més antic -segle XIII- que es coneix en català, millor dit en occità. Hi ha altres textos més antics, però són jurídics i més curts i no han tingut cap campanya mediàtica. 

En aquest cas es tracta de diversos sermons sobre els Evangelis, adreçats als canonges com a recurs per a preparar les seves prèdiques.

Història d'Organyà, Alt Urgell. Detall de la recreació d'un scriptorium del temps de les Homilies.
Detall de la rèplica d’un scriptorium.

Tres en un

A partir del segle XIII la canònica va experimentar una bona etapa. L’església de Santa Maria va ser ampliada i s’afegí el campanar i el claustre del qual avui només resta l’espai buit.

Observa el fris decorat amb trèvols. Segons el tros de pedra, de vegades hi ha un de gran o dos de petits. I cada un d’ells sembla fet per una mà diferent.

Diuen que al segle V, Patrici d’Irlanda va utilitzar el trèvol com a metàfora per explicar la Trinitat. Aquest símbol ja s’utilitzava abans, però ell li va donar publicitat i des de llavors, el trobem representat en moltes esglésies, com aquesta.

Història d'Organyà. Detall del fris amb trèvols de l'església de Santa Maria, Alt Urgell.
Trèvols trinitaris.

El director

No voldria acabar aquest article de la història d’Organyà, sense tenir present un fill de la vila: Francesc Betriu i Cabeceran. Nascut el 1940, i després d’estudiar Ciències Econòmiques i Sociologia, va fer estudis de cinematografia a Madrid. 

També exercí de corresponsal per a la revista Fotogramas, va fer teatre i va escriure i dirigir diversos curtmetratges, documentals, pel·lícules i sèries de televisió. 

Probablement et sonarà l’adaptació cinematogràfica de La plaça del Diamant. El seu cinema compromès va ser reiteradament objecte de censura durant el passat règim.

Decoració enrajolada sota un balcó del carrer Santa Maria.
Sota un balcó del carrer Santa Maria.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Un comentari

  1. Bones!
    Em dic Nina sóc arquitecta i visc a Organyà. Et contacto perquè m’ha agradat molt l’aquarel·la i voldria utilitzar-la en forma de vinil per a un local del poble. Et pots posar en contacte amb mi si us plau per parlar-ne? Moltes gràcies!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).