El polígon Espartero de Mataró.
A Mataró hi ha un grup de gratacels, tots iguals i lletjos fins a dir prou. No són els únics blocs espantosos en aquesta ciutat. Hi ha molts més, ja que aquí l’especulació dels anys seixanta i setanta va deixar una bona estesa d’habitatges anodins i plens de mancances.
Però aquests tenen la peculiaritat de què cada un d’ells està batejat amb el nom d’una muntanya catalana. Així doncs tenim Montalt (Arenys de Munt), Montseny, Mont-Ros (Pallars Jussà), Montsec (Noguera), Montmajor (Berguedà) i Montjuïc (Barcelona). Potser la raó l’hem de buscar en el fet que els edificis són alts com muntanyes. Vés a saber.
Les plaques de ceràmica amb els noms -estranyament en català- són totes iguals i amb un motiu que res té a veure amb una muntanya. Aquest recurrent element decoratiu ja era utilitzat per la civilització grega en ceràmica i arquitectura, uns mil sis-cents anys abans de la nostra era.
M’ha semblat veure que les plaques van signades amb un motiu repetit, que recorda la flor d’ametller de les voreres barcelonines. Així doncs no tinc ni idea de qui les va fer.
Les rajoles del primer bloc, construït el 1972, tenen el nom en relleu. La resta simplement està pintat -menys feina-. El darrer bloc es va acabar el 1978, sis anys després de començar aquesta oblidable urbanització. Tan devia agradar aquest element decoratiu, que el van utilitzar per a les baranes de les voreres i fins i tot en uns bancs fets de trencadís, com volent imitar Gaudí.
Organisme especulador
L’indret encara ara hi ha qui el recorda amb el nom original: Polígono Espartero. Apa! De fet, fins i tot les tapes de clavegueram segueixen ostentant aquest nom. I és que la memòria històrica no desapareix així com així. Para atenció a les sigles GU, corresponents a Gerencia de Urbanización. Creat el 1959, aquest organisme dependent del Ministerio de la Vivienda, s’encarregava d’urbanitzar sòl destinat a habitatge públic.
La seva estratègia consistia a adquirir terreny rústic al marge del plantejament municipal. És a dir, que feia el que li sortia del camal. A partir del 1972 canvià el nom pel de INUR, Instituto Nacional de Urbanización, fins al 1982, quan passà a nomenar-se SEPES, Sociedad Estatal de Promoción y Equipamiento del Suelo.
Tot un personatge
Per si no ho saps, el senyor Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez va ser un militar nascut a finals del segle XVIII, en un poble de Ciudad Real. Segurament et sonarà més d’un carrer i plaça amb algun dels títols amb què era conegut, com príncep de Bergara, duc de la Victòria, duc de Morella i alguns més que obtingué com a recompensa per la direcció dels exèrcits d’Isabel II durant la primera guerra carlina.
Així mateix va ser regent mentre Maria Cristina marxava a l’exili, camí que ell mateix hauria de seguir poc després. En tornar, refusaria ser nomenat rei de l’estat. Es convertí en un heroi nacional que governava els soldats amb mà de ferro. Resulta xocant que aquest personatge oblidat pel darrer dictador, hagi estat qui doni nom a un barri tan heterogeni i problemàtic com aquest.
Còctel explosiu
Aquests edificis de protecció oficial aixecats els darrers anys de la dictadura, van donar cabuda a una complicada barreja d’ètnies. La mala convivència va ensorrar el barri en la més obscura misèria de drogues i delinqüència de la qual encara està sortint.
Els anys cinquanta i seixanta del segle passat va comportar una massiva arribada d’immigrants del sud de la península que s’instal·laren a la perifèria de Mataró en barris precaris. Més tard, les lleis d’habitatge afavoriren l’especulació i l’expropiació i la requalificació de terrenys per tal de construir habitatges com aquests.
Adéu al passat
El polígon Espartero de Mataró va sorgir pràcticament del no-res i sepultant extensions d’horts i segles d’història. Com l’emblemàtica Torre Llauder, una construcció del segle XVI que, tot i trobar-se inventariada com a patrimoni, va desaparèixer el 1970 sota les excavadores.
Tan sols es va poder salvar el clos arqueològic amb les restes d’una vil·la romana. Cal no oblidar que en aquells anys l’alcalde de Mataró era Pedro Crespo Gil, un industrial nascut a Argentina. Aquest excombatent i simpatitzant d’Acción Popular -partit catòlic de dretes-, va ser triat alcalde precisament per no tenir res a veure amb la ciutat i va estar en el càrrec durant disset anys. El conjunt edificat es compon de diversos blocs de deu plantes i altres de més baixos. Tot plegat creuat per passatges on persones de totes les ètnies conegudes prenen la fresca.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Ronda del President Macià, 51-97
Saber més
- L’època de la transició a Mataró: maristesvalldemia.com
- Polígon Espartero: hemeroteca.lavanguardia.com
- Pla d’en Boet: capgros.com
- Baldomero Espartero: wikiwand.com
- Ensorrament de la Torre Llauder: hemeroteca.lavanguardia.com
- Pedro Crespo: xtec.cat
- Gerencia de Urbanización: toledosociedadypatrimonio.blogspot.com
Molt bo!
Moltes gràcies!