La creu de terme de Tremp (Pallars Jussà).
Flor d’hivern
De llegendes relacionades amb la Mare de Déu n’hi ha per triar i remenar, tot i que la majoria presenten trets comuns. Una d’elles explica que durant la invasió sarraïna -segle VIII, dia amunt dia avall-, la gent de Tremp va amagar la imatge de la Verge per evitar que fos profanada. Segles de lluites després i un cop reconquerit el territori pels cristians, va passar un estrany fenomen.
Diu el relat que en ple hivern es va veure enmig de la neu un esbarzer florit i ple de roses. Encuriosits, els vilatans s’acostaren i van cavar al peu de l’esbarzer, trobant la imatge. Des de llavors rebé el títol de Mare de Déu de Vall de Flors o Valldeflors com s’escriu actualment.
Cap al segle X ja existia un primer temple, que posteriorment va haver de ser reedificat a causa de les guerres o d’ampliacions. La muralla de Tremp va ser aixecada probablement al cap de poc de finalitzar aquest temple. Com que la vida medieval era de total estrès, aquest mur es va reforçar cap al segle XIV amb sis torres de defensa. L’anomenada Torre de la Sagristia rep aquest nom perquè durant un temps funcionava com a dependència annexa a l’església.
Els requisits del bisbe
Però l’actual basílica va ser construïda a partir del 1638, el mateix any que s’esculpí la singular creu de terme gòtica que hi ha a l’exterior. En realitat va ser col·locada en un altre indret i va ser donada pel bisbe d’Urgell.
Si no vaig errat, aquest bisbe devia ser l’esparreguerí Pau Duran, qui va ser també capellà del rei Felip IV, mostrant-se partidari de la monarquia hispànica durant la Guerra dels Segadors. També va ser capellà del papa Urbà VIII i el 1635 va arribar a bisbe de la Seu d’Urgell.
Però el bisbe va posar les seves condicions a canvi de regalar la creu a la ciutat. Va establir que es posés l’aigua a un convent de monges que no he estat capaç de saber de quin es tracta. Només he trobat que el 1859, en aquest lloc es fundaria la congregació de monges claretianes que crearien el col·legi Maria Immaculada. Però en aquella època hi havia dos convents i tots dos eren de capellans.
En algun moment la creu es va col·locar on ara es troba, donant nom a una plaça que reuneix cara a cara, el poder diví amb la basílica i el poder municipal amb l’Ajuntament. D’altra banda, en ser un important lloc de pas, era on feien parada els carruatges i vehicles que anaven cap al Pirineu.
Transformacions
La creu gòtica de pedra les ha patit de tots colors. Segons em va comentar un vilatà, es va col·locar una reproducció per tal d’evitar més mals. Tot i això desconec on es troba custodiada la creu original.
El 1922 s’eliminà la base esgraonada que tenia, instal·lant la font que hi ha actualment. I probablement durant la Guerra Civil va perdre el braç que li falta.
Malgrat les descripcions copiades unes de les altres, la columna és hexagonal -no pentagonal-. El nombre sis pot tenir diversos significats. Per exemple, la Creació es va dur a terme en sis dies -el setè va ser per descansar-. També s’esmenta a les escriptures que Jesús va morir a l’hora sisena.
Desxifrant incògnites
Al damunt de la creu de terme de Tremp hi ha un capitell o tambor, on es representen dos motius heràldics i quatre personatges. Quant a aquests i, ja que no he trobat informació, dedueixo que es tracta dels quatre evangelistes, ja que es troben en actitud d’escriure.
Un dels escuts mostra una flor de lis, element heràldic que també apareix a l’escut de la ciutat i que tradicionalment s’associa a la Mare de Déu. L’altre escut mostra una serra damunt una estrella del qual no he trobat cap informació. Coronant el capitell hi ha una creu amb Crist a una banda i la Verge a l’altre.
Les creus de terme podien tenir diverses funcions -o totes alhora-. Sovint es col·locaven a l’entrada de la població per tal d’indicar els límits de la parròquia o de la sagrera, espai sagrat al voltant de l’església. També s’aixecaven com a exvot o amb caràcter expiatori i servien per beneir i protegir el seu voltant, mostrant a més, que aquell era territori cristià.
És un element que va tenir una gran difusió entre els segles XV i XVI i la majoria segueixen l’esquema que veiem a la creu de Tremp.
La font
Dos brocs deixen caure l’aigua a banda i banda d’un distribuïdor metàl·lic amb una discreta decoració. Cal acostar-nos més per llegir una placa amb el nom del fabricant. Es tracta de la foneria Carreras y Cia, S. en C -que significa Sociedad en Comandita, és a dir amb socis col·lectius-.
De fet, aquesta empresa s’instal·là el 1852 a Barcelona sota la raó social Soujol, Janoir i Cia. Estava especialitzada en la fabricació i instal·lació de canonades metàl·liques per a gas i aigua, que encara avui es poden veure en algunes poblacions.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de la Creu. Tremp
Saber més
- Tremp: enciclopedia.cat – elcami.cat
- La llegenda: quinalafem.blogspot.com
- Plaça de la Creu
- Creu de terme: ajuntamentdetremp.cat – cel.cat
- Catàleg de patrimoni arquitectònic,…. de Tremp
- L’església: Catàleg de béns culturals… de Tremp
- Tremp al llarg del temps, per M. Tohà, F. Farràs i M. T. Sabarich
- Pau Duran: wikiwand.com – enciclopedia.cat
- Fotografies de la creu: cel.cat
- La foneria: La indústria a l’Eixample de Barcelona, per M. Tatjer (pàg. 294)
- Altres creus de terme: culturaipaisatge.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: