Decoració de l'església de la Colònia Sedó a Esparreguera, projectada per Claudi Duran i Ventosa.

Estimada sogra

L’església de la Colònia Sedó a Esparreguera.

Ens trobem a mitjans del segle XIX. La industrialització està comportant profunds canvis en l’economia i en la manera de viure. Adéu pagesia, hola fàbriques, especialment pel que fa al sector cotoner i llaner.

En Miquel va comprar un antic molí fariner a prop d’Esparreguera, vora el Llobregat i el va convertir en una indústria tèxtil. Més tard, el seu fill Josep prendria les regnes del negoci, ampliant la fàbrica i fent construir habitatges per als treballadors.

Portalada de l'Església de la Colònia Sedó a Esparreguera, projectada per Claudi Duran i Ventosa.

De l’esplendor a la ruïna

Però no seria ell qui s’enduria la glòria, ja que a la seva mort, el seu administrador, el reusenc Antoni Sedó es faria càrrec del negoci, l’engrandiria i s’especialitzaria en la fabricació de teixits de pana. A més d’industrial, el senyor Sedó es dedicava a la política.

Així mateix, l’Antoni ampliaria la colònia instal·lant botigues, escoles, cinema i, naturalment, l’església. I així va anar de bé, fins i tot després de la Guerra Civil. Però la crisi del sector dels anys vuitanta va motivar el tancament de la fàbrica.

Actualment, mig recuperades algunes instal·lacions, la part de les naus més o menys s’aguanta amb certa dignitat. No passa el mateix amb la colònia, de la qual s’ha enderrocat una bona part dels edificis i la resta semblen a punt de caure de pura desídia.

Els carrers mig abandonats i el descampat que fa de plaça amb un parell de gronxadors, ofereixen un aspecte desolador d’un indret que va viure temps molt millors. Tan sols destaca l’anacrònica imatge de l’església, tancada i com fóra de lloc.

Església de la Colònia Sedó a Esparreguera, projectada per Claudi Duran i Ventosa.

Les coses clares

Que al segle XIX una colònia com aquesta disposés de tants avantatges no vol dir que la vida fos fàcil. Els habitatges sí que eren econòmics, ja que el negoci de l’amo no era immobiliari, sinó productiu. D’altra banda els bons sous només servien per gastar-los als establiments de la mateixa colònia, que mira tu per on, eren propietat de l’amo.

Els habitatges, generalment de dimensions justetes, a vegades arribaven a aplegar fins a deu persones. D’altra banda els més de set-cents obrers que hi vivien es podien oblidar de tota idea reivindicativa. Una fèrria disciplina regnava dins els murs de la colònia on, a més els residents eren obligats a votar la Lliga Regionalista, el partit del senyor Sedó.

La presència religiosa dominava la vida de les persones que vivien en aquest recinte, on l’assistència a missa acostumava a ser obligatòria. D’altra banda, una congregació de religioses tenien cura dels malalts, dels nadons i de les noies solteres.

Sovint, el capellà a més de guia espiritual, era alhora el mestre de l’escola. Aquest personatge clau, que entrava a les llars i rebia confidències, també s’asseia a la taula del patró, establint un vincle entre uns i altres.

Església de la Colònia Sedó a Esparreguera, projectada per Claudi Duran i Ventosa.

Edifici funcional

Arquitectònicament parlant, l’església tampoc és que sigui res de l’altre món. Va ser projectada a finals del segle XIX en un estil inspirat en el romànic.

En aquells temps hi havia un moviment que pretenia recuperar l’arquitectura d’altres èpoques. Es coneix com a historicisme i engloba tots aquells que van imitar altres estils arquitectònics que van generar els “neo“, com neogòtic, neobarroc, neoàrab o, com en aquest cas, neoromànic.

Les dues naus laterals que tapen els contraforts, en realitat no formen part de l’església. Eren l’escola de nenes i la de nens, comunicades amb el temple per una porta, no fos cas que algun nano es despistés d’anar a missa.

Sorprén la gran escalinata de l’entrada per salvar el considerable desnivell. La porta està flanquejada per dues finestres, actualment tapades. La poc proporcionada façana conté una gran rosassa i acaba amb un campanar de cadireta. Sota aquest veiem l’anagrama AM -Ave Maria-.

L’edifici va ser objecte d’unes obres de consolidació el 2008, que no de restauració, que han deixat a la vista les taques de ciment, amb una visió encara més desoladora.

Decoració de l'església de la Colònia Sedó a Esparreguera, projectada per Claudi Duran i Ventosa.

El mestre del ciment

El projecte de l’oblidable església de la Colònia Sedó, va anar a càrrec de Claudi Duran i Ventosa, arquitecte nascut el 1864 en el si d’una família molt vinculada amb la política catalana. El seu pare va ser ministre de justícia i el seu germà, alcalde Barcelona.

En aquells temps ja existia el formigó armat, però a Catalunya, reticents com som a les modernitats, va trigar a implantar-se. En Claudi va comprar la patent i muntà una empresa dedicada a produir-ne, fet pel qual és més conegut. Entre altres, realitzava objectes prefabricats com dipòsits, canonades, escales, safareigs i banyeres.

La seva obra arquitectònica comprèn esglésies, habitatges particulars, dipòsits, ponts i colònies industrials, com la Sedó.

Pots comparar aquesta església amb la de Sant Martí de Cerdanyola o la de Sant Serní de Clariana i veuràs que al senyor li anava el neoromànic.

Detall de la portalada de l'església de Santa Victorina a Esparreguera.

Patronatge

L’església estava dedicada a santa Victorina. Així, sense més explicacions. Si ho he entès correctament, el motiu és perquè la sogra d’Antoni Sedó es deia així. Ja sabem que el nom de la sogra pesa que no vegis en una relació. Més encara si la filla -esposa de l’Antoni- es deia Victòria, que és una variant. Vés a saber si no es deien així com a homenatge a la reina Victòria del Regne Unit (segle XIX).

De Victòries o Victorines que hagin estat santes n’hi ha per llogar i vendre. Tenim Victòria de Tívoli, una noia romana del segle III qui va trencar el compromís amb un jove, perquè volia mantenir-se verge per a Jesús. Empipat, el noi la va denunciar i el botxí li clavà una daga al cor. Com a càstig, el botxí morí de lepra pocs dies després. La seva festivitat és el vint-i-tres de desembre.

D’altra banda, el dinou de setembre es venera una enigmàtica Victorina verge. I, com que això resultava massa senzill, l’u de juny hi ha una Victòria de Tessalònica i una Victorina, també de Tessalònica de qui tampoc he trobat res. Aquestes dues formen part d’un grup de cent trenta-sis cristians martiritzats junts.

Però el nom, que deriva de Víctor i vol dir vencedor, ja el duia al segle III una emperadriu romana que figura entre els trenta tirans que van usurpar el tron de Roma. I si anem encara més enrere, trobem Júlia Victorina, una nena romana morta amb només deu anys, de la qual es conserva l’altar funerari.

Per acabar, com a curiositat, l’església de la Colònia Sedó a Esparreguera va servir el 2014 d’escenari per a un videoclip on la cantant Shakira apareix vestida de núvia. Nous temps, nous usos.

Església de Santa Victorina de la Colònia Sedó a Esparreguera, obra d'estil neoromànic projectada per Claudi Duran i Ventosa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Puig. Colònia Sedó. Esparreguera

Saber més

Què veure a prop